VALÈNCIA: EL MERCAT CENTRAL

València ajunta modernitat i trobar llocs que guarden l’autenticitat del passat.

Si, com passa en la majoria de les ciutat importants, visitar València suposa trobar punts moderns junt a altres que guarden el sabor vell i l’autenticitat del passat. Un dels llocs que hui mostre és el Mercat Central situat en una plaça amb encant on està convivint amb altres monuments de categoria semblant: la Llotja de la Seda dels segle XV  amb el seu renaixentista Consolat del Mar del segle XVI i la part barroca de Sant Joan del Mercat del segle XVII. I és una barreja coordinada, no desentona. Tot són llocs on m’agrada entrar, per la vida i història que desprenen. 

      L’edifici del Mercat es creà en un espai on s’hi feia mercat a l’aire lliure, al segle XIX la plaça s’amplià enderrocant edificis que ho envoltaven.

    El primer que crida l’atenció és l’exterior.  L’edifici, el preciós edifici, vull matisar, és d’estil modernista projectat per arquitectes formats a l’escola d’arquitectura de Barcelona, tal volta esta es la raó per la qual em recorda el palau de la musica catalana.  M’agrada eixa façana on es combina la ceràmica amb la pedra, el vidre i el metall, és una combinació harmònica.

        Pero no ens hem de conformar mirant la façana,  cal entrar-hi. Cal veure millor eixa conciliació de les estructures de ferro amb l’estil art nouveau.

       El Mercat Central de València ocupa exactament una superfície d’uns 8000 metres quadrats, dividida en dues zones. El primer d'ells és pròpiament el mercat i l’altre, el dedicat a la peixateria. Cadascú té un cúpula.  Al soterrani antigament s’hi feia la subhasta del peix i actualment s'utilitza com aparcament.

         El mercat central de València ajunta a quasi 400 comerciants independents. Quan s’entra et capbusses en un maremàgnum de sorolls i d’olors d’aliments. S’hi respira familiaritat, hi ha vida social. I és que el mercat té bon servei. És el major centre d’Europa venent productes fixos i el primer que va informatitzar les vendes i distribució a domicili, ho fa des de l’any 1996.

Diu Joan Francesc Mira que el mercat és com una catedral gran i plena de llum, i és cert, a mi també m’ho sembla i el símil és quan es mira a les altures. Però si mirem al nostre voltant quan caminem per dins, sembla un barri, un barri on  tothom es coneix i se saluda, del que mai falta el bon dia. Sembla un barri ple d’activitat on és compra i és venen aliments. 

       I últimament hi ha qui entra només a mirar l’edifici i a fer fotografies o selfies que és el que es du hui en dia. I és que turistes sempre hi ha en les dues vies amples i els carrers tranversals. Els  turistes es diferencien dels compradors per els càmeres i perquè miren cap amunt, cap a les cúpules i els finestrals que deixen passar  la claror.

      Mirant les cúpules des de fora, hi ha una, la de la peixatera que té damunt una cotorra, la cotorra del mercat, que segons diuen, no ho puc corroborar, mira a altre penell que es troba a l’església de sant Joan, el pardalot de sant Joan l’anomenen. Diu la llegenda que la cotorra i el pardalot es parlen. Què es contaran? Que bonic seria poder escoltar la conversa.

QUADERN DE VIATGE, VALÈNCIA 2016.