ONTINYENT (València): El Pou Clar

I molt a prop de casa tinc la sort de tenir un paratge de tolls amb aigües transparents i roques calcàries amb formes capricioses, un lloc idoni per a passejar o en estiu, banyar-se.

Hui li dedique temps a un Paratge que tinc molt a prop i que he vist en mil i una ocasions, però poques vegades havia baixat a caminar entre les seues calcàries roques  i transparents aigües. Ho vaig fer fa molts anys. I no té res a veure el paratge que vaig veure aquella època i el que ara m’hi trobe. Parle del Paratge Natural anomenat El Pou Clar d’Ontinyent.

És  un naixement d’un riu, el Clariano, i està a 2 km del poble. Són piscines  naturals que  dia a dia són visitades per  més gent perquè el lloc cada vegada està més ben condicionat per al bany  i per passar una estona agradable. I és en este apartat on radica la diferència d’uns anys a esta part.  Fa anys no hi havia tan bon accés i no s’hi podia caminar amb tanta facilitat, fa anys al Poc Clar baixava poca gent.

Arribar-hi és molt senzill i està senyalitzat, a peu, en bicicleta o amb cotxe, tan se val. Si s’agafa  la carretera que va d’Ontinyent a Bocairent, s’ha de posar atenció al desviament que va a Fontanar. S’hi veu al primer colp d'ull, és on s’ha de parar.  Hi està la zona d’aparcament i les escalinates per accedir als tolls. Abans de baixar, trobem  un panell informatiu on explica el que anem a trobar. Està bé fer una ullada.

El que no ha canviat amb el temps són les roques calcaries amb forma rodona que van configurant els pous d’aigua dolça. Són el resultat del recorregut de l’aigua des de fa milions d’anys, en aquells temps estes aigües estaven submergides i l’aigua modelava les roques fent les capricioses formes que veiem actualment.

També estan des de temps immemorials els tolls on van els banyistes a refrescar. De dalt a baix està, davall del pont i en primer lloc  el “Pou dels Esclaus” amb aigües estancades. És de tots els pous on l’aigua no es veu tan néta i no podem veure el fons però eixe fet no impedeix  fer una bonica fotografia de simetries i reflexos. Hui l’oratge acompanya i la llum de la vesprada comporta a una bonica estampa.

Continuem el passeig i trobem els pous amb aigües nétes i transparents, com el  del Toll del "Pou Clar". Després està el  “Pou Gelat” d’aigües poc profundes. Més avall està el “Toll del Salze”, més profund, on veiem molts peixets nedant. Si seguim el camí del riu trobem el "Pou de la Reixa" amb molta aigua i lloc propici per al salt des d’alguna roca alta. També està el  “Pou Fosc” i “Pou dels Cavalls”, junt a l’escala que porta a la zona condicionada per a picnic.

I és que les aigües estan  tan transparents!. És un goig contemplar-les. Cert. Que boniques estan!. Podem veure uns reflexos impressionants, només interromp la idíl·lica imatge el fet que  passa la carretera CV-81 pel costat. Però és un fet inevitable.

Hui estic fent un agradable passeig sense gent, només trobe una parella de nuvis amb el seu fotògraf particular que els va indicant on han de posar la mirada i "les poses que han de posar." Sento la indiscreció. Que tots dos em perdonen per esta foto "robada", no ho he pogut evitar perquè cert que estaven protagonitzant una foto preciosa i tendra.

Tambè hi ha quatre valents banyistes que no tenen por a les aigües gelades que poden hi haver. I és que el passeig l’estic fent a finals d’octubre i al Pou Clar ja no hi ha la gentada que s’hi forma en els mesos estiuencs.

Tanta gent en estiu s’ha convertit en un problema per espai d’aparcament i perquè el paratge es massifica i no tothom compleix les normes de respecte i les que mana l’ajuntament. Són entrebancs que estic segura se solucionaran. És necessari si el que es vol, és conservar la qualitat paisatgística que ofereix el lloc.

En estiu,  la zona del pàrquing es queda xicoteta, s'ompli prompte i ja no li caben més cotxes. Per curiositat, alguna vegada, ’he assomat a veure el Pou Clar en dies de calor i he vist que estava ple de banyistes i així no dóna gust anar a prendre el bany, sense poder moure’s en llibertat. També és un problema per seguretat donat que si hi ha molta gent, s’ocupen espais un poc perillosos i sense  la protecció  adequada que pot comportar algun accident o desgracia. Hi ha gent que es tira des de les roques més altes en llocs on la profunditat és gran, hi ha punts on hi ha més de cinc metres de fondària.

S’hi poden fet ta,bé rutes senderistes al barranc dels tarongers perquè hi ha un paisatge agradable i bonic amb fauna i flora interessant o a fer un pícnic a la pineda de Galindo, o visitar els pobles veïns de bocairent o les terres dels alforins.

Tornem per on hem vingut, però hi ha altres sendes per on enfilar-se. Ho deoxem per a altre dia. Segur que els camins ens porten a partages bonics i  agradables.

Segueisc el meu passeig tranquil.lament... Alhora que mire l’aigua mire les roques i me n’adone que al punt on s’hi troba el "Pou de la Reixa"  hi ha finestres-coves similars a les covetesdels moros de Bocairent. Tenen entre 1 metre i 1 metre i mig de profunditat i es diferencien de les covetes dels moros de Bocairent perquè estes no estan conectades entre si. Els historiadors diuen que estes finestres feien la funció de graners a l’època musulmana. S’hi pujava amb cordes i escales ancorades als forats que hi ha en la majoria de les finestres.

Ho he passat molt bé. Ha estat un passeig relaxat. Al final estic de nou al punt inicial, al pont, i puge de nou les escales per anar al parquing on ttinc el cotxe aparcat.

QUADERN DE VIATGE, ONTINYENT, tardor 2017