MÈRIDA (Espanya): LA CIUTAT ROMANA

Passejar per Mérida és passejar per la història de la hispània romana.

Tot  mereix l’atenció en Mérida, tot sense excepció, l’exterior on trobem els vestigis romans i també el museu. El museu és obra de l’arquitecte de Tudela, Rafael Moneo Vallés. És un edifici gran on s’han emprat rajoles i formigó i s’han construït molts arcs. El primer que pense només entrar-hi,  és que sembla que estem en una terma romana, però alhora veig modernitat i eixa contradicció m’agrada.

Entrem al museu, no podem perdre’s el que hi ha, és molt interessant per saber més sobre la Roma hispana. Hi trobem col·leccions d’escultura romana, mosaics i moltes explicacions de com funcionava la ciutat.

Així que, anar a Mérida és gaudir de la història trepitjant el sol per on passarien el personatges de la història romana, el museu ho explica molt bé. M’agrada este lloc tan ben condicionat i didàctic. L’amfiteatre, el peristil de l’amfiteatre,  la casa romana, el teatre, la casa de Mitreo, el temple de diana... quant que hi ha per a veure!

I quina meravella de teatre! Es va construir sota el patrocini d’Agripa, gendre d’Augusto, entre els anys 16 i 15. Diuen que els romans no eren molt aficionats al teatre, tanmateix en una ciutat de prestigi, com era Mérida,  no podia deixar de construir-ne  per als jocs escènics.

També admirem el que queda de l’amfiteatre, construït en el 8aC, segons inscripcions a les tribunes. Estava junt al teatre i es van emprar materials més pobres. L’amfiteatre va servir per a espectacles més populars. Entre 15.000 i 16.000 espectadors gaudirien dels jocs de gladiadors i lluites amb animals salvatges. Estos espectacles eren molt esperats perquè recreaven sobre els entaulats damunt l’arena, escenaris com boscos, selves o deserts.

És un passeig molt agradable, totes les perspectives tenen bonica imatge.

Parem atenció al temple de Diana en una plaça de la qual queda poc, restes de paviment i de marbre i uns murs. S’hi conserva perquè posteriorment s’hi construí damunt un palau renaixentista, el del Conde de Corbos, edifici del qual també s'hi conserven parts.

I passem per davant de cases romanes... Una és la de Mitreo que és una vivenda edificada a finals del segle II dC fora de els muralles de la ciutat. Va ser casa important. Els amos serien persones rellevants dins de la societat de Mérida, és el que es dedueix per l’extensió que ocupava la casa, dos pisos i també per la decoració de les cambres que encara hi queda. Tota la distribució estava al voltant de tres patis. En esta zona, fora de les muralles també hi havia  llocs funeraris i industrials.

Tambè hi és el circo romà, un dels millors conservats de l‘imperi romà. És molt gran 403 metres de llarg per 96’5 d’ample. I cabien més d e30000 espectadors.

Admirem l’aqüeducte dels miracles. És colossal i forma part d’una conducció d’aigua que causà expectació general en temps passats. El nom li ve perquè es considerà un miracle que els pilars es conservaren majoritàriament. I és que s'hi conserven més de 800 metres d’aqüeducte i en alguns trams arriba a 27 metres d’alt per damunt del terreny.

De l’Alcazaba àrab trobem el que queda de l’època musulmana, la més antiga de la península feta amb models bizantins. Va servir per  a molts usos: seus administratives, residència del governador i especialment refugi del últims àrabs que eren un minoritari grup contra les amenaces externes.

Des de l’Alcazaba observem el pont romà en tot el seu esplendor, és un dels més llargs de l’antiguitat. Va ser un pont important per al comerç i per a la comunicació en la zona. Fet de formigó i granit, té 60 arcs de mig punt, té quasi 800 metres de llarg i 12 d’alt en els punts més elevats. És tota una obra d’enginyeria, pensada per a ser un pont sòlid, robust, resistent a les aigües fortes i corrents violentes. Les guerres i les fortes vingudes d’aigua del Guadiana el deterioraren i ha tingut restauracions posteriors, però hi és, com a testimoni del pas fort dels romans per estes terres.

QUADERN DE VIATGE EXTREMADURA, primavera de 1997