Des de les altures trobem les millors vistes.
La silueta de les muralles envoltant el casc antic
de Dubrovnik és característica. Canvia molt veure la ciutat des de la
perspectiva de “a peu” que agafant altura. Si volem veure el casc antic des de dalt hi ha diverses opcions.
En primer lloc s’hi pot pujar a les muralles i fer
el camí de ronda observant la ciutat a traves de les teules ataronjades. Només
entrar per la porta Pile s’hi veuen les escalinates d’accés, al costat de ’oficina de turisme que éss on es venen entrades. Hi ha altres accessos, al
Fuerte San Juan i a la torre de San Lucas, prop de la torre Ploce.
Escala d'accés al passeig per les muralles. |
En el camí alhora que es poden observar les teulades de la ciutat intramurs
van trobant-se les diferents torres i portes: la porta de Pile, on està l’estatua
de san Blas, la fortalesa Bokar,la fortalesa de San Juan, la torre de san
Lucas, el fuerte Revellin, la porta de Ploce, la porta de Buza i la fortalesa
Minceta, que està situada en la part més alta de la ciutat.
En segon lloc podem pujar al telefèric, (cable car)
és el que jo faig, 3 minuts dura el
trajecte en una cabina que caben al voltant de 25 persones. També s’hi pot
pujar a peu seguint una cami que fa ziga zaga. Està a la muntanya anomenda Srdj a 385 metres. L’eixida
està situada al nord dels murs de la ciutat. Hi ha dues maneres d’accedir-hi.
Per dins de la ciutat pujant uns pesades escales s’eix pel Fuerte Minceta i en creuar la
carretera està el punt on venen els
bitllets.
Fuerte Minceta. |
Però si estàs fora de les muralles, abans d’entrar per la porta Pile, cal agafar
un carrer que voreja la muralla i seguint el camí sempre amunt, en un tres i no res hi és la torre. És el camí
més aconsellable, més lleuger i curt que l’altre.
Les teulades de Dubrovnik, es distingeixen les velles de les restaurades. |
El telefèric va ser inaugurat l’any 1969 però
durant la guerra dels Balcans. a la dècada de 1990, va ser destruït. Es va
tornar a posar en funcionament l’any 2010, des d’aleshores hi és, a 405 metres
sobre el nivell del mar.
|
Val la pena pujar-hi per gaudir de les incomparable
vistes de la ciutat, la costa i els arxipèlags de l’Adriàtic. Hi ha dos pisos.
Entre vista i vista donem una volta. També hi és el
restaurant Panorama on cuinen menjar croata. La posada de sol des d’este punt
deu ser fascinant. Altra cosa que se me queda pendent per a quan torne a
Dubrovnik, contemplar des d’este lloc l’amagada del sol i com l’astre rei cau
al mar.
S’està molt bé allà dalt, el calor no es nota tant.
No tenim pressa ni horari però cal baixar, la visita a la ciutat s’ha de
continuar.
I altra manera en la que es veu Dubrovnik des de
les altures és des de la carretera que va a l’aeroport que va vorejant la
costa. Esta va ser la primera sorpresa que vaig rebre en arribar al país: el
poder gaudir al llarg de 21 quilòmetres que dura el trajecte de l’aeroport a la
ciutat d’unes vistes precioses, primer dels poblets costaners i després del
casc antic de la ciutat que anava a
visitar. La muralla envoltant uns carrers empresonats s’hi veia preciosa amb
l’illa Lokrum al costat. Tot anunciava que el que anava a visitar era bonic i
especial.
Vistes des de la carretera que va de l'aeroport a la ciutat. |
QUADERN DE VIATGE, estiu 2017,
CROÀCIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada