RESSENYA de cine: MI NOMBRE ES KHAN

MI NOMBRE ES KHAN

Karan Johar

Hui ressenye una pel·lícula que tenia pendent des de fa temps. És de l’any 2010 i la recomane per si hi ha qui no l’ha vista. Tot el que tracta és tema actual, no està gens desfasada malgrat els anys que fa des que es va filmar.

Esta pel·lícula agrada o no segons la perspectiva de qui la mire. En primer lloc, alguns  grans cinèfils no li trobaran perfecció, diran que és producte de bollywood i que no mereix atenció. Tal volta diguen també que hi ha sensibleria o romanticisme i tal volta no veuen autenticitat en els fets. Però no tothom pensarà de la mateixa manera, ho se cert. Els sensibles a causes socials i humanes  trobaran que està molt bé. No vull dir amb estes paraules que els crítics cinèfils no siguen sensibles, una cosa no li lleva altra, però el que si fa sovint la crítica especilitzada, és mirar amb ulls professionals de tècnica cinematogràfica i de vegades deixen a banda la part més humana.

Jo faig critica valorant la simplicitat i que es puga visionar uns  temes durs des de la perspectiva de la innocència. I si, admet que forme part del sector sensible al tema que tracta. Qui em coneix ho sap. Sap que estic en contra de l’islamofòbia, de jutjar sense saber, de col·locar a tothom al mateix calaix. Qui em coneix sap que ho he escrit en escrits i llibres i ho he demostrat en el meu treball de professional d’educació especial.

La pel·lícula és valenta per tractar temes  per a reflexionar-hi i només per eixa raó es mereix atenció i no criticar-la sense parar atenció. Fa pensar sobre el terrorisme tan malauradament actual i les conseqüències directes, sobre els immigrants musulmans, hindús o de Paquistà que viuen als EEUU perquè són  considerats perillosos només per la procedència. Malauradament ultimament este aspecte s'ha tornat tremendament actual i preocupant amb les politiques racistes que pretenen imperar actualment Europa i les que imperen en EEUU des que Obama ja no és el cap del govern.

 Particularment em preocupa el tema de la islamofobia que just des de l’onze de setembre de fa molts anys es va fer més de notar, m’importa i em molesta quan veig com es generalitza parlant sobre el món musulmà sense tenir en compte que tots som sers humans i com bé diu el protagonista en el món no hi ha diferències de raça o religió sinó homes bons i els que no ho són tant. 

També sóc sensible al tema de l’autisme perquè per ofici conec aspergers de primera mà, he treballat amb ells. Mai es pot generalitzar que tots són iguals però si hi ha unes característiques que a la pel·lícula es veuen i que es repeteixen en molts casos: la dificultat per interrelacionar-se, són reiteratius, necessiten rutines, no entenden els dobles significats... Pense que eixa aproximació al sindrome és bona i és beneficiós mostrar-la perquè la persona autista necessita molta comprensió i que tothom entenga les seues reaccions.  

De la pel.licula m’agrada el conjunt total:  quan  es veu la infància del protagonista  desconeixent el que li passa però amb una mare que li sap inculcar uns valors que l’acompanyaran de per vida, també quan es veu el seu viatge a San Francisco per quedar-s’hi a viure amb el germà i com és la cunyada psicòloga, la que descobreix el que li passa. I és uns demostració d’esperança veure com va adaptant-se a la nova vida o quan s’enamora.

I també dic que de la pel·lícula m’espanta la part final,  la més  dramàtica,   quan   a partir dels atemptats a les torres bessones es genera als EEUU una islamofobia  que fa que canvie la vida del protagonista radicalment. I es quan decideix anar a parlar amb el president per dir-li  simplement que el seu nom es Khan, nom musulmà, i "no és cap terrorista". Em sembla una manera de reivindicar que no s’ha de jutjar sense més ni més. 

En definitiva  "Mi nombre es Khan"  no és una  peli sobre  terrorisme sinó   sobre la   relació   entre occident i orient i com ha canviat des de fa un temps.