RESSENYA de cine: WONDER

WONDER

Stephen Chbosky

Wonder és una pel·lícula i també és un llibre, a partir del qual s’han creat altres llibres. Wonder és una viatge als sentiments, a la bondat, a reflexionar. Pense que no sobren este tipus de pel·lícules, ni de llibres, que toquen el tema emocional. Mai han de faltar, malgrat que les modes marquen altres tendències de cine o de lectures. Tanmateix quan un producte és bo, es ven i quan una temàtica és preocupant també. En este cas tracta l’assetjament infantil escolar.

El personatge de Wonder, primer va ser concebut en format paper l’any 2012. L’autora és R.J.Palacio, una colombiana que viu a Estat Units. Va ser un èxit juvenil de vendes arreu del món. M’alegra molt saber-ho, que un llibre tinga èxit sempre és bona noticia. Va rebre tan bona acollida que l’autora va escriure altres llibres recreant la vida dels personatges que giren al voltant del principal. No els he llegit però ho faré. Sense falta. I segur que els recomanaré als docents per a que el facen llegir als alumnes. Des d’ara ja ho estic fent. I cal assenyalar que deu estar molt ben escrit perquè per la força del tema i la sensibilitat com està tractat, ha captivat a milers d’estudiants. En Catalunya ha estat un best seller tractat en l’escola. El fenomen s’inicià en Estats Units on el llibre era lectura obligatòria en moltes escoles. Però va haver un fet desencadenat que va contribuir a que l’èxit arribara a Espanya. Casualment la filla de Pep Guardiola, el conegut ex futbolista i entrenador, mentre vivien a New York el va llegir i li’l va recomanar a son pare. I Guardiola li’l va recomanar a un periodista, Jordi Basté, que alhora el va recomanar al seu programa. El boca  a boca sempre funciona. I així  junt a una bona campanya publicitària per part de l’editorial La campana, el llibre es va convertir en èxit al sant Jordi 2013. Els alumnes el demanen a més a més hi ha oferta per a treball en classe amb guies per a docents. Quan llisga el llibre, ja afegiré la ressenya.

Ara acabe de veure la pel·lícula que busca aconseguir un món millor i el triomf de  la sensibilitat. Està ben tractada, drama i comèdia,  no resulta empallegosa, com es pot pensar en saber el tema. Al meu parer, imagine que la base literària té molt a veure a l’hora de fer el guió i en este cas el llibre de Palacios será excel·lent. Hi ha bons i famosos actors i tots ho fan molt bé. La caracterització del xiquet es creïble i perfecta i la seua interpretació també, és un actor que ja fa quatre anys que eix per les pantalles demostrant naturalitat i bon treball en les 7 pel·lícules en les que ha format part, no és cap aficionat i ho demostra molt bé.

Wonder, de 10 anys pateix una deformitat facial la qual cosa l’ha obligat a passar per cirurgia moltes vegades i no ha pogut anar a l’escola, sa mare l’ha ensenyat tot el que sap en casa. Quan arriba el dia en el que ha d’anar per primera vegada al col·legi, tot son pors, incerteses sap que ha d’aprendre a lluitar per ser acceptat.

I és així com fotograma a fotograma, acompanyem a August Wonder en el seu viatge particular escolar del dia a dia, amb els companys, amb la família… rient i plorant. I la visió del protagonista es veu arrodonida amb la dels altres. M’agrada molt que s’aporte la perspectiva particular d’aquells que estan al seu costat, tots tenen la seua pròpia història i la seua mirada del que passa. I tot en s ajuda a entendre el món particular en el qual Wonder viu.

Només canviaria alguns detalls, el fet de que els xiquets bons són massa bons i els roïns són massa roïns, queda massa contraposat. I també pense que el final és massa  idíl·lic, és un poc ingenu, perquè la realitat del 90 % dels casos de classes on hi ha convivència amb una persona diferent és altra. Ho sé per experiència. Però entenc la finalitat de la pel·lícula que no és altra que mostrar optimisme i fer guanyadora a la bondat i la comprensió, fer victoriosa a la reflexió davant de la diversitat,  encara que siga una vegada en la vida.

En resum, m’agrada molt perquè mostra lluita i valentia d’un xiquet i demostra que la bellesa no està en l’aparença física sinò en l’interior de les persones. M’agrada perquè desperta emocions. Al meu costat en el cine hi havia una mare i un fill de la mateixa edat del protagonista. El xiquet s’ha passat tot el temps preguntant a la  mare i plorant, no ha parat de plorar a llàgrima viva. Tan de bo hi hagueren més  apostes com esta que ajuden a aprendre a empatitzar, a acceptar al que és diferent. Esta societat li falta molt encara per avançar en este aspecte, malauradament.