Passejar per Mérida és passejar per la història de
la hispània romana.
Tot mereix l’atenció en Mérida, tot sense
excepció, l’exterior on trobem els vestigis romans i també el museu. El museu
és obra de l’arquitecte de Tudela, Rafael Moneo Vallés. És un edifici gran on
s’han emprat rajoles i formigó i s’han construït molts arcs. El primer que
pense només entrar-hi, és que sembla que
estem en una terma romana, però alhora veig modernitat i eixa contradicció m’agrada.
Entrem al museu, no podem
perdre’s el que hi ha, és molt interessant per saber més sobre la Roma hispana.
Hi trobem col·leccions d’escultura romana, mosaics i moltes explicacions de com
funcionava la ciutat.
Així que, anar a
Mérida és gaudir de la història trepitjant el sol per on passarien el
personatges de la història romana, el museu ho explica molt bé. M’agrada este
lloc tan ben condicionat i didàctic. L’amfiteatre, el
peristil de l’amfiteatre, la casa
romana, el teatre, la casa de Mitreo, el temple de diana... quant que hi ha per
a veure!
I quina
meravella de teatre! Es va construir sota el patrocini d’Agripa, gendre d’Augusto,
entre els anys 16 i 15. Diuen que els romans no eren molt aficionats al teatre,
tanmateix en una ciutat de prestigi, com era Mérida, no podia deixar de construir-ne per als jocs escènics.
També admirem el
que queda de l’amfiteatre, construït en el 8aC, segons inscripcions a les
tribunes. Estava junt al teatre i es van emprar materials més pobres. L’amfiteatre
va servir per a espectacles més populars. Entre 15.000 i 16.000 espectadors gaudirien
dels jocs de gladiadors i lluites amb animals salvatges. Estos espectacles eren
molt esperats perquè recreaven sobre els entaulats damunt l’arena, escenaris
com boscos, selves o deserts.
És un passeig
molt agradable, totes les perspectives tenen bonica imatge.
Parem atenció al
temple de Diana en una plaça de la qual queda poc, restes de paviment i de
marbre i uns murs. S’hi conserva perquè posteriorment s’hi construí damunt un
palau renaixentista, el del Conde de Corbos, edifici del qual també s'hi conserven parts.
I passem per
davant de cases romanes... Una és la de Mitreo que és una vivenda edificada a
finals del segle II dC fora de els muralles de la ciutat. Va ser casa
important. Els amos serien persones rellevants dins de la societat de Mérida,
és el que es dedueix per l’extensió que ocupava la casa, dos pisos i també per
la decoració de les cambres que encara hi queda. Tota la distribució estava al
voltant de tres patis. En esta zona, fora de les muralles també hi havia llocs funeraris i industrials.
Tambè hi és el
circo romà, un dels millors conservats de l‘imperi romà. És molt gran 403
metres de llarg per 96’5 d’ample. I cabien més d e30000 espectadors.
Admirem l’aqüeducte
dels miracles. És colossal i forma part d’una conducció d’aigua que causà expectació
general en temps passats. El nom li ve perquè es considerà un miracle que els pilars
es conservaren majoritàriament. I és que s'hi conserven més de 800 metres d’aqüeducte
i en alguns trams arriba a 27 metres d’alt per damunt del terreny.
De l’Alcazaba
àrab trobem el que queda de l’època musulmana, la més antiga de la península feta amb models bizantins. Va servir per a molts
usos: seus administratives, residència del governador i especialment refugi del
últims àrabs que eren un minoritari grup contra les amenaces externes.
Des de l’Alcazaba
observem el pont romà en tot el seu esplendor, és un dels més llargs de
l’antiguitat. Va ser un pont important per al comerç i per a la comunicació en la
zona. Fet de formigó i granit, té 60 arcs de mig punt, té quasi 800 metres de
llarg i 12 d’alt en els punts més elevats. És tota una obra d’enginyeria, pensada
per a ser un pont sòlid, robust, resistent a les aigües fortes i corrents
violentes. Les guerres i les fortes vingudes d’aigua del Guadiana el
deterioraren i ha tingut restauracions posteriors, però hi és, com a testimoni
del pas fort dels romans per estes terres.
QUADERN DE VIATGE EXTREMADURA, primavera de 1997
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada