CROÀCIA: DUBROVNIK, III PART: Des de les altures

Des de les altures trobem les millors vistes.

La silueta de les muralles envoltant el casc antic de Dubrovnik és característica. Canvia molt veure la ciutat des de la perspectiva de “a peu” que agafant altura. Si volem veure el casc antic des de dalt hi ha diverses opcions.

En primer lloc s’hi pot pujar a les muralles i fer el camí de ronda observant la ciutat a traves de les teules ataronjades. Només entrar per la porta Pile s’hi veuen les escalinates d’accés, al costat de ’oficina de turisme que éss on es venen entrades. Hi ha altres accessos, al Fuerte San Juan i a la torre de San Lucas, prop de la torre Ploce.

Escala d'accés al passeig per les muralles.

Hi ha intrèpids que no tenen por ni a caminar ni al sol. La caminada es fa a 25 metres d’altura i es distingeixen les teulades velles de les noves despres de la restauració a partir de la guerra de la independencia. Hi ha dos quilòmetres que caminar, jo no m’anime i simplement la mire i mire als valents que ho fan, Hi ha gent amb coratge, de debó. Amb els 32º que fa al migdia i tenen forces i ànim per fer el recorregut per la muralla. El trajecte li dóna la volta, va en una direcció solament, afortunadament perquè així hi ha més fluïdesa de gent que no entropessa amb altra gent de cara.

Passeig per les muralles.

En el camí alhora que es poden  observar les teulades de la ciutat intramurs van trobant-se les diferents torres i portes: la porta de Pile, on està l’estatua de san Blas, la fortalesa Bokar,la fortalesa de San Juan, la torre de san Lucas, el fuerte Revellin, la porta de Ploce, la porta de Buza i la fortalesa Minceta, que està situada en la part més alta de la ciutat.

En segon lloc podem pujar al telefèric, (cable car) és el que jo faig,  3 minuts dura el trajecte en una cabina que caben al voltant de 25 persones. També s’hi pot pujar a peu seguint una cami que fa ziga zaga.  Està a  la muntanya anomenda Srdj a 385 metres. L’eixida està situada al nord dels murs de la ciutat. Hi ha dues maneres d’accedir-hi. Per dins de la ciutat pujant uns pesades escales  s’eix pel Fuerte Minceta i en creuar la carretera està el  punt on venen els bitllets.

Fuerte Minceta.

Però si estàs fora de les muralles,  abans d’entrar per la porta Pile, cal agafar un carrer que voreja la muralla i seguint el camí sempre amunt,  en un tres i no res hi és la torre. És el camí més aconsellable, més lleuger i curt que l’altre.

Les teulades de Dubrovnik, es distingeixen les velles de les restaurades.

El telefèric va ser inaugurat l’any 1969 però durant la guerra dels Balcans. a la dècada de 1990, va ser destruït. Es va tornar a posar en funcionament l’any 2010, des d’aleshores hi és, a 405 metres sobre el nivell del mar.

Vistes pujant amb el telefèric.

Val la pena pujar-hi per gaudir de les incomparable vistes de la ciutat, la costa i els arxipèlags de l’Adriàtic. Hi ha dos pisos.

Vistes de de Srdj.

Entre vista i vista donem una volta. També hi és el restaurant Panorama on cuinen menjar croata. La posada de sol des d’este punt deu ser fascinant. Altra cosa que se me queda pendent per a quan torne a Dubrovnik, contemplar des d’este lloc l’amagada del sol i com l’astre rei cau al mar.

Vistes de de Srdj.

S’està molt bé allà dalt, el calor no es nota tant. No tenim pressa ni horari però cal baixar, la visita a la ciutat s’ha de continuar.

Vistes baixant amb el telefèric.

I altra manera en la que es veu Dubrovnik des de les altures és des de la carretera que va a l’aeroport que va vorejant la costa. Esta va ser la primera sorpresa que vaig rebre en arribar al país: el poder gaudir al llarg de 21 quilòmetres que dura el trajecte de l’aeroport a la ciutat d’unes vistes precioses, primer dels poblets costaners i després del casc antic de la ciutat que anava  a visitar. La muralla envoltant uns carrers empresonats s’hi veia preciosa amb l’illa Lokrum al costat. Tot anunciava que el que anava a visitar era bonic i especial.

Vistes des de la carretera que va de l'aeroport a la ciutat.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2017,  CROÀCIA