GUATEMALA: RITUALS MAIES

Convivint en harmonia amb els rituals cristians, els rituals maies persisteixen i estan presents en la vida diària de la població que busca consol.  

Maximón

La religió a Guatemala és una suma de creences, d’herència del passat i del present. La religió indígena guatemalenca és una barreja de ritus ancestrals maies i ritus catòlics, ambdós van junts, conviuen en harmonia, de vegades van de la mà agafats, altres separats, però conviuen. L’herència maia està molt present i no s’ha pogut eradicar, sortosament.

Ho he vist durant les dues vegades que he visitat Guatemala, he vist bocabadada com, per exemple dins de les esglésies es resava amb coca-cola i ciris. 

Sincretisme en la religió: creences maies i cristianes es barregen

Chichicastenango

I també com els indígenes invocaven a les portes de les esglésies als deus maies entre fums de sàndal i mostres de fervor intens mentre la processó de la Verge passava per davant d’ells. Ho recorde perfectament, allò va ser a Chichicastengo, dia de mercat, a la població no cabia més gent. Són imatges inesborrables... ja pot passar el temps... tanque els ulls i ho torne a veure nitidament.

Processó a Chichicastenango

He assistit d’espectadora encuriosida a ritus maies autèntics, encara que, incredula com sóc, en un principi pensava que eren exclussivament preparats per al viatger. La primera vegada va ser a Chichicastenango i durant el primer viatge. Vaig assistir a un ritual maia de curació, era a Pascual Abaj. Després d’una caminada pujant al cim de la muntanya arribarem a una planícia on hi havia una foquera i on estava el xaman amb les seues pregaries.  Els visitants férem com un cercle, enmig hi havia una dona i un xaman.

Jo mirava, com he dit,  incrèdula, escèptica, pensava que era un muntatge, i en acabar vaig veure que estava equivocada. Vaig canviar de parer. Erem alguns forasters els convidats a aquella cerimònia i el xaman i la pacient serien plenament conscients de l’expectació, tanmateix el que s’hi feia era autèntic.

Per als devots és tota una sort ser acceptat i ser protagonistes perquè per a ells és una necessitat. Els pacients-devots acudeixen al xaman malalts però no físicament sinó malats d’ànima. Després d’uns resos en veu baixa i uns gestos que no sabia reproduir, la pacient, una dona indigena de mitjana edat, caiguè en un estat semi inconscient. Va ser un moment de tensió i esgarrifós, sobre tot quan enmig de la parafernàlia ritualista es matà una gallina i la sang s’escampava per tot arreu. En un moment vaig apartar la vista per la desagradable visió.

Este tipus de rituals que es fan als altars maies sempre es fan amb bona finalitat i no hi ha males intencions. Als altars es busca la pau interior i s’aconsegueix perquè la fe fa molt. 

Ritus maies a Chichicastenango

A banda, cal afegir que Chichicastengo és un esclat de colors, de sorolls, és una barreja de religió catòlica i maia, que també es veu a la seua esglèsia. És  una barreja de turisme i de vida local diària. El mercat és tradicional i és fa malgrat l’allau de turistes que el visiten atrets per la fama. I és que no es pot caminar pels carrers, no es pot parar a les tendes d’artesania o de menjars..hi ha tanta gent! 

En eixe primer viatge a Guatemala, la preciosa i màgica, l’atraient i amable Guatemala... també assistirem a un ritual maia, però en una casa particular de Santiago d’Atitlan, poble  que envolta el llac. Era el ritual amb el Maximon que no sempre té les finalitats pacifiques dels altars, com el que acabaven de presenciar a Chichicastengo.

En tot cas s’ha d’anar amb respecte, per als indigenes és important i el que als nostre ulls pot resultar irisori per a ells és fonamental. En aquella ocasió m’impacta per l’afluència de gent local, veïns dels poblats que hi anaven fent cua a rebre la gràia del xaman i a ser emparats pel Maximon de l’Atiltlan. 

La devoció l’havia vista a Chichi i ara ho tornava a veure en altre espectacle singular, esta vegada ja no era a l’aire lliure sinò en recinte tancat. En Santiago d’Atiltlan la cerimònia consistia en donar de beure i fer fumar al tros de tronc vestit que era Maximon, tot acompanyat de resos. Els descendents maies que viuen al voltant del llac creuen fervorosament amb el poder d’este personatge adorat que als nostres ulls profans, no deixa de ser un nino vestit al que s’ha magnificat, també és figura important el xaman que intercedeix per aconseguir el benestar desitjat.

Però la millor vivència amb el Maximon la tindria onze anys després, durant el segon viatge a Guatemala. L’experiència va ser més “real”, més autentica, si cal. Esta vegada la intervenció del xaman es va fer sense altres espectadors, nomes nosaltres. Estàvem  al poble de Zunil i tal volta per entrar en ambient o per veure les vistes dels voltants anàrem en primer lloc al cementeri, situat  al apart alta de la població.

cementeri de Zenil

Va ser idea d’Aroldo, el guatemalenc que ens acompanyava i que després de la visita als “habitants dels més enllà”, ens porta a una casa particular: Aqui veran ustedes uns experiencia unica, el Maximon en tota su esencia, és el que ens digué els nostre conductor particular de la furgoneta on anaven per tota Guatemala d’aci cap allà.

Aroldo era tot un personatge, recorde amb afecte aquell home que tant ens contava d’on anaven i que ens portava per on volia fent les parades que a ell li donava la gana per així mostrar-nos el seu país com calia. 

Entràrem a la casa i Aroldo demanà permís al xaman que feia el cult al Maximón. El xaman acceptà la nostra presència sempre que mostrarem discreció. El Maximon de Zunil era un ninot vestit un tant rocambolesc, que semblava aparentment Elvis Presley i al qui se li oferien totes les devocions i resos.

El Maximón envoltat d'ofrenes.

Despres de passar per davant del Maximon i observar cada detall que l’envoltava entràrem a l’habitació del costat, una espècie de corral. Hi estàvem nosaltres, el xaman (en este cas una dona), uns ajudants i el pacient. I començà la cerimònia amb una neteja dels cos i de l’anima.

Cerimònia ritual maia.

Cerimònia ritual maia.

I després la cerimònia continua amb ritus i sacrificis de sang per mig d’una gallina, que em recordà la gallina de chichicastenango d'onze anys enrere. Esta visió no em va agradar. El foc d’una foguera i el fum del cigar que insistentment fumava la xaman enterbolien l’ambient. Ens contaren que en la devoció a Maximon es mescla la màgia negra i en ocasions es busca el mal de les persones.

Cerimònia ritual maia.

Cerimònia ritual maia.

Cerimònia ritual maia.

Recorde que vaig pensar que els xamans em semblaven curanders, dels que tan proliferen en la nostra cultura, amb la diferència que els curanders tracten aspectes físics i Maximon s’ocupa dels aspectes espirituals, en ambdós casos s'acompanya de fe cega, amb devoció plena de que al final de la cerimònia trobaran la solució al seu problema. 

.

REFLEXIONS POSTERIORS, GUATEMALA any 1998 i any 2009