Pàgines

dimarts, 18 de novembre del 2014

LOCRONAN (La Bretanya francesa): Essència medieval

Locronan és un poble que  conserva l’aspecte medieval, totalment, sense excepció.

Portem uns dies que anem per on anem, l’essència bretona s’hi troba per tot arreu, vàrem veure el calvari típic bretó  i hui visitem un lloc singular on s'hi manté en tot el poble sencer l’aspecte medieval. 

És LOCRONAN, un poble que sorprèn. De veritat.


De camí cap a la plaça principal és on trobem cases més "modernes": tot el poble conserva l'aspecte medieval.

Locronan és un llogaret menudet on totes són cases medievals, no hi cap nova i si ho són han mantingut l’estic arquitectònic del passat. El poble és tan menudet que el trepitgem en un tres i no res.

És un conjunt harmoniós format per una plaça, on està l’església i un pou central. Esta plaça és el cor del poble. El pou central era el comunitari. Comptabilitze les antigues cases del segle XVI que envolten la plaça i en són catorze.

La plaça amb el pou central i les cases medievals al voltant.

L’església és monumental, si es té en compte com és de menudet este llogaret. M’intriga per què és tan gran i llig al llibre-guia. Diu que l’església Saint Ronan, obra mestra del flamíger, va ser edificada el 1420 en forma de catedral pels ducs de Bretanya i que al costat està la capella on està l’estàtua jacent del sant. Esta és la raó, Locronan era antigament un lloc important.



L’església és realment gran...
Des de la plaça eixen uns pocs carrers transversals, que a més a més són curts. Encara que la visita es fa prompte, dóna gust el passeig, malgrat ploure, perquè sembla que estem en altra època. Això si sempre que no mires una façana convertida en botiga per a turistes o fas una ullada a les cadires d’una terrassa d’un bar. Hi ha algunes tendes de qualitat que sense exposar a la façana, guarden el que venen a l’interior i no trenquen l’estil arquitectònic del conjunt. Així i tot, com observe amb ranta atenció, i reflexió, encarara hi ha alguna que personalment la llevaria per a que no estorbe dins del quadre medieval.


La volta al poble és curta. Al final...sempre a la plaça.

És un poblet restaurat, i sembla com si no haguera passat el temps,  i s’hi vol conservar així. En tot el poble està prohibit el pas de cotxes, reservant l'espai solament per als vianants. Encara que en veig algun aparcat... sempre hi ha excepcions, sempre hi ha privilegiats... Imagine que l’obertura de botigues turístiques com el pas de vehicles estarà vigilat perquè segons llig al llibre-guia que porte a les mans, fins i tot han controlat que no s’hi vegen cap fil de llum pel carrer. Mire amb deteniment les façanes per comprovar-ho  i és cert, el cablejat l’han amagat per donar més sensació d’estar immersos a un poble del passat. 


Plou, el dia està gris, però no deixem de passejar.

Plou i la visita queda un poc deslluïda. Este poble és constantment escenari de pel•lícules, diuen que més de trenta, una d’elles és l’ afamada pel•lícula de Polanski que no he vist, “Tess”...serà qüestió de veure-la... així de nou tornaré a recordar estos carrers, i la pluja constant que va calant sense adonar-nos-en.

Locronan és un poble turístic, però ha sabut conservar autenticitat.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2012:  LA BRETANYA francesa

Per saber més sobre la BRETANYA i NORMANDIA, clica aci.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada