EL AUTOR
Manuel Martín Cuenca
Acabe de veure la pel·lícula EL AUTOR, i es cert que Gutiérrez està impecable en el seu paper d’escriptor
gris, anònim i frustrat. El Goya que li
han atorgat se’l mereix, no hi ha dubte, interpreta un personatge brutal i és un actor que sap veritablement
actuar, faça el que faça. La pel·lícula està molt bé, però vaig eixir del cine desassossegada,
pensativa... Ser autor, fins a quin extrem? En realitat què busca el protagonista?
Vol la fama? Vol la satisfacció de completar un llibre? És simple gelosia?
Tal volta l’únic que vol el protagonista és donar
color a la seua fosca vida. I una manera d’acolorir-la és somniant. I els escriptors
sovint ho fem quan ens enfrontem al full i l’ordinador creant una obra.
També posant-me en el lloc del autor reflexione-hi sobre què busquem els
autors quan escrivim. Està clar que la resposta
variarà segons persona, però el que tinc clar és que un autor o escriptor, o novel·lista
o contista o periodista...o qualsevol que es dedica a l’escriptura, no es crea en tallers d’escriptura. L’autor naix
sent autor, escriure ha d'eixir de l'anima i en el taller l’únic que pot fer és millorar la tècnica, que per
altra banda no és poc.
Jo sóc autora, com el protagonista, i sovint escric per necessitat, sempre per plaer i la majoria de les vegades
gaudeisc jugant amb les idees i paraules que involuntàriament m’ixen a soles quan estic capficada en un tema.
Al protagonista li aconsellen, al
taller d’escriptura, que visca i escriga el que viu, que mire i que escriga el
que veu, jo també escric a partir del que visc, o del que m’invente a partir del meu
entorn, o tal volta sobre el que possiblement hauré vist abans i la ment ha
guardat. Les idees flueixen de vegades no se sap com. Jo escric camuflant la realitat
entre personatges inventats o el que és el mateix escric la vida de personatges
inventats i camufle la meua veritat. El
joc de l’autor és barrejar veritat i ficció i que el lector jugue a saber què
és cada cosa.
En este cas, el que fa EL AUTOR és forçar la realitat per a aconseguir una novel·la.
Diuen que Gutierrez sempre interpreta personatges que cauen bé. A partir d’esta
pel·lícula ja no se’l veurà amb tanta bondat, és un personatge irònic. En realitat a la pel·lícula hi ha
pocs personatges amb bondat, (és una semi maldat) i el protagonista encapçala
el llistat amb la seua obsessió insana. I és que en EL AUTOR és veu maldat, crueltat per la constant manipulació i alhora una ignorància per part
del protagonista en no adonar-se del veritable final que li espera a la seua novel·la.
I ara pense...hi haurà molts autors com ell?
La pel·lícula també planteja el tema dels tipus de lectura existents al
mercat: La “facilona” que són els best sellers que tothom llig o la “literatura”,
amb temàtica més profunda que arriba a només un sector de gent. És un dilema però
cada autor sap què escriu i com ho vol fer, i sobre tot, sap per a qui escriu,
si per a un mateix o per a les masses buscant la màxima audiència. Jo ho tinc
clar i crec que la resta d’escriptors tambè ho tenen.
La pel·lícula està ben feta i manté l'espectador en suspens, es pateix junt al
personatge, dóna a pensar que allò no pot acabar bé. Hi ha pinzellades de racisme i de política, retratant així la realitat de com pensa molta alguns sectors de gent. La
pel·lícula té un guió sorprenent amb girs inesperats que estan molt ben
interpretats. Tots els personatges sense excepció fan el seu rol a la perfecció
i són necessaris per a donar veu al protagonista. Destaca la portera, Adelfa
Calvo, que també ha sigut guardonada amb un Goya i el professor, Antonio de la
Torre, que està fantàstic interpretant la falsedat i l’engany que l’alumne no
veu clarament per l’obsessió que l’embarga.
El guió està basat en un llibre. És una adaptació de la primera novel·la de
Javier Cercas El móvil, escrita fa 30
anys, un novel·la de 70 pàgines que va escriure demanant un préstec al pare per
a llogar un pis i poder tancar-se a escriure, com fa el seu personatge. Cercas
la va enllestir i va aconseguir que dos anys després es publicara i des de 1987
s’ha traduït a una desena de llengües. Cuenca va trobar i llegir la novel·la de casualitat. Com tota adaptació no
cal comparacions, cada perspectiva valora uns aspectes segons la finalitat,
llegir en llibre o veure en pel·lícula.
No cal dir més...aneu a veure-la, és cine espanyol de qualitat.
A més a més, de fons escenogràfic està la preciosa Sevilla, només es veu el
gran riu i un pont famós i en una escena nocturna la Torre del oro, també uns carrers
i uns portals d’edificis i els interiors de les cases carregades de decoració
amb sants i passos de setmana santa. No es veu la ciutat andalusa però l’ambient
embarga la pel·lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada