Anem a Santander en tren directe des de Villena. Tardem quasi 8 hores... és desesperant, però al final arribem. Hem fet reserva a un hotel a la platja del Sardinero, és l’hotel que li dóna nom a la platja. Magnific per estràtegic i per història.
 |
| Hotel Sardinero |
Quin privilegi! No per ser un gran hotel, sinó perquè la platja és el primer que ens trobem en obrir cada dia els ulls, eixa platja tranquil•la dels mesos de primavera que convida a fer passejos i està buida de gent.
 |
| Hotel amb vistes privilegiades... |
Si, és una sort poder gaudir d'estos dies, ho és. No fa temps de banyar-nos però si de baixar a la vora de l’aigua i respirar la brisa directa del mar.
 |
| La platja a primera hora... |
 |
| Cap petjada...un goig ser la primera en fer-hi passejada. |
 |
La plaja neta, buida, sense petjades... s’acaba de despertar com nosaltres...
|
La platja, la primera que va veure nedar a un rei, Amadeo I, té fins i tot un ascensor per baixar a la vora de l’aigua. Em sembla una idea genial, segurament es faria per donar prestigi a la platja però també dóna accessibilitat a la gent incapacitada de caminar.
 |
| Una platja amb ascensor... |
Hem vingut amb la idea de visitar tot Santander, zona del far i port pesquer, la peninsula de la Magadalena, el centre històric i també la rodalia. I és el que fem, un dia anem a Laredo, altre a Castro Urdiales, i altre a Liérganes.
I tots els matins fem la mateixa ruta per anar al centre, no agafem l’autobús urbà, anem a peu. Ens agrada caminar. I sempre el primer edifici gran amb que entropessem és el gran casino. Este edifici de 1916, és el segon construït i no te res a veure amb el primer de 1870, que va rebre l’aristocràcia i la reialesa, Amadeo de Saboya, Alfonso XIII o Victoria Eugenia, arribats a Santander per la bellesa de les platges.
 |
| El casino |
És un goig de caminada, i més si cal per les vistes i l’aire sa que s’hi respira. Així dóna gust començar cada jornada.
 |
| Passeig amb carretera a un costat i aigua al'altre... |
En arribar al passeig Reina Victòria, s’observa a un costat les elegants i ben situades cases senyorials, a l’altre costat està la mar, nosaltres no deixem la vorera que mira al mar. Tot va ser construït per una visita del Rei Alfonso XIII.
 |
| Les cases que trobem de cami denoten la riquesa del passat i el toc indiscutible d'elegància que despren la ciutat. |
Són al voltant de quinze minuts de passeig des de l’hotel i el mar ens acompanya sempre. Arribem al carrer Castelar, un dels més importants de Santander els edificis burgesos ens acompanyen en tot moment.
Ens sorprèn al final del carrer Castelar un edifici modern, fora de lloc, que trenca la uniformitat elegant de Santander: és El palau dels festivals. Imagine que hi haurà opinions de tot tipus, a mi no m’agrada perquè desentona totalment. Al menys és un centre cultural i d’actuacions musicals i artístiques i això està bé.
 |
| Palau dels festivals...el toc modern. |
I en no res ja estem al passeig Pereda, emmarcat també per cases riques, i un port enorme. El passeig Pereda va ser declarat conjunt històric en 1985.
 |
| I el passeig Pereda mirant el mar, fa de porta d'entrada al centre històric. |
És el lloc ideal per prendre el sol, nombrosos bancs a la vora de l’aigua conviden al passejant, turista, esportista o jubilat, a seure i passar hores gaudint de la vista: observar la mar tranquil•la.. o la mar envaïda per vaixells... Puerto Chico ha estat sempre el lloc on parava la flota pesquera, actualment és el port esportiu amb tasqués i restaurants per gaudir de menjars típics.
 |
| El port... |
I parar l’atenció en la gent que passa o que fa el mateix que jo.
 |
| Este punt és un dels més agradables...s'agraeix el sol...és un goig. Un dia trobem una competició esportiva... |
Nombroses escultures adornen el passeig, algunes curioses; com esta, que m'agrada:
SI MUERO QUE ME PONGAN DESNUDO; DESNUDO JUNTO AL MAR. SERAN LAS AGUAS GRISES MI ESCUDO Y NO HABRÁ QUE LUCHAR. José Hierro.
 |
| Escultura de Jose Hierro, m'agrada, és original, diferent... |
Este punt en el qual m’hi trobe és el lloc idoni per seure, gaudir del sol que hui brilla i escalfa, contemplar el mar i llegir un poc sobre la ciutat. Una ciutat que està delimitada per zones: de marxa, de visita històrica, de restaurants...de pescadors, de platges...és fàcil moure’s per Santander.
Este punt és l'inici de la ruta històrica.
Este punt és l'inici de la ruta històrica.
QUADERN DE VIATGE, SANTANDER primavera 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada