BOCAIRENT (València) ll-PART: Una cava, unes coves i una plaça de bous excavada.

Hui és un dia especial, acompanye a uns amics catalans a veure part de la meua terra. Bocairent no podia faltar. 

Després de fer la visita al barri medieval de Bocairent de la mà dels amics Fina i Ximo, que ens han anat explicant històries i peculiaritats, anem al pont medieval des d’on es pot fer una foto  bonica de Bocairent, la que es veu com pengen les cases, diuen que és la millor prespectiva, des d'on la foto eix més bonica. Tot el poble té racons encisadors i este també ho és. El que veig des d'este punt em recorda Conca, però estes cases seguint l¡orografia de la muntanya, m’agraden més perquè les sent més "meues". 

Si ens allunyem un poc, la perspectiva millora, amb el pont medieval davant.

Pont medieval

I si ens apropem al pont  veiem clarament el cami que segueix la ruta màgica senyalitzada  i noctuna que envolta el perimetre del Barri Medieval

Tram per on es fa la ruta màgica nocturna.

De lluny també es veu l’ermita del Santo Cristo, altre punt per a visitar.

A un costat el campanar, a l'altre l'ermita.

Però hem de seguir la ruta. Volem visitar la Cova del Colomer que és centre d’interpretació de les Covetes dels Moros i espai d’informació sobre el conjunt de coves- finestra de la capçalera del riu Clarià. La Cova del Colomer és altra agrupació de coves-finestra que foren rehabilitades l’any 2011. Són de fàcil accés i han estat utilitzades al llarg del temps per a diversos usos: magatzem, refugi o cria d’aus, la qual cosa ha fet que patiren modificacions adaptant-les a l’us que s’hi feia. Des de la cova s’accedeix al pouet de sant Vicent.

Entrada a les coves del Colomer.

Interior de les coves del Colomer.

Una vegades vista, eixim de la Cova del Colomer, uns amb ganes d’entrar a les Covetes dels Moros i altres tenen clar que mai podrien endinsar-se per eixe entramat de corredors que donen accés a cambres i que tenen orificis, tenen por a sentir claustrofòbia. En total hi ha unes cinquanta finestres i des de l’exterior s’hi veuen en una paret vertical.

Nosaltres no entrem-hi, al menys esta vegada. Ens fem una mitja idea del que són però a mi se me queda com assumpte pendent. No ha pogut ser per falta de temps però hi tornaré un diumenge de bon mati i serà el primer que visitaré.

Les covetes dels moros.

Després ens dirigim a la Cava de San Blai, una antiga nevera o dipòsit de neu circular, d’11 metres de profunditat. Accedim per una galeria subterrània excavada en la roca que no arriba a dos metres d’altura i un metre d’amplària. Angoixa un poc per la foscor però es curta. Es veuen les canaletes excavades a la roca per on corria l’aigua. Una vegada a l’interior, trobem unes parets rogeques i trepitgem per canals de conducció. Uns panels expliquen la història de la industria del gel i on es troben altres neveres o caves  de la zona. 

La cava de san Blai

I ja deixem la part baixa del poble, per anar a veure altra peculiaritat, és la plaça de bous. No entre ni eisc en el debat taurí però este monument no deuria de ser marginat en la visita a Bocairent per raons de si estem a favor o en contra de l’espectacle taurí. Es tracta d’un monument, que ha de desvincular-se de la polèmica, és arquitectura i és patrimoni.

I és que estic parlant de la plaça de bous més antiga de la Comunitat Valenciana, és de 1843, amb un aforament de 3760 localitats. Actualmemt s’utilitza, a més a més, per a fer espectacles culturals o artístics. Just al dia següent de quan nosaltres hi som, hi ha opera i sarsuela. És plaça de segona però han torejat els grans, es veuen els cartells exposats només entrar-hi.

Alguns estareu pensant que fins el moment ara no he dit res d’especial, només el que respecta a l’antiguitat, és cert, no he dit encara altre aspecte realment impressionant: és una plaça de bous excavada manualment en la roca. 

Entrada de la plaça de bous.

Manualment! és el que a mi em deixa bocabadada.

Després d’escoltar la detallada explicació de la persona que ens ha atés a l'entrada i passar per visitar la capella per on passen els toreros, accedim al recinte taurí i el primer que veiem són els 6 corrals, l’escorxador o la infermeria.

Corrals i infermeria

Em pose les mans al cap pensant en la faena feta! Tot construit amb pic i pala, tot sense excepció, des de les graderies fins els corrals. No puc deixar d'observar. Quan més la mire, més em pareix un teatre romà, és inevitable no veure la semblança. I la magnitud del treball s'aprecia amb la fondària, de fet des del carrer de dalt hi ha porta d’entrada que dóna a la tribuna que està a la part alta.

Interior, porta d'entrada a la part alta.

És impressionant. La idea va ser d’un fabricant tèxtil que en una època de crisis del sector, a meitat del segle XlX, va voler posar remei a la desocupació construint una plaça de bous durant els dies que minvava la feina. Van estar 13 anys per enllestir-la. Els treballadors agafaren les pales i es posaren a cavar desmuntant el monticle anomenat La Serreta, que a poc a poc anà prenent forma fins a crear un monument espectacular. Els beneficis que s’aconseguiren eren per a la Beneficència.

Interior a punt per a espectacles de tot tipus: cine, actuacions musicals i bous...

Per a hui ja està bé! El passeig acaba. Que bonic és Bocairent. Nosaltres ens anem a dinar, i ho fem al restaurant El Cancell on, entre plat i plat, tastem la pericana i per a acabar bevem el típic herbero fet amb les herbes de la serra Mariola.

La visita per Bocairent continuarà més endavant perquè em falta per mostrar els nombrosos museus i l’església parroquial dedicada al San Blai. Promet que  algun dia faré el recorregut, càmera i llapis en mà.

QUADERN DE VIATGE, BOCAIRENT, estiu 2016



Vols llegir la I PART? 
BOCAIRENT: barri medieval

Vols llegir la prespectiva de Mercè, l'autora del blog MILCAMINS, que formava part del grup que vistàrem junts en este dia Bocairent?

I la III part:

BOCAIRENT: un poc més III PART