RESSENYA LITERÀRIA: Rastros de sándalo

Rastres de sàndal

Asha Miró i Anna Soler-Pont

Hui ressenye “Rastros de sándalo”, el llibre. I especifique que és llibre i no cine, perquè el que la majoria de gent ha vist o ha escoltat nomenar és la pel•lícula i no la base inicial, l'essència, amb la qual s’ha fet el seu guió.

Sol passar, la pel•lícula es més coneguda que el llibre, es més comercial, es ven més fàcilment. Malauradament. És més còmode per tothom veure pel•lícula que llegir. Llàstima que així siga, perquè en casos com és este, si no es llig el llibre es perd la meitat de la trama original. No he vist la pel•lícula, i no per ganes, diverses circumstàncies han impedit que anara a veure-la quan la posaven en cines a prop de casa, però sé el contingut.

I eixe intent fallat reiterat em va portar un dia a escodrinyar en les prestatgeries d’una llibreria. Hi estava la novel·la suport-base de la pel•lícula que tant desitjava veure. No vaig dubtar en comprar el llibre i emportar-me’l a casa. I perquè tenia tanta gana? Doncs per ser viatgera amant de saber d'altres cultures i perquè la pel•lícula parlava d'India i d'Espanya, dos països units per dues germanes. És el que esperava del llibre segons la sinopsis de la pel·lícula. La meua grata sorpresa seria comprovar que a més a més, el llibre, mostra altres realitats diferents: mostra també Etiòpia, també mostra la Barcelona actual, turística i cosmopolita. 

La novel•la ens fa conéixer l’Addis Abeba de l’any 1974 i al final ensenya la de l’actualitat. Solomon és el protagonista, fill d’un cuiner de l’emperador. El narrador conta la vida social convulsa que envolta el país amb  manifestacions que volen acabar amb el regim feudal. Mentrestant el xiquet va a l’escola, fa vida normal, és bon alumne, amb possibilitats intel•lectuals de ser algú important. Però les circumstàncies de vida són altres. Així i tot, Solomon és un privilegiat i aconsegueix eixir i prosperar.

Pàgina a pàgina mostra com el país s’enfonsa, qui pot se’n va. Solomon forma part d’un grup de becats que se'n van cap a Cuba a formar-se. Els episodis contant la vida al vaixell Africa-Cuba m’han agradat en especial perquè mostra les parades portuàries i explica detalladament la dura vida a l’interior del vaixell, vaixell que al final arriba a "l’illa de la joventut", al pais caribeny on tot és tan diferent. Solomon ho viu tot sense perdre detall i ho dibuixa, té traça. Vol ser en un futur arquitecte .

També la novel•la ensenya India i a les dues protagonistes Sita i Muna. És l'any 1974, Muna viu a India quan naix la germana Sita. La mare es debilita i acaba morint. Hi comencen les desventures de les dues germanes. En un principi se’n van a viure amb una amiga de la mare, però al cap d’un temps per imposició patriarcal en la casa d’acollida, Sita es enviada a un centre d’orfes i  passats uns anys Muna és enviada a una factoria d’estores. 

Sita viu mimada entre monges però amb el reiterat desig que vol uns pares. Al final una família catalana es fa càrrec. Per altra banda Muna viu en condicions infrahumanes. Per sort passat un temps A Muna la posen a servir a casa d’un enginyer i canvia la seua situació en trobar una filla que l’ajuda i l’ensenya llegir i escriure. A més el fill major s’enamora d’ella i la du pel camí professional que li donara fama.

A la segona part del llibre els xiquets s’han fet grans i coincideixen a Barcelona. Solomon és arquitecte a Addis Abeba i ha acceptat un treball en Barcelona. Sita és doctora i viu feliç sense plantejar-se res de la vida a la India de la qual no recorda res. I Muna és l’afamada actriu que un dia decideix buscar a la germana i va a Barcelona a buscar-la.

Està escrit en tercera persona, el narrador es posa primer en el paper dels xiquets i passats els anys en la pell dels xiquets ja adults. Mostra temes importants: l’esclavitud infantil, els matrimonis concertats, els maltractaments, l’explotació en el treball i les nombroses adopcions que es veuen obligats a fer per donar al món infantil una eixida a la que els ha tocat viure per naixença. Esta part que relata i explica el tema de l’adopció és interessant, tinc amics i amigues que tenen filles d’Etiòpia i ja havia escoltat relats semblants sobre les condicions de vida que tenen els xiquets i xiquetes allà.

La primera part on narra la infantesa m’ha agradat més que la segona on els protagonistes són adults. Tal volta tenia més expectatives o potser ho he analitzat massa. Però al final, en conjunt, he de dir que m'ha agradat la novel·la perquè gaudeisc llegint ficció barrejada amb vivències personals. M'agrada agafar entre mans vides de personatges inspirades en vides reals que existeixen o han existit. I eixa realitat infantil que detalla, tan poc coneguda per tothom,  és el que més destaque del relat. 

S'haurien d’escriure més llibres sobre estos temes per obrir els ulls a molta gent que es preocupa per insignificances, llibres que ajuden a fer cosciencia social. Hem d’aplicar l’empatia, hem de saber què passa pel món i entendre’l i en la mesura de les possibilitats ajudar-los. Solament perquè este llibre ho mostra, ja val la pena llegir-lo.