SALAMANCA, un passeig per la ciutat- I part

leer en castellano

Salamanca és ampla, espaiosa, harmoniosa... el passeig per la ciutat és sempre agradable.

Ja tenia ganes de tornar a Salamanca! Feia tant de temps des de la primera vegada! Ara he vingut i estic acompanyada d’una immillorable cicerone que després d’anys trepitjant estos carrers ja es coneix cada racó i va explicant-me el que a ella fa uns anys li explicaren.

Estampa típica de Salamanca.

Comencem el passeig pel pont romà, així entrem com es feia antigament quan este pont era la porta d’entrada oficial.

El pont romà.

El pont està sobre el riu Tormes afluent del Duero, creua la ciutat viu, juganer... creant imatges mirall que em sorprenen i m’agraden.

El riu Tormes

Un “verraco", un bou que eix en un episodi del Lazarillo de Tormes, ens dóna la benvinguda,  està al final del pont, o al principi, segons es mire.

El verraco.

També tenim esperant-nos vora el riu i al final del pont, abans d'endinsar-nos en la ciutat, al personatge de llibre Lazarillo i el seu amo cec, coneguts a tots dos sobre tot, pels lectors. I és que Salamanca és cultura per tots els costats, no solament per ser seu d’universitats i estar plena d’estudiants, sinò que la literatura castellana  és part important on la ciutat es veu representada.

Lazarillo de Tormes

Més endavant també hi ha una creu, anomenada la del “los ajusticiados”, no cal explicar molt el motiu del nom, ho imaginem. També es diu que esta creu és el punt inicial on tothom quan entrava  a la ciutat s’agenollava i donava les gràcies per haver arribat a la destinació final.

Creu dels ajusticiats.

Entrem pel carrer Tenencio, que era via principal en l’antiguitat. També té la seua història conten que en una ocasió es va escapar del mercat  un bou enorme i Juan de Sahagun, patró de la ciutat, es va entropessar amb ell i front l’amenaça d’envestida  va cridar: “Detente necio” i el bou, miraculosament va parar. Des d’aleshores el que era el carrer Santa Catalina és conegut pel carrer Tentenecio, com una deformació de l'ordre dels sant. 

Carrer Tentenecio per on accedim al casc històric.

Molt a prop està la casa modernista Lis que crida l’atenció per fora. És una veritable joia que visitem per dins per meravellar-nos de les vidrieres i del color, de la llum calidoscòpica que deixa els sol traspassant els vidres dels finestrals. També gaudim de les exposicions i del museu Art Nouveau y Art Deco, tot val la pena.

La casa és un menut palau situat a l’antiga muralla de la ciutat propietat d’un proper fabricant de curtits, segons diuen treballador infatigable i com es veu per la casa construïda, de gustos moderns. Després de Lis va passar a altres amos i al capdavall acabà abandonada. L’any 1981 l’ajuntament de Salamanca va iniciar l’expedient d’expropiació i així es va aconseguir salvar-la de la ruina.

Casa Lys.

I seguim el nostre passeig entre cases de nova creació, però que no desentonen en cap moment de l’entorn, i monuments rellevants com les catedrals. 

La catedral

I entre tanta arquitectura harmoniosa anem a parar al l’hort de Calixte i Melibea, personatges de la Celestina creats per Fernando de Rojas. De nou tenim una mostra de literatura. Conta la història que el noble Calixto es va enamorar de Melibea però ella el refusà. Així que Calixto desesperat acudeix a la Celestina, una vella prostituta per a que faça d’intermediària. Celestina acudeix al diable per a que encise a Melibea i fer que s’enamore de Calixto. El final, no el conte...llegiu-lo.

Al jardí està la Celestina com a guardiana de l’hort que segons diuen podria haver sigut escenari de l’obra de teatre, hi està, esperant als nombrosos enamorats que buscaran els racons acollidors que al jardí hi ha. Les parelles tenen on triar, hi ha 2500 metres quadrats.

Hort de Calixto i Melibea.

Tot seguit anem a la Cueva de Salamanca, és una cova amb llegenda i a més a més repercussió. Segons diuen hi impartia classe el diable, la cova és el lloc on estava la cripta de san Cebrián que actualment ja no existeix. Cervantes va escriure sobre la cova i en hispanoamerica es denomina salamancas als llocs on bruixes i dimonis fan els seus aquelarres.

Cueva de Salamanca.

I pugem a la seua torre.

Pugem per l'escala i tenim vistes boniques.

Però açò només es l’inici…en el passeig per Salamanca, no deixem d’anar a la plaça major, que per a qui no l’ha visitada, li dic de bestreta que és una meravella, i que es mereix capitol a banda i continuem visitant la catedral  i altres monuments importants com la universitat, la casa de la Conchas...o el convent de san Esteban... en  uns hi entrem, en altres ens quedem mirant només la façana.

A poc a poc us ho mostraré esta acollidora ciutat, com a mi me l'han mostrada.

QUADERN DE VIATGE, primavera 2016, SALAMANCA i VOLTANTS