Palenque
és, dins de la cultura maia del passat, un lloc impressionant.
En el nostre viatge
seguint les petjades maies anem a Palenque, que és un jaciment arqueòlogic que
està a Chiapas, a prop estan les cascades de Misol ha o d’aigua azul que hem visitat. I també hem estat a la capital San Cristóbal de las Casas
Palenque és un
lloc impressionant dins de la cultura maia del passat. I això que no és massa gran, són al voltant d'uns 7 quilòmetres d’est a oest, és menor que Tikal a Guatemala o Copan a Hondures. Tanmateix destaca per les escultures que guarda i per l’arquitectura emprada.
Hi ha un 2% explorat i es creu que encara hi ha més de mil estructures per
traure a la llum. Tot cobert per la selva.
Palenque...envoltat de selva... |
El recinte
arqueològic de PALENQUE, parc nacional des de 1981 i Patrimoni de la Humanitat
per Unesco des de l’any 1987, s’hi troba enmig de la selva. El nostre hotel
també. Dormim a 5 km del poble, l’hotel té una piscina natural que és el mateix
riu Usumacinta que donà vida als antics habitants. Ens envolta la natura
frondosa i verda, quasi inhòspita. A la zona hi ha molts corrents d’aigua i fonts
naturals, de fet el seu nom significa moltes aigües, resultat dels nombrosos rius
que conflueixen al parc. I en idioma chol, el dels habitants de la zona,
significa recinte tancat.
Un hotel privilegiat...enmig de la selva... |
Entre tant de
verd espès i fosc sembla que en un moment apareixerà Tarzan amb la companya
Jane, tots dos penjants d’una liana. Ah! i sabíeu que les lianes són paràsits de la selva?. Mentre caminem per la selva en trobem moltes i també observem altres ruïnes maies encara per
reconstruir cobertes per matolls. Tots els recintes maies són una meravella,
els grans mes explotats turísticament o el menuts que guarden el sabor d’estar
abandonats a la mà de Déu i conservar més autenticitat.
La selva on està Palenque... |
Quan entrem al
recinte arqueològic, entre ceibes i caobes, trobem una veritable joia. Mostra la saviesa
maia de la qual encara falta molt per saber. A Palenque s’inventà el “zero” i
un calendari molt més exacte que el que a hores d’ara utilitzem. I que dir de
l’arquitectura, escultura i mitologia? Sense ser una entesa ni en art ni en història, sé que és una
meravella. Palenque està ben conservat i ensenya molt del seu passat.
Passem per El
templo de las inscripciones, un dels més importants. La ciutat va estar
governada per la dinastia K'uk'
B'ahlam, de la que destaca el famós governant Pakal el Grande, que manà
construir este temple l’any 675 a.C com un monument funerari. Entropessar-se amb esta tomba, va ser una de les troballes més importants per al món maia. Estava
envoltada de figures d’estuc i objectes
de jade que actualment estan exposades al museu nacional d’antropologia de
Mèxic. Pacal va ser un gran rei que manà construir palaus i temples donant
bellesa i importància a la ciutat que rivalitzava amb la de Tikal . En el
posterior regnat dels dos fill hereus continuaren la tasca constructora. I aixi
anà fins que la ciutat rival Toniná va prendre la ciutat i començà la
decadència. Molt abans de l’arribada dels espanyols Palenque havia estat abandonada i no se sap la raó.
El templo de las
inscripciones és una piràmide escalonada, que té el nom per uns taulers amb
inscripcions jeroglifiques que detallen la història de la dinastia regnant i
els fets de Pacal. A la cripta del governant també es mostrava els seus orígens
i la seua mort. Es baixa al sarcofag per una escala empinada, claustrofòbica i
humida. Ens parem a
mirar el relleu que representa la coronació de Pacal.
Anem a veure l’aqüeducte que proporcionava aigua fresca procedent de la
serra. És una estructura de tres metres d’altura. Visitem el palau, que més que un edifici
és un complex de molts que estan units. Varen ser remodelats al llarg dels 400
anys i contenen escultures i relleus de gran valor artístic.
Hi ha un conjunt
anomenat de las Cruces format pel templo de la Cruz, el templo dels Sol i el
templo de la Cruz Foliada, sobre piràmides escalonades, cadascú amb relleus
molt treballats a l’interior. Les creus a les que es refereixen els noms dels
temples, són realment representacions de l’arbre de la creació que es troba al
centre del món segons la mitologia maia. El Templo del Sol és una meravella.
També hi és el
templo del Leon, dels que queda poc i el templo del conde, anomenant així per un
extravagant aristòcrata angles Waldeck, qui el va habitar de 1831 a 1843,
acomodant-s’hi com si fos sa casa.
També trobem el
joc de la pilota, que són dues plataformes paral·leles.
fotos procedents de google imatges |
QUADERN DE VIATGE, MÈXIC ruta maia 1998
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada