SALAMANCA: LA PLAÇA MAJOR

Parlar de la plaça major de Salamanca és parlar del símbol de la ciutat, per a mi, clar! 

leer en castellano

La plaça major de Salamanca és el cor de la ciutat, és l’essència, sempre subjectivament parlant. I això que no és el monument més antic, però per a mi té un encís especial. És pareguda a la plaça de Madrid, amb qui temps enrere competiria en grandesa i bellesa, però pense que no cal comparar, cadascuna té el seu toc particular.

Tothom té, de les ciutats on va, un racó preferit. Per a mi, de Salamanca, el “meu racó” és esta plaça tan gran i acollidora que recordava perfectament d’altra  visita a la ciutat. Com oblidar-la?

Diuen que és la plaça del poble, i és que Felip V l’autoritzà però no va voler finançar-la i el promotor va acudir als habitants de la ciutat i el fons municipal- hi destinats per a cobrir despeses. I tot passà al segle XVIII. Va ser construïda amb estil barroc, per mestres en este art, encapçalats per Alberto Churriguera que es caracteritzava per molta  decoració i detall. En morir Churriguera el succeirà Andrés García de Quiñones, que seguí amb l’etil encetat.

Així tenim una plaça churrigueresca de quatre façanes, i és gran, molt gran, amb tres pisos cadascuna i cada façana no mesura el mateix. No és una plaça quadrada perfecta.  Hi ha 477 balcons i finestres, però atenció, algunes són falses, no es poden obrir perquè foren creades per a no trencar l’harmonia del conjunt.

Enmig de la façana orientada al nord està l’ajuntament. Punt central testimoni de molts esdeveniments i actes, fins i tot de partides d’escacs, espectacles taurins i d’execucions de bandolers del segle XIX. Tots els màxims esdeveniments històrics passaven, i passen, per esta plaça. Quantes coses podria contar si parlara, sobre el temps de la república o la dictadura... sobre el temps de la democràcia... sempre engalanada per a cada ocasió. La plaça ha estat un punt de concentració de multituds i celebracions. Hui en dia, és punt de trobada usual entre la gent és queda en la plaça i com a punt en concret  davall del rellotge.

Varen ser molts anys els que es tardà en construir-la, el procés s’inicià  1724 en, i en 1729 les obres, i s’acabà en 1755, amb temps d’obra interrompuda per problemes amb el veïnat afectat per les obres. La part de dalt de l’ajuntament “ la espadaña” no es col•locà fins cent anys després. Coronen “la espadaña” quatre bustos que representen l’agricultura, el comerç, la indústria i l’astronomia i hi ha qui diu que són les virtuts cardinals, justícia, prudència, fortalesa i temprança, bases del bon govern. També hi ha, dalt, quatre campanes. La bandera, “la mariseca” està dalt de tot.

Per a la construcció s’utilitzà la pedra de Villamayor, pedra daurada de fàcil treball que també va ser emprada en molts edificis de la ciutat i que li donen eixe color característic que  a mi m’agrada tant. Hi ha 88 arcs de mig punt, es a dir semi circulars. Amb uns medallons que representen personatges famosos de la història de la ciutat. Felip V està tres vegades, una per autoritzar la construcció i dues més pels dos regnats. Hi ha medallons que representen personatges amb controvèrsia, alguns no molt estimats, hi ha un que a tothora és atacat, pintant-lo o tirant-li ous, i altre que està esborrat a colp de pic. També hi ha algun personatge del qual es dubta la seua existència. Hi ha un representat amb el símbol de la llegenda que l’envolta. I hi uns quants mutilats pels soldats de Napoleó en la guerra de la independència.

Si, la plaça està plena de curiositats. Es pot llegir un cartell on diu el punt exacte on una dona es matà l’any 1838 i davall hi ha túnels de servei, però actualment estan tapiats.

Diuen que en la dècada de 1950 era lloc de passeig dels joves, sota els “soportals”, les voltes, els homes, anaven en un sentit i les dones en altre contrari així en moments determinats es trobaven. I quins temps de repressió! Quina censura recriminatòria!

La plaça no sempre ha sigut com la veiem actualment, durant una època va estar enjardinada i va haver un temps on hi havia un templet i una font. Fins els any de la dècada de 1970 estava oberta al trànsit. Hui en dia és punt de concentració de tot viatger i turista i locals també. En 1935 va ser declarada monument nacional per ser la plaça "más decorada, proporcionada y armónica de todas las de su época". I la fama continua.

Fa uns anys vaig veure una pel•lícula en la que eixia la plaça,  “En el punto de mira” i estava convençuda que ho era. Però curiosament cap escena es va rodar a Salamanca. Es va fer una reproducció exacta a Mèxic. Com és el cine! Com ens enganya! 

Amb tot... cal anar-hi i veure-la de dia i de nit, i és bonica veure-la amb sol i amb pluja perquè canvia el color i canvia el sentiment que desperta. S’ha de respirar i viure l’ambient del tunos com canten i ballen i que recorden l’activitat estudiantil que a la ciutat hi ha.

Els estudiants caracteritzen Salamanca i li donen un aire diferent  a qualsevol, altra on no hi ha tanta jovenalla transitant. I és que els joves són esperits lliures que fan i desfan, algunes normes se les salten o se les acomoden, com la de celebrar la festivitats quan no toca. I així la plaça major de Salamanca és escenari de la nit vella però dues setmanes abans de l’oficial, els estudiants la celebren amb els companys.

QUADERN DE VIATGE, primavera 2016, SALAMANCA i voltants.