VALÈNCIA: UN TAST " EFÍMER" FALLER

2017: Primer any de la declaració de les falles com Patrimoni Inmaterial de la Humanitat.

Cartell de benvinguda falles 2017

A les falles de València vaig de tant en tant. Sé que cada any hi ha demostració d’enginy i mestria en els monuments fallers i que no és el mateix veure-ho in situ que en format digital o paper, però la magnitud de la gent que arriba a la capital del Túria en estes dates ja és desorbitant i només pensar-ho m’angoixa.

Paradetes de xurros i bunyols hi ha per tot arreu... no cal buscar molt.

Però este any m’he decidit, malgrat saber de bones fonts i fotos, que la quantitat de turisme ha traspassat els límits i mai s'havia vist tanta gent hi concentrada. Si, he deixat enrere la por a ser engolida pel maremàgnum fester i turístic i he anat a València en dia principal, en el dia de san Josep, 19 de març. No pretenc quedar-me a la cremà, només vull fer un passeig curt, si em deixa l’allau de gent, fins arribar al palau de la generalitat que amb motiu de la declaració de les falles com patrimoni de la humanitat han preparat una falla especial: la falla immaterial. De camí veuré la falla de l’ajuntament, tinc especial curiositat per observar amb deteniment de primera mà la falla tan controvertida de la que es parla en totes les xarxes socials. La gent sempre parla de tot, però este any, sobre esta falla en concret, hi ha polèmica especial.

A València vaig en tren, és una ciutat privilegiada en este aspecte, tindre l’estació de tren tan cèntrica és una gran avantatge per als turistes i viatgers. Des de casa tarde quasi una hora. Això no és res.

Arribem a València. Només eixim de l’estació trobem un maremàgnum de gent, i és que fan correguda de bous i la zona està envaïda pels que aclamen als toreros vestits "de luces" que baixen del cotxe i entren a la plaça, i uns manifestants en contra de la festa taurina i el maltractament animal. És una mostra més de la diversitat d’Espanya amb  opinions de tot tipus.

Plaça de bous

Abans de fer ruta fallera parem en casa d’uns amics, hi ha temps per a tot i més, si cal, per trobar-nos amb amistats estimades. Després ja fem el camí que teníem pensat. Hi ha gent ocupant voreres, transitant, descansant als portals.... tots van sense presses, nosaltres també. Ens dirigim a la plaça de l’ajuntament. Una tanca protectora envolta els monuments fallers, el gran i el menut,  així que la falla de la polèmica no la puc veure com vull. M’he de conformar en endevinar des de la distància el que hi ha i el que no hi ha.

La falla gran

La falla no és la típica que tenim en ment. Particularment el disseny no m’agrada però si qyue valores molt el simbolisme i l’artesania com està feta. És una critica a Santiago Calatrava i tots els milions que hem pagat els valencians per obres mal fetes i per les que no estan fetes, com la torre de comunicacions, que és el que la falla representa, que va ser un projecte que se li va pagar a l’arquitecte i no es va fer. 

La falla infantil, malauradament tampoc la puc veure de prop, m'han dit que està molt bé. 

Qui ha pogut donar-li la volta sencera a la falla gran, diu que es veuen els personatges que representen l’evolució de les falles des que començaren. És un gran monument fet totalment a mà, com antigament es feia amb baretes modelant-les fins aconseguir formes.  Amb independència de si agrada o no, té molt de mèrit. La falla resulta xocant perquè ens hem acostumant a veure les falles que actualment es fan emprant les noves tecnologies i maquinària moderna.

De lluny vegem els ninots que envolten el monumnet de fusta.

Desprès anem cap al Palau de la Generalitat on este any han fet una falla immaterial. Estrany no? Doncs si i la curiositat per entendre què vol dir i com serà el muntatge és el principal motiu que este any vinga a les falles valencianes. He llegit que no es tracta de cap monument físic sinó de conceptes i dissenys plasmats formant una imatge que qui ha volgut se la descarregada, i en el seu moment podrà cremar de manera individual des dels dispositiu mòbils. 

Quanta creativitat! És un projecte, que ajunta la universalitat i la col·laboració, ideat per l’escola tècnica superior d’enginyeria i recolzat per moltes institucions i entitats. És tracta d’un projecte d’intel·ligència artificial que pretén estudiar la ciutadania a traves de les seues interaccions en xarxes socials. Un algoritme crea la imatge a traves dels missatges que els usuaris que interactuen envien. Els sistema informàtic rep la informació i la processa creant un dibuix amb les paraules emprades amb una grandària proporcional a la freqüència. Em faig idea que es com els  núvols de paraules en les etiquetes dels blogs. Hi ha quatre falles, quatre blocs: la falla gran sense temàtica definida, la falla efímera, amb les paraules més emprades en el últims minuts, la falla infantil amb emoticonos i la falla valencià amb les participacions fets en valencià.

Palau de la Generalitat i torre Vella

Hem entrat al palau, hui hi ha jornada de portes obertes. Trobem una exposició de Doro Balaguer, uns versets amb al·lusions falleres,  ninots... però res al voltant de la falla immaterial. Em quede amb les ganes de saber més. Tal volta se m’ha passat mirar en algun racó. Esperava veure alguna pantalla amb el resultat de les quatre falles reflectit... tal volta estava i no ho he vist. A qui he preguntat no en sabia res. El que és cert és que, al meu parer, al projecte en si, tan creatiu i innovador, no se li ha donat la publicitat suficient.

Interior del Palau de la Generalitat.

En eixir del Palau, mentre esperem que es faça l’hora de la projecció, admirem la bellesa floral del mant de la Verge i entrem a la seua basilica i a la catedral.

Cada any el mant fet amb flors resulta més espectacular.

Catedral i basilica de la Verge dels Desemparats.

La plaça de la Reina és una meravella i tan acollidora...! Que bonica és València!. Tot el seu centre històric ho és. A la plaça es viu un ambient únic: els turistes fent-se fotos amb les falleres, le colles de joves que no es cansen de festa, les families carregades de xiquets sens epor a perder'n algun amb tanta gent, estrangers de totes les edats i condicions...

La gent acudeix a la plaça a veure la Verge, val la pena...és un ambient únic. 

Comença a fer-se fosc i apareixen imatges projectades a la Torre Vella del Palau de la Generalitat. M’adone que la gent que està a la plaça no mira la Torre, no posa atenció. Sincerament el que veig a mi també em decep. La culpa és que compare amb altres espectacles de llum i so que he vist altres vegades que han estat fabulosos.

Primeres imatges de l'espectacle de llum i so.

Però no importa, amb tot, el passeig ha valgut la pena. València està bonica, bonica...i convide a qui no la conega per a que vinga. És ciutat estimada i m’alegra que als forasters se’ls dóna sempre la benvinguda.

De tornada al tren trobem un riu de gent, mirat des de les altures es veurà perfectament:  persones formant aigua que es cola pels diferents carrers. Tanmateix... cert que hui, 19 de març del 2017, no angoixa ni miqueta,  hui no note que la gentada em molesta en cap moment  com m'ha passat altres anys en dies fallers. Tal volta m’esperava molt més, més impossibilitat de caminar, més incordi, més colzades per doanr-se pas... o tal volta és que amb els anys tinc més paciència... Tinc una teoria explicativa, als carrers som tots forasters,  els fallers i falleres estan descansant i reservant forces per a la cremà de la nit per això no se'ls veu pels carrers, estan a casa dormint el que no dormiran a la nit. A hores d’ara ja estan cansants de tanta festa i encara els queda l’apoteosi final, la nit de la cremà.

QUADERN DE VIATGE, 19 de març de 2017