FRANÇA: LE PONT DU GARD

L’aqüeducte romà per excel•lència es mereix la fama i la importància: són tres nivells d’alçada! I està ben conservat!

Anem a Nimes, però no a visitar la ciutat, anem directes a l’estació d’autobusos a pujar en el bus que ens portarà a Gard i després a Uzes, amb una combinació horària exacta i quadrada ja prevista des de casa. 

Eixim cap a  Gard a les 9’30 i arribem només en 45 minuts, entrant a poblets i tot.

Una vegada al lloc, qui vol veure el museu compra entrada. Nosaltres optem per fer passeig lliure sense pagar res. Hi ha un grapat de famílies amb xiquets, ciclistes i senderistes perquè que al voltant del pont hi ha una sèrie de caminals propicis per al passeig, està la garriga que és un paratge especialment dissenyat per a veure els cultius de la mediterrània.

El pont és fascinant. Enmig de la natura està l’obra d’arquitectura antiga que és Patrimoni de la humanitat des de 1985. El pont du Gard és una de les més boniques construccions  romanes de la regió. A mi m'agrada.

 És turístic, com no ser-ho? Fa 2000 anys que hi és perenne, donat testimoni de la història i de molts fets.. i ho fa mostrant alhora un paratge natural de singular bellesa.

L’aqüeducte es construí entre els anys 40 i 60 d.C amb la finalitat de transportar aigua a Nimes. Va ser una obra faraònica. Per a fer 59 quilòmetres d’aqüeducte, van necessitar al voltant de mil persones durant cinc anys i durant cinc anys més es feren ajustos i repararen fugues. La major part la canalització està soterrada. El pont ha estat restaurat en diverses ocasions. Al segle XVIII es construí adossat al pont altre nou per poder travessar el riu, es el que s’empra actualment. 

El pont és una de les parts de l’aqüeducte que eix a l’exterior. L’aqüeducte romà va funcionar durant els segles II i III d. C. Al segle IV, per falta de manteniment, va anar perdent cabdal i importància i és al segle VI quan s’abandona definitivament, quan visigots i francs compartiren terreny. A l’edat mitjana tornà a tenir vida atorgant-li la funció de ser lloc de pas de vianants. I anys després es furtaven les pedres per a emprar-les en altres construccions. Malauradament no és el primer cas ni el primer país on passa…allà on vaig trobe exemples del mateix.

El pont impressiona perquè es veu consistent, gran immens, ressalta per la seua magnificencia. El pont és símbol de poder, de fortalesa, també de saviesa…s’hi conserven les petjades de l’organització necessària portada endavant per a la construcció, numeració de pedres, punts de recolzament…

És una obra d’art i d’enginyeria que s’adaptà a l’orografia del terreny. Els tres nivells fan una alçada de 49 metres, 6 arcs al primer nivell, 11 al segon i 47 al tercer,  i es diferència d’altres ponts, a més a més de les dimensions, per l’obertura dels arcs, la més gran mesura quasi 25 metres.

Baixem al riu Gardon on hi ha gent banyant-se. I en altre costat a més a més hi ha lloguer de kayacs. Tot preparat per a poder passar un dia memorable.

El passeig envoltant el pont és molt agradable, malgrat que hi ha gent, però com l’espai és gran estem separats uns dels altres i no ens molestem. Volem veure’l des de tots els costats, des de baix, des de dalt, des d’un costat i des d’altre.

Al voltant del pont, que no al costat, l’any 2000 es creà infraestructura per poder controlar millor la protecció històrica i ecològica del monument i de l’entorn a alhora afavorir  la visita al foraster hi ha panels informatius, serveis, botigues, bars, sales d’activitats diverses, ludoteques per als xiquets... però està en lloc que no interfereix per a res la vista del pont i la grandiositat que representa, no està dins del paratge, i això m’agrada, és un encert que molts altres monuments naturals haurien de copiar, es poden afegir comoditats però no necessariament al costat. 

Val la pena la visita, la fama que té és merescuda. 

Una vegada donada per acabada la visita retornem el camí fet i ens dirigim cap a la redona per agafar l’autobús, esta vegada ens anem cap a la població d’Uzès que està solament a 14 quilòmetres. Arribarem a l’hora de dinar i és el que tenim previst fer.

QUADERN DE VIATGE, SUD DE FRANÇA, estiu 2015