NORUEGA Illes VESTERALEN i ILLES LOFOTEN

La infraestructura que uneix  Noruega amb les illes i les illes entre elles és sorprenent, mai havia vist tants ponts i túnels... tan llargs, tan sofisticats, realment és un conjunt d’obres d’enginyeria digne d’admirar. 

Quina meravella de país!. La naturalesa ens envolta en tot moment. Hem pujat al cap nord,  hem baixat amb el vaixell Hurtigrute a Tromso i ara anem a visitar les illes!

De camí parem atenció en els ponts. En l’actualitat hi ha molts que uneixen la península amb les illes i altres que uneixen les illes entre elles. Fa relativament poc s’havia de fer tots estos trajectes amb vaixell.

Noruega compta amb més de 150000 illes unides per ponts i túnels, eixa és la part sorprenent, la infraestructura creada en qüestió de comunicació terrestre. Un pont uneix el continent europeu amb les illes.

Ens anem cap a les ILLES VESTERALEN.

           

En FLESNES embarquem en un ferry per tal d’estalviar un tram de carretera.

Fem nit a HARSTAD, passem una vetllada  realment animada i divertida barrejanat-nos amb la gent jove local en un pub amb música en directe. La gent realment és molt acollidora amable.

           

Després anem a ANDENES, que és el punt de partida dels safaris de balenes. Teníem intenció de fer-ne un però no pot ser per mal oratge. Mengem en un restaurant que conserva l’estructura tradicional de construcció.

        

Ens havíem fet l`ànim de fer passeig pel mar i malgrat estar el mar marejat busquem altra alternativa. Des de BLEIK anem a l’illa BLEISKOYA, partim en un vaixell menut per tal d’observar una colònia d’aus marines.

Només pujar al vaixell ens adonem que no ha sigut bona idea. Fa molt de vent i amb els moviments del vaixell estem tots uns poc marejats, jo especialment. Passe el temps agafada a un pal i no gaudeisc del paisatge que m’envolta, estic més blanca que la paret.

Per fi arribem. A l’illa no es pot desembarcar, hi ha moltes normes de protecció de les aus que hi van per fer niu. La barca ens dóna una volta amb els motors apagats per no molestar, entra dins la normativa, evitar la contaminació acústica.

       

De sobte vegem que els nostre vaixell està fent una maniobra estranya, deixe per un moment el pal, al que no perd de vista per a que cap persona me l’agafe en el trajecte de tornada i mire.  La nostra barca està fent un rescat. Dos fotògrafs que estaven a l’illa després de dues dies fotografiant aus, tornen amb nosaltres.

     

Bandades d’aus volen pel nostre voltant. Són centenars de diferents espècies, gradàries i colors. Tot un espectacle que puc veure mentre la barca està parada. Sortosament tambè ho puc veure de tornada, perquè ja no em marege del bamboleig de la barca.

         

De les illes Vesteralen passem a les illes LOFOTEN: Austvagoy, Vestvagoy, Flakstad i Mosquenes, dedicades a la pesca i al turisme. La distància màxima entre els dos punts més allunyats  de AUSTVAGOY a MOSQUENES és de 160 quilòmetres.

El pic CABRA o SVOLSVASGUITA és un cim amb dues muntanyes bessones, objectiu de molts alpinistes.

Estem a l’illa VESTAGOY. Les esglésies de fusta les trobem en tots els pobles encara que siguen menuts o tinguen les cases disperses.

       

A les illes LOFOTEN destaquen les altes muntanyes que mantenen els cim amb neus perpètues.

       

El que s’hi veu molt són casetes de colors construïdes vora els fiords i que trenquen la verdor cromàtica del paisatge.

      

Quan arribem a l’illa de Flakstad parem al poble de RAMBERS, té uns preciosa platja. A les illes hi has moltes platges semblants a la d’este menudet poble. Segons es diu, degut a les corrents del golf de Mèxic, alguns dies s’hi pot gaudir de les seues aigües. No sé, el dia de hui és clar i solejat, però fa un aire gelat que no convida al bany.

           

Noruega es un dels països més rics i amb densitat de població més baixa, estos paratges quasi deshabitats són l’exemple.

         

I un dels pobles més bonics de les illes Lofoten és REINE perquè conserva les vivendes de pescadors anomenades Rorbuers, amb la particularitat d’estar construïdes sobre l’aigua. Pràcticament s’hi pot pescar des de dins de la casa. En estiu són llogades als turistes.

Les plataformes de fusta al costat de les cases serveixen per a col·locar el peix i deixar-lo  assecar. Si no fera tan de fred...si no estiguera tan lluny de casa!! Este és un bon lloc per descansar.

            

Per deixar les illes, agafem un vaixell. Anem a BODO, ja en el continent. Des del vaixell mirant enrere s’observa un efecte òptic apreciable en la distància. La proximitat de les illes i l’altura dels cims dels glacials fa que totes les illes semblen una.

Després de 4 hores de trajecte, amb vaixell, arribem a BODO que és un centre important de transformació i envasat del peix.

           

QUADERN DE VIATGE: NORD DE NORUEGA, estiu 1999