POLÒNIA: CRACÒVIA- IV PART, palau de la Cultura i altres torres gratacels

Edificis moderns es barregen amb antics, estils variats, l’era soviètica va deixar petjada important, així ho demostra El Palau de la cultura.

Tenim l’hotel molt a prop del Palau de la Cultura, el monument emblemàtic de Varsòvia, encara que als habitants de la ciutat no els agrade pel que comporta. Va ser un regal de la unió soviètica en homenatge al poble polonès, per iniciativa del mateix Stalin. I no agrada per significar una gran despesa econòmica en època de misèria que era la postguerra. Va ocupar  terreny on abans hi havia molts edificis nobles i històrics, diuen que 178 s'enderrocaren. I es va construir en tres anys solament durant els anys  1952 – 1955. Treballaren per a construir-la 3500 persones, de les quals 16 moriren durant les tasques.

No agrada als varsovians i de fet repeteixen l’acudit que  el millor lloc per veure la ciutat és pujant, des de dalt, perquè és l’únic punt des d’on no es veu ella mateixa. I és que és cert, que la seua silueta allà on es va per la ciutat, es veu. Quan caigué el comunisme es va voler enderrocar però al capdavall s’indultà per les depeses que suposava.

Amb tot, i objectivament parlant, a mi no em desagrada, perquè  no em ve a la ment  cap connotació política personal, ho mire des del punt de vista artístic i històric, així que veig un edifici immens harmoniós que forma part de la història.

Domina tota la ciutat amb el seus 42 pisos i els  237 metros de altura, malgrat haver estat construït als anys 50 del segle passat, cap grata cels posterior li ha fet ombra, ni els que ja el superen per alts. Data de 1955. Hi ha més de 3000 habitacions i és seu de nombroses empreses, institucions i molt més... és tan gran!  Hi ha cabuda per a molt. Al seu voltant sempre hi ha espectacles que ambienten el lloc, sobre tot a l’amagar-se el sol, que per cert, aci en Polònia, i en estiu, tarda molt. Eix molt mati i s’amaga molt tard. Hi ha moltes hores de llum solar.

L’atracció de l’edifici és el mirador que està al pis 30, a una altura de 114 metres. S’ha de reconèixer que les vistes són magnifiques perquè és un dels edificis més alts de Varsòvia. Des de la part alta veiem la ciutat, i veiem de prop edificis que abans, quan an`vem pel carrer,  miràvem alçant el cap. A les parets, hi ha panels informatius sobre la història de la ciutat.

Les vistes són espectaculars, distingim edificis pels que hem passat per davant: La Warsaw Ttrade Tower, el Rondo...

L’edifici Zlota44 de 54 pisos destaca, està molt a prop. És un edifici residencial,  actualment és el més alt de Varsòvia.

I és que Varsòvia és una de les capitals, de l’antiga Europa, més modernes després d’ingressar a la unió europea l’any 2004. Ha estat veritablement una sorpresa trobar tanta modernitat. No ho esperava ni ho imaginava. Veure tants edificis gratacels avantguardistes i veure’ls junt a edificis soviètics impacta i el contrast, acaba agradant.

Ja ha quedat enrere el temps on no hi havia tendes ni llocs d’oci. A la capital hi ha de tot: història, tradició i modernitat. Ressalte l’esforç fet no només en Varsòvia per recuperar els edificis i tornar-los fidelment a com eren en l’antiguitat. M’agrada que en  Varsòvia es visca harmònicament amb els dos punts oposats arquitectònicament parlant. Encara hi ha molts edificis en els que no s’ha fet res i continuen com si haguera acabat el dia d'abans la guerra, però  el que està fet ja està i s’ha de valorar: l’estima per ser fidels, l’estima per trencar motlles i mostrar avantguarda, mostrant a tothom que la ciutat no solament va avant, sinó que camina en uns dels primers llocs.

Ara hi ha moderns centres comercials amb totes les marques. hi ha molts, n’he vist molts. Quan hi entres no saps en quin país t’hi trobes, no hi ha diferècia entre uns centres comercials i altres d’un país i altre.

Però nosaltres passegem per un que és especial pel disseny, m’encanta el sostre ondulat i sinuós, i com es veu des de fora i des de dins, és una meravella arquitectònica que mentre la mire, no em canse de fotografiar.

A Varsòvia, no m'importaria tornar.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2016, POLÒNIA