Pàgines

dissabte, 15 de novembre del 2014

GUIMILIAU (La Bretanya francesa): el calvari, art típic bretó

Tota Bretanya conserva el passat medieval, però és en Guimiliau on trobem una mostra d’un art religiós típicament bretó: el calvari. 

La bandera bretona, símbol d’identitat, la trobem a Guimiliau i a molts llocs de la Bretanya.
Guimiliau, al Finisterre francès, té una mostra religiosa típica bretona, que és de les millors representacions de la zona: el calvari. Hi anem. Hi ha molts entre Morlaix i Brest. Se’n comptabilitzen més de setanta enclos paroissiaux en tota Bretanya. 

Mapa que mostra no s’hi troben altres calvaris bretons.

El calvari forma part d’un recinte parroquial. Es construïren entre els segles XV i XVI i solen presentar una entrada triomfal, un calvari, un ossari i una capella central decorada amb pedra, vidrieres ornamentals i talles escultòriques medievals. 

Després d’uns quants quilòmetres parem a Guimiliau, que és un poble molt menudet, per veure eixe calvari tan afamat. Tenim curiositat. El que llegim al respecte, el que ens conten, han aconseguit crear-nos expectació.

En general als calvaris bretons hi ha escultures on s’hi poden identificar importants membres de la societat medieval: monjos, lletrats i altres personatges que compareixen espai amb arcàngels bisbes i apòstols; i damunt de tots omnipresent sempre està la figura de “Ankou” que segons la tradició bretona presagiava la mort. 

Este calvari de Guimiliau no és una excepció, destaca per grandiositat i treball minuciós. Quan aparquem el vehicle no cal que busquem molt, el monument religiós destaca entre cases baixes i es veu al primer colp d’ull. Hi entrem per l’arc triomfal, la porta de la mort, com se l’anomenava per entrar al cementeri. 

                      De lluny vegem un conjunt arquitectònic religiós, format per diversos elements.

I cert que crida l’atenció el monument representat. El calvari que tenim davant és realment gran. És de granit blau i es va construir entre 1518 i 1586. Està coronat per la creu de Jesús i els dos lladres. Els diferents episodis de la vida de Jesús estan hi representats: naixement, adoració dels Mags, quan portava la Creu, el Sant Enterro, la Resurrecció...Dimonis també s’hi veuen, aventurant què passa si es fa el mal.


Deixem la resta dels edificis i anem directament al calvari. Al fons s’hi veu l’esglèsia i l’oratori.

La meua vista treballa a destall i així i tot, no arriba a veure ni una mínima part. Hi ha un grapat de detalls que els entesos en art religiós o devots coneixedors amb més profunditat de la Bíblia veurien a simple vista. Jo em limite a veure un gran monument i li trobe el valor d’haver estat esculpit en pedra amb la finalitat de mostrar l’Evangeli a la gent que no sabia llegir. Sóc conscient que faig una apreciació molt simple sobre un monument tan important, però repeteisc que  no sóc cap entesa ni de la part artistica ni de la part religiosa.

Mirem amb deteniment el que està representat...

 M’agrada mirar-lo, atrau. I de sobte me n’adone d’una cosa. La minuciositat i detallisme no es veu a les faccions de les cares. Este és un art amb figures d’expressions simples, mostra cares repetides.

Les cares semblen totes iguals.

Una vegada feta una primera ullada al monument principal anem a l’església passant per l’ossari. A l’oratori no entrem. L’ossari guarda la policromia del passat i és admirable l’estat de conservació malgrat el temps transcorregut.

Dins l’església cal ressaltar el sostre artesanal de color verd i de fusta pintada. Les figures estan, com el calvari exterior, carregades de detalls: el cor, la pica baptismal... 

El conjunt exterior i interior que estem visitant, cobra més valor, si cal, en saber un aspecte: tot està fet per la gent de la zona, no per grans artistes de renom. Com pot ser? hi ha escultures que són veritables obres d’art.

Per entrar a l'esglèsia passem primer per l'ossari.


Detalls escultòrics a l'ossari

Em recorda un poc la zona espanyola gallega, per les creus que hi ha a les entrades dels pobles gallecs, i també em recorda un poc l’art celta irlandès. I és que, una de les coses més boniques de viatjar és poder anar observant i comparant uns llocs amb altres.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2012 LA BRETANYA francesa

Per saber més sobre la BRETANYA i NORMANDIA clica ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada