RESSENYA LITERÀRIA: L'Europa que he visitat

L’EUROPA QUE HE VISITAT

Dolors Jimeno

Amb “L’Europa que he visitat”, Dolors Jimeno ens convida a descobrir, o redescobrir, Europa amb curiositats que ella ha sentit i experimentat en els llocs que ha seleccionat per al llibre. Dolors té molt més que mostrar-nos, només cal fer una ullada al seu blog de viatges per saber que el seu bagatge viatger és gran.

L’originalitat del llibre és que no és cap guia de viatge que explique al detall monuments i carrers, però en canvi, i ésta és l’aportació important, si motiva a conèixer, només fent menció.

Se m’ocurreix pensar que molt bé este llibre podria ser l’inici d’una sèrie de la mateixa col·lecció “Veles i vents” de l’editorial Neopatria on està publicat, en la que tal volta la mateixa autora fera una segona part. O si no és ella, foren altres autors els que mostraren la seua Europa particular que coneixen. Perquè Europa (o el món) és molt gran i segur que no es repetirien ciutats o llocs, i en tot cas, si hi ha repetició, la situació viscuda mai seria la mateixa.

Dolors presenta un tast d’Europa, unes pinzellades que més que descriure el que fan es convidar a saber més. He trobat a faltar que el llibre incorporara un mapa assenyalant exactament el lloc esmentant, que en molts dels textos no se sap fins que no has llegit algun paràgraf. Encara que semble estrany, no és habitual que s’incorporen mapes als llibres encara que siguen de viatges i com estic acostumada i m’agrada llegir i saber per on vaig, he fet el que sempre faig:  he buscat jo mapes a banda per situar els passejos que Dolors i el marit fan. 

Dolors i el marit viatgen en furgoneta adaptada com hostatge així que van fent parades segons càmpings o llocs permesos per a caravanes.  Esta manera de viatjar suposa una valuosa llibertat i si és vol, un ritme lent que es l’ideal per a assaborir cada racó amb més intensitat. I és el que ells dos  fan.

Conec en persona a Dolors Jimeno i mentre passava les pàgines del seu llibre, capítol a capítol, ciutat a ciutat, m’imaginava que la tenia al costat contant-me allò que estava llegint. I és que el llibre sembla una conversa entre amics contant les anècdotes desprès del viatge realitzat. Una conversa on explica sobre la gent que ha conegut, el que li ha agradat i el que li ha desagradat... on mescla records d’altres viatges o incorpora al text situacions o llocs valencians comparant-los uns amb altres. També fa mencions gastronòmiques així com fa  referències a situacions històriques o lectures que tenen a veure amb el que està veient o vivint en un moment donat.  Eixa naturalitat relatant mostrant sentiments, records, opinions... atrapa.  

El llibre està format per  capítols curts i de fàcil lectura on Dolors salta de país a país, anat i retornat. Aparentment sembla desordre però no ho és, correspon a un ordre alfabètic que afavoreix per buscar a l’índex. I es que este llibre és del tipus “llegir i no guardar”, dels que es deixen a la tauleta de nit per anar fullejant. Ha d’estar a la mà perquè es pot anar llegint en funció del que abelleix o dels interessos del moment. Hi podem trobar referències de, entre altres països, Noruega, Polònia, Grècia, Itàlia, Còrsega, Sardenya, França, Suïssa, Escòcia, Alemanya... Dolors i el marit sovint creuen Europa amb la seua furgoneta.

Alguns relats estan escrits en present i altres en passat, imagine que en funció de quan els ha escrit Dolors, bé al moment, “in situ” o recordant-ho passat el temps, però coincideixen en que tots estan carregats de sinceritat. Dolors es una gran viatgera, de les que gaudeix de cada pas i gaudeix buscant el que està  amagat. És per això que amb ella entrem a un museu, a una església, (no necessariament la més important), assaborim una sopa de peix o anem a un mercat. També  sabem, entre moltes altres coses, que intercanvia receptes de cuina o veu la final de futbol de la copa d’Europa en un bar.

Alguns dels llocs que Dolors ens mostra al seu llibre els conec i m’identifique en cada frase que escriu, altres en canvi, no els he visitat però els tinc a la llista d’espera que cada dia és més llarga. I també estan els llocs que no sabia ni que existien i ara els vull conèixer. No ho puc evitar: és l’ànsia del viatger, que sempre vol més i més…a vosaltres no us passa?