Diuen que a Bocairent els
burros “s’assomen” per les finestres...
 |
| BOCAIRENT conjunt històric-artistic |
Esta és la tercera vegada que escric sobre Bocairent i no serà l’última, ho
sé. Hi vaig sovint i sempre descobreisc racons que en les vegades anteriors no
havia vist. En una ocasió vaig mostrar el barri medieval i un poc del poble en general i ara faig altra ruta pel casc antic ensenyant perspectives que abans
no havia mostrat. I és que hi ha tants racons… és un poble tan acollidor!
 |
| La panoràmica des de la carretera. |
Hui vaig amb una colla d'amigues, Isabel és l'amfitriona, la que és, i viu, a Bocairent i ens acompanya explicant el que sap i li han contat.
Comence amb la panoràmica que es veu des de la carretera, la que crida
l’atenció al conductor i ja avisa que el que té davant és
un poble pintoresc, digne de parar i visitar.
Veig de lluny escalons naturals
excavats en la pedra, veig coves... és un tast del que vaig a trobar. He deixat
el cotxe aparcat al cementeri.
 |
| Camins de pedra i coves...ja es veu des de la carreterea que Bocaurent no és un poble com la resta. |
En esta primera instantània els
cables elèctrics em molesten per a tenir la foto perfecta i busque un lateral
que enquadre el poble sense que els fils es vegen. I el trobe. És un mirador al
costat de la carretera on hi ha unes taules de fusta, lloc idoni per fer una
parada i poder traure’s un entrepà. El turisme senderista i familiar és el que
predomina, encara que al poble hi ha restaurants i llocs on poder tastar els àpats
típics de la zona.
 |
| Per a fer parada amb bona vista. |
En esta ocasió comencem la ruta pel poble des de darrere del cementeri,
just on he aparcat el cotxe. Iniciem una caminada per camí de terra que ens du,
en no res, al lloc que ofereix altra perspectiva
preciosa de tot el conjunt de cases amb el pont medieval i l’ermita de la qua ja havia parlat en altre escrit. De lluny
vegem el camí que envolta el barri medieval, és el camí en el que ens enfilem
per seguir caminant.
 |
| Iniciem ruta des del cementeri. |
 |
| El pont ..es d'on hi ha altra vista espectacular. |
És un goig de passeig, l’oratge acompanya i la primavera decora amb
roselles el paisatge.
 |
| Oratge, colors i olors de primavera en acompanyen. |
Deixem el camí de terra i anem pel pont, mentre el creuem trobem un indicador
que diu que és un punt inicial de la ruta màgica, que un dia faré seguint el
trajecte establert. Se me queda pendent i a ser possible la faré nocturna que és quan la ruta millor es veu.
 |
| Deixem el cami de terra per entrar al cami de ronda. |
El camí ens du a la cova Colomer que també us he mostrat anteriorment i a la cova Consumer que és molt menudeta, també en du a l’accés per arribar a les covetes dels moros i també
a un mirador on s’hi poden veure les covetes excavades a la muntanya de lluny, a
uns 300 metres del nucli urbà. Les coves també queden com assumpte pendent. I és que Bocairent té molt...en un dia no es pot veure si el que es vol és assaborrir cada raconet.
 |
| Cova del colomer |
 |
| Cova del consumer |
 |
| Mirador de les Covetes dels moros. |
 |
| L'ermita des del mirador de les covetes. |
Estem entrant al poble, anem trobant cases velles, algunes a punt de caure
i altres rehabilitades. Des del camí que envolta el poble s’accedeix a
diferents parts del barri, uns indicadors informen, no ens podem perdre. Veig
moltes cases rurals, Bocairent és destinació turística de muntanya i el poble
ofereix els serveis adequats.
 |
| Barri antic |
Deixem el cami i ja entrem al poble, als seus entramats i estrets
carrers...
 |
| Barri antic |
De camí vegem el museu d’ Antonio Ferri, que és una exposició permanent del
pintor que té vincles amb el poble.
 |
| Museu d'Antonio Ferri. |
I seguim trajecte.
 |
| Barri antic. |
Arribem al museu arqueològic municipal on hi ha molts objectes importants
del Paleolitic i l’edat Mitjana, però destaca el lleó iberic i una maqueta de
l’interior de les covetes dels moros.
 |
| Museu arqueològic Municipal amb el Lleó Ibèric. |
 |
| barri antic. |
Arribem a l’església Ntra Sra de l’Assumpció, construïda sobre l’antic
castell àrab i consagrada al segle XVI. Destaquen a l’interior les obres de Joan de
Joanes, Segrelles i Sorolla entres altres objectes religosos de valor.
 |
| Esglèsia. |
 |
| Barri antic. |
Seguin el nostre camí sense rumb determinat trobem el museu d’oficis i
costums on s’exposen peces al volatnt del textil, el camp i la muntanya, usos
i costums.
 |
| Museu d'oficis i costums. |
El barri té racons i més racons, són carrers estrets, laberintics,
costeruts, alguns amb escalinates laterals per afavorir la caminada.
 |
| Racons del barri antic. |
I de sobte descobrim un carrer molt peculiar, per estret. De totes les
vegades que he estat al barri, mai l’havia vist.
 |
| Carrer L'emboç, un dels més peculiars per estret. |
 |
| Ja puc anar una o mil vegades, sempre trobe racons que no havia vist abans...per això cal anar-hi i tornar... |
 |
| Barri antic. |
És un goig anar caminant per carrers tan néts, tan florits, per un conjunt de
cases tan bonic i singular.
I arribem a la plaça de l’ajuntament, la principal,
la que acull tots els esdeveniments i també a la gent que, com és el nostre cas, una vegada acabada la
ruta turística vol descansar o refrescar.
 |
| La plaça. |
Diuen que a Bocairent el burros s’assomen o s’encaren per la finestra i s’entén
perfectament mirant les cases. Ho comprove entrant a un restaurant on s’entra
per un carrer que hi ha darrere de la plaça.
Entrem a peu pla, sense pujar cap escala. I una vegada a l’interior m’assome al
balcó, que és un tercer pis d’una façana de la plaça. I faig com el burros...mire per la balconada.
Acabe este recorregut parant davant l’home de la manta, que és qui rep i acomiada a tots els visitants. Deu estar
content, cada vegada en són més els que el coneixen, al poble i a ell. És
l’home que representa el treball tèxtil que abans tenia tanta força i que malauradament
ha anat minvant. Hi ha un museu de l'home de la manta on s’explica la importància tèxtil
de la població. Així que sempre s’ha dit i es dirà que Bocairent és el poble de les mantes i fent honor a la tradició encara es gasten quan fa fred. Especialment
es veu la gent amb mantes al coll emprant-les en lloc d’abric durant les festes
de patró San Blai que és en febrer. Les mantes venen molt bé, done fe, perquè en Bocairent, tan a prop de la Mariola,
fa molt de fred.
 |
| L'home de la manta. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada