CROÀCIA: SPLIT

Split és essencialment una ciutat construïda dins d’un palau, hi està la singularitat.

El Palau, per fora

Estem de ruta per Croàcia. Eixim de Dubrovnik creuant el pont de Franjo Tudman i ens enfilem cap a Split  per una carretera estreta, són 210 quilometres els que ens separen de la ciutat construïda dins d’un palau. El vehicle no pot agafar velocitat el que comporta la possibilitat d’assaborir el paisatge mirant a través de les finestres. S’hi veuen de lluny illes i llots, cales i platges. Anem per carretera nacional perquè en este tram, per ser tan estret, no es pot construir autopista. Voregem  la costa i la frontera de Bòsnia està molt a prop.

El pont de Franjo Tudman 

Mire per les finestres la costa, xicotets pobles que gaudeixen del privilegis que ofereix el mar, menudes cales, algunes buides i altres amb gent. També passem per un gran hotel que desentona en l’entorn. Ens conten que tan gran edifici no agrada gens als croates i quan passen per davant amb els seus vaixells enlairen la bandera croata expressant així el descontent. En general es té cura de construir seguint harmonia arquitectònica, hi ha lleis protectores de la natura, però sempre hi ha qui s’escapa de la norma. Encara que fan falta hotels, la costa és intocable perquè saben que l’encant de Croàcia és el paisatge. 

Contemple tot el temps el mar, les vistes són incomparables. Son aigües clares i cristal·lines. No hi ha arena, les platges són de grava i pedra.

Poblets i illots de cami a Split, és una carretera amb unes vistes precioses

Després de fer 60 quilometres des de Dubrovnik,  vegem de lluny el mur de Stone, o el que és el mateix: la muralla xinesa d’Europa que és medieval i  feta per protegir als comerciants de la sal. És la segona més llarga d’Europa, té 7 quilometres i comptava fins a 30 torres de defensa.

El mur de Stone, o el que és el mateix: la muralla xinesa d’Europa.

Cada vegada rep més turisme, que no només va a veure la muralla, per la zona vegem vivers de  clòtxines i d’ostres. Les ostres de Stone són famoses.

Vivers de  clòtxines i d’ostres.

Arriba un moment que el vehicle para, hem de passar una frontera. És una curiositat estranya que passa en Croàcia si fas trajecte pel país. Croàcia està dividida en dos parts. A la costa hi ha uns deu quilometres, no arriba,  que pertanyen a Bòsnia. Va ser un regal de Tito per a que el país tinguera eixida al mar. Cert que va ser de gran ajuda per al bosnians perquè el mar proporciona vida.

Frontera d'entrada a Bosnia.

Passem la frontera sense problema i ens trobem amb un costa plena d’edificacions i apartaments,  de cales i eixides per a la pesca. Està tot l’espai molt aprofitat. Als croates no els agrada este pas obligatori que hem de fer tothom quan visitem Croàcia. A  més a més Bòsnia és més barata i és un reclam per parar-hi. Nosaltres fem parada tècnica, com fa tothom i es deixem diners. Per impedir-ho els croates volien construir un túnel fent circumval·lació per l’arxipèlag que enfronta, però el projecte es va desestimar per trencar l’harmonia natural.

Bosnia

Quan travessem els 10m quilòmetres de Bòsnia creuem de nou la frontera.

Frontera d'eixida de Bosnia.

Després d’un curt tram costaner agafem autopista i el paisatge canvia. Ara vegem conreus per tot arreu perquè estem en la vall del riu Neretva. El riu Neretva naix a Bòsnia i recorre 22 quilometres de Croàcia i per on passa, fertilitza. Creixen arbres fruiters i arròs.

La vall del riu Neretva.

Arribem a Split i em sorprèn el que m’hi trobe: una fortalesa i residència. Si pensava que a Dubrovnik hi havia gent i feia calor, ací tot es duplica. El calor és mortífer i la gent angoixant.

Split: fortalesa i residència.

Split és un maremàgnum d’edificis antics i no tan antics, ruïnes i vivendes habitades actualment. És el que realment sorprèn. Una ciutat dins d’un palau!  Eixa és la peculiaritat la gent viu dins, i entre,  les ruïnes.

I la gent viu al palau...

Visitem el palau de Diocleciano que és el centre del casc antic de la ciutat  declarat Patrimoni de la Humanitat. Es va tardar deu anys en finalitzar les obres. Té valor per l’estat de conservació malgrat el temps passat. Amb els segles, els temples pagans donaren pas a esglésies cristianes. Hi ha quatre portes d’entrada, sempre hi ha gent amunt i avall. L’emperador no va escatimar en despeses i així va emprar pedra de Braç, marbre grec, fusta libanesa, rajola de Salonita, efigies egípcies...

A 6 quilometres de l’assentament romà Salonae, la vella capital de Dalmacia, Diocleciano manà construir  el  palau on passaria els últims anys de la seua vida. Després va començar a ser ocupada com refugi de la població en les invasions que arribaven per mar. L’ocupació va ser definitiva quan Salonae va ser completament destruïda i els últims habitants anaren dins de les muralles de l’antic palau. Així el palau es va convertir en ciutat.

Comencem la visita entrant al palau pel soterrani, per davall del que va ser l’apartament de l’emperador. El soterrani està  en perfecte estat  perquè l’edifici es va construir mirant el mar sobre una subestructura per salvar el desnivell, esta subestructura, per on hem entrat, va estar durant segles coberta de fem, la qual cosa va propiciar la conservació i poder saber més sobre com era i amb quin materials es va fer el palau.

Entrem -hi pel  soterrani.

En este moment no veig harmonia, només gent i més gent pels estrets carrers, tal volta és per l’angoixa que em produeix el cúmul de persones i tanta calor. La visita  pel matí és un  patiment que fa que no aprecie el valor del que estic vegent: La porta Aenea per on entrem i la porta Aurea per on eixim, restes arqueològics, la catedral, el temple de Jupiter, esglésies romàniques, convents o palaus... Massa història hi concentrada.

Dins del palau.

Quan el palau emmurallat es quedà xicotet i els habitants necessitaren més espai començà a escampar-se la zona creant altra part interessant de Split: Novi Grad. Eixint per la porta Férrea arribem a una bonica plaça. Sobre la mateixa porta està la torre del rellotge del segle XVI. És una plaça acollidora amb palaus venecians i des de la plaça s’hi va per carreronets medievals creats per acollir més habitants.

Fora de les muralles-

Per sort el passeig de la vesprada hi ha menys gent. S’hi pot respirar millor i apreciar el que vegem. A més a més anem al nostre aire sense rumb fixat. Entrem a un banc on es conserven les ruïnes romanes.  També vegem uns novis que s’acaben de casar i estan fent se  fotos.

Escenari de fotos de nuvis.

Dins d'un banc

Ara podem parar l’atenció en  la catedral i en la torre, que des de cada racó de la ciutat és veu. Entrem a la catedral catòlica construïda sobre el que va ser el mausoleu de Diocleciano, que segons conta la història era un contrari radical al cristianisme. Mira per a on, qui li anava a dir que el seu mausoleu es convertiria en el lloc sagrat dedicat a san Duje, un dels pares de l’esglesia cristiana.

Catedral i torre. L'amic Ernest em fa una foto amb un fons espectacular.

Per dins és una meravella. La barreja d’estil m’agrada. Sempre m’atrau la mescla.

Catedral

Sota la catedral està la cripta de santa Lucia, un lloc amb un pou per tirar monedes i demanar desitjos i un oratori per resar. Veig gent que ho fa.

Cripta de santa Lucia.

També entrem al temple de Júpiter. A l’exterior s’hi conserva una columna del segle XV,  una figura egípcia de granit negre i un sarcòfag del XVI. De dins destaca la volta decorada i la pila baptismal.

Temple de Júpiter.

Només eixir del temple trobem un carrer extremadament estret per on cap només una persona o dos més primes. És curiós i el fotografie buit i després amb els amics fent bromes. Passem uns minuts realment divertits, d’eixos que plores de tant riure. Sense dubte uns dels millor moments passats al llarg del viatge.

Plorem de riure...en este cas...unes imatges valem més que mil paraules. 

Al passeig marítim i als carrers i les places que donen al mar corre la brisa. S’està millor que intramurs, així que compaginat passejos per dins i per fora,  hem conclòs la visita.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2017,  CROÀCIA