FIGUERES a Girona: Seguint les petjades de DALÍ

De l’obra de Dalí s’ha de veure la bellesa de cada detall i la perfecció de cada traç, tot junt forma un total que no té igual.

Dalí és un geni, per descomptat, és un artista que ha demostrat que sabia el que s'hi feia,  i com a prova hi ha una deixa d’obres d’art, pictòriques i escultòriques sense precedents. Moltes peces són catalogades de surrealistes, si, algunes escapen a la nostra comprensió, també, però en totes sempre demostra clarament el seu prodigi. Admire la creativitat de Dali, admire la seua obra i el voler-saber-poder viure a contracorrent. 

I el que m'agrada de Dali és l'esperit de voler i poder viure a contra corrent.

A Dalí se la de veure amb ulls desitjosos d’innovació, sense prejudicis, sense censures, sabent que mostra formes extravagants, imatges sinuoses, trencadores, que expressa  un concepte d’art que no sempre s’entén per al que no està acostumat. Tan se val, entendre que no, s’ha de veure la bellesa de cada detall i la perfecció de cada traç, tot junt forma un total que no té iguals.

En la nostra visita per la província de Girona no volem deixar l’oportunitat de seguir alguna de les petjades del geni, i així un dia anem a Figueres, bressol de Dalí, i altre a Cadaquès, totes dues localitats amb importància per al pintor.

L'artista i el mapa que assenyala la ruta per conéixer la seua obra.

Figueres, capital de la comarca de l’Alt empordà, és la ciutat més important de Girona que està més a prop de França. De Figueres anem al teatre-museu Dalí, que és el segon més visitat d’Espanya després del museu de El Prado de Madrid. Hi ha dos centres més que gestiona la fundació Gala-Salvador Dalí, un és a Púbol, que va ser residència de l’esposa de Dalí, Gala, i a principos de la dècada de 1980 la seua propia, i altre a Port lligat, al nord de Cadaqués.

Una vegada dins l'edifici, no cal buscar el motiu de tanta fluència de visitants, s’entén en fer-li una primera ullada, és un museu atractiu i divertit per a tots els públics. 

M'agrada l'obra i m'agrada l'espai on està exposada.

Va ser construït per albergar un teatre durant el segle XIX, sobre les restes de l’antic castell de Figueres, i restaurat posteriorment per albergar l’obra de Dalí, sent inaugurat l’any 1974. El mateix Dalí va dissenyar el que volia i com ho volia. Adossat al museu està la Torre Galatea on va viure els últims anys i que ara són oficines de la fundació. Una cúpula corona l’edifici, i sota la cúpula descansen les despulles del pintor des de l’any 1989. 

I també cal destacar l'exterior, tot és un museu.

Al museu hi ha un bon assortiment d’art que descriu la trajectòria del geni, els inicis, el seu característic surrealisme i les obres del final de la seua vida. Totes les obres exposades no són d’ell, Dalí va escollir altres autors per a que hi exposaren. Tot està pensat i creat per l’autor, meditat i dissenyat per tal d’oferir una visió del seu món original i sorprenent.

Cal anar-hi amb ulls desperts i oberts a trobar quañsevol cosa..i així i tot sorpren tanta creativitat.

Quantes vegades hem vist estes mateixes obres reproduïdes en làmines de llibres... ni les podem comptabilitzar de tantes com són.

M'agrada. Quan s’hi va a un museu d'estes caracteristiques, tan original,  tan personal... cal endinsar-se totalment en la bogeria única de Dalí, que captiva, i contagia, i anima a trencar motlles i encarar la vida sense tanta rigidesa i obrint la ment com generalment fem la majoria. 

I si m'agrada Dalí és perquè valore la imaginació i la creativitat que és la que mou el món a canviar i a millorar.

Fem la visita i sabem que de l’obra de Dalí falta molt a veure, però, per ara, és suficient per captar la idea que representa este geni de la imaginació. 

M'encantaria tenir al costat el geni artista i que m'explicara el significat de cada obra, el seu significat, el que ell va voler donar-li, que segurament varia del que la resta de gent donem. 

També originals i sorprenents són les joies exposades de forma permanent al museu de Figueres. En són 39 i es mostren junt als esbossos i dissenys previs

En eixir del museu fem una passejada per la ciutat i visitem el castell de san Fernando del segle XVIII que era una castell presidi. L’accés no és fàcil, per la costera empinada, tanmateix amb coratge i energia fem la caminada costera amunt i en arribar no ens penedim per haver fet la pujada. El castell és bé d’interès cultural des de 1988, té un perímetre de 5’6 quilòmetres sent un dels monuments fortificats més grans de Catalunya.

I la visita al castell, encara que no està a la ruta daliniana, no podia faltar.
Cert que em va sorprendre, no l'esperava tan gran.

QUADERN DE VIATGE, GIRONA i provincia, primavera 2005

Per saber més de Girona i provincia clica ací.