Un passeig entre els molts que es poden fer a la capital de la Costera.
Hui us convide a fer un passeig per Xàtiva, un passeig entre els molts que
es poden fer a la capital de la Costera. Un dia ja us vaig mostrar una ruta
entre torres i muralles. Quin goig! Altre dia us vaig acompanyar pel
Castell contant-vos un poc de la història, una meravella! En altra ocasió vaig mostrar el seu betlem monumental, el que cada Nadal es munta en l’Albereda Jaume I. Grandiós!
I hui recorrerem una xicoteta part urbana però eixirem també per sendes rondant el castell, per tornar després de nou a trepitjar els seus carrers i parar en raconets especials. En conjunt és un passeig agradable. M’agrada molt Xàtiva i no puc evitar parlar amb lloances.
I hui recorrerem una xicoteta part urbana però eixirem també per sendes rondant el castell, per tornar després de nou a trepitjar els seus carrers i parar en raconets especials. En conjunt és un passeig agradable. M’agrada molt Xàtiva i no puc evitar parlar amb lloances.
La ruta que us mostre proposada per un grup d’amants dels paratges del País
valencià, parteix de la Font del lleó, lloc cèntric punt de trobada de molta
gent. També és el punt concret on he quedat hui amb els que seran els meus
companys de ruta, un grup de facebookers
a qui no conec, que compartim el gust pels paisatges que ens envolten. Generalment
quan visite un poble o ciutat m’agrada anar al meu aire, però s’han de fer excepcions...i
esta és l’ocasió idònia. Al final m’alegre molt d’haver-me deixat guiar per
esta ciutat on vinc sovint i fins i tot he estat treballant, perquè he descobert carrers per on mai havia
passat. Ara us els mostre a vosaltres per a que els visiteu també i gaudiu, com
jo, del passeig.
Eixim de la Font del lleó, porta d’entrada en l’antiguitat. La reproducció del que era la
porta antiga està en una redona molt important que també dona la benvinguda als
cotxes que actualment entren a Xàtiva.
Una vegada estem tots acreditats, (hi ha molt bona organització), iniciem el trajecte enfilant-nos pel carrer
del portal del lleó. Seguim a Juanra que és un “socarrat”, que és, que per als
que no ho saben, com anomenen als nascuts a Xàtiva. Si escarbeu en la història,
sabreu la raó. Jo no em pare hui en qüestions històriques, tal volta altre dia
que visite a Felip II a l’almodí, el museu on s’hi troba cap avall, hom faça.
En perpendicular al carrer per on anem
hi ha, altre molt bonic, al meu parer el més bonic i senyorial de Xàtiva, és el
carrer Moncada, ple d’història, ja us explicaré més, es mereix atenció
especial.
Estem prop de la plaça la Seu, la de Calixte III, però fem parada davant d’una farmàcia. Però no és qualsevol farmàcia. És la botica central i retaule rococó de ca Artigues, del segle XVIII. Només la façana és rellevant perquè hi ha un gran retaule de taulells dedicat a la Verge de la Seu. La Verge hi és envoltada de personatges de Xàtiva que arribaren a un nivell important dins del mon eclesiàstic o els que foren santificats. S’hi veu la ciutat emmurallada amb altres personatges importants de l’època.
Estem prop de la plaça la Seu, la de Calixte III, però fem parada davant d’una farmàcia. Però no és qualsevol farmàcia. És la botica central i retaule rococó de ca Artigues, del segle XVIII. Només la façana és rellevant perquè hi ha un gran retaule de taulells dedicat a la Verge de la Seu. La Verge hi és envoltada de personatges de Xàtiva que arribaren a un nivell important dins del mon eclesiàstic o els que foren santificats. S’hi veu la ciutat emmurallada amb altres personatges importants de l’època.
Retaule a ca Artigues, la botica central. |
La plaça la Seu és molt espaiosa i acull dos monuments importants. La Seu i
l’actual centre de salut publica. En esta ocasió no entrem dins dels edificis,
només donem una volta per fora la Seu i entrem al pati de l’antic hospital.
De l’exterior de l’església Col·legial basílica la Seu destaca que falta
una torre, que s’inicià i no s’acabà…és per això que es diu “tardes més que les
obres de la Seu”.
La Seu. |
Front a la col·legiata està un dels monuments més bonics de Xàtiva, el que
va ser l’hospital real fundat per Jaume I l’any 1244. És bé d’interès cultural
des de 1981. En altra ocasió entraré per veure les sales o la capella, hui
només entrem a pati per escodrinyar i parem l’atenció en la façana amb arcs,
pinacles, àngels, músics envoltant la Verge... pilastres i quatre
finestrals...tot barrejant estils de diferents èpoques però creant harmonia. El
conjunt està coronat per una galeria de menuts arcs de mig punt, que recorden
als dels palaus de Florència..
L'hospital real. |
Després agafem el carrer sant Domènech, el sabor medieval es respira a cada
pas, i trobem el convent de sant Domènech que iniciat per Jaume II va anar evolucionant.
Situat en lloc estratègic entre poder civil i religiós, la tasca realitzada pel
monjos va ser molt important des de l’època medieval quan va ser centre
important de traducció de llengües, fins a la desamortització al segle XIX quan
passà a mans privades. I el convent va complir diverses funcions, jo ho recorde
com a teatre i cinema. A la dècada de 1960 i part de la dècada següent, per
política urbanística començaren a enderrocar l’edifici però el procés es
paralitzà per protesta de persones compromeses amb Xàtiva i la seua història,
aconseguint la protecció com a monument nacional i adequació del que quedava de
l’edifici per a ús cultural.
Eixim i seguint el carrer, passem per un col·legi públic que em porta bons records,
l’escola d’adults i el conservatori.
Anem per la part antiga ...entre carrerons estrets molt allunyats del que la Xàtiva comercial representa. |
Tot just en este punt ens enfilem cap amunt per un preciós carrer. Estem en
la part que queda del barri medieval
jueu, és el carrer de las santas. Mai havia passat per este carrer! Em sembla
que no estiga caminant per Xàtiva! Esta zona és el que queda del nucli jueu i
el carrer és peculiar, bonic, acollidor i es té cura de tenir-ho tot net i
emblanquinat.
Així estem deixant la part urbana per començar a trepitjar per sendes. La
primera és un camí de terra ben condicionat amb vistes a la ciutat que seguim gaudint
d’unes vistes precioses de la ciutat.
Fins a arribar al mirador Bellveret, on des de 1992 hi ha una escultura de l’artista
de l’Alcúdia Manolo Boix dedicada a la pilota valenciana, l’esport autòcton, és l’anomenat Arc daurat. M’agrada, són dos
braços amb uns mans que s’ajunten.
escultura de Manolo Boix |
Des del mirador anem a l’església de sant Feliu, que tenim a mà dreta.
De lluny, l'esglèsia de sant Feliu |
Però abans passem per davant de l’església de sant Josep i santa Barbera
patrons dels fusters i dels obrers on hi ha un lloc molt agradable per
descansar i fer-se un refresc. És un moment, només per mirar l’anomenada porta d’Aljama de la muralla
àrab, per on diuen entrà Jaume I després de conquerir la ciutat l’any 1244.
De camí a sant Feliu passem pel que queda d'un palau àrab.
Sant Josep i santa Barbera |
Sant Feliu és una joia d’art, una de
les esglésies més antigues valencianes. Va ser construïda sobre restes d’una antiga
església visigòtica. l’any 1265 després de la conquesta de Jaume I coincidint
amb l’expansió del gòtic per València, per al qual cosa crida l’atenció que
la portada siga romànica, és un element peculiar
per ser un dels pocs exemples que queden per estes terres.
Sant Feliu. |
L’havia vista per fora però ara entre dins per admirar el que custodia. Hi
ha un retaule iniciat al segle XV és la
peça més important pels jurats, magistrats municipals, per la qual cosa estan
els escuts de la ciutat i el real de la corona d’Aragó.
La Verge i San Cristòfol hi són. A
les parets hi ha valuoses pintures de meitat del segle XIV, en part restaurades
formant el conjunt medieval més important de la comunitat valenciana.
Després de sant Feliu agafem camp a traves i una senda
ens porta a la nevera on ja vaig estar quan vaig fer la ruta per les muralles. I
mentrestant admirem la nevera, fem un
descans perquè el calor comença a molestar.
De nou descendim baixant per camins de terra, roques i pedres. Com el grup va al seu aire els que anem en la capçalera no sabem bé si encertem o no la senda però com anem cap avall sabem que anem ben encaminats.
I al final trobem la carretera i cases, hem arribat al carrer Gaiata i anem al carrer Blanc, carrer on va nàixer el cantant Raimón.
De nou descendim baixant per camins de terra, roques i pedres. Com el grup va al seu aire els que anem en la capçalera no sabem bé si encertem o no la senda però com anem cap avall sabem que anem ben encaminats.
I al final trobem la carretera i cases, hem arribat al carrer Gaiata i anem al carrer Blanc, carrer on va nàixer el cantant Raimón.
De tornada em pare a observar amb detall una escultura al la plaça de sant Jordi,
és preciosa, i és cert que ho és. Està recent inaugurada. Encara que qui em
coneix pot pensar que és un pensament subjectiu perquè conec als autors, Olivares i Amoros, i
sap que sempre parle bé d’ells.
Escultura d'Olivares i Amoros. |
Jo m’he acomiadat del grup en el que he fet la ruta, ells pugen al castell
que és una bona opció, dinar i fer un passeig pels dos castells.
El castell menor des del castell major. |
Altra opció és dinar a qualsevol restaurant de Xàtiva i seguir fent passeig
per Xàtiva. Per a qui vulga saber més seguiré mostrant-vos Xàtiva per a seguir
el passeig per la vesprada...no ho dubteu...
QUADERN DE VIATGE, primavera (30-4-2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada