Granada és una ciutat agradable que només per l’ambient de barreja cultural... encisa, enamora i atrapa.
De Granada ja
hem visitat la Alhambra i el Generalife, és la segona vegada que ho faig i no serà l’última
que ho faça. Cada vegada es veu diferent perquè els anys passen i la mirada
personal canvia. Si, és així. No canvien els monuments sinó la manera com es veuen, la
perspectiva i l’apreciació personal evoluciona a mesura que passa el temps.
Per això és bo anar i retornar a llocs visitats, per observar la subjectiva
diferència i analitzar-la.
Granada és una
ciutat agradable en la que no cansa el passeig perquè encisa només per
l’ambient. Un dels passejos per la ciutat ens porta a Albaicín, un barri antic
que s’ha de trepitjar per conèixer l’essència de la ciutat.
El barri de
Albaicin és el més emblemàtic de Granada, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat
per Unesco, s´hi troba front al turó de la Alhambra. Per la qual cosa s’ha
d’anar al mirador del barri perquè es
veu una de les millors vistes de la Alhambra i de Serra Nevada. I també és
recomanable, millor dit, és visita obligada, anar-hi a mitjan vesprada i esperar l’hora del
capvespre. La panoràmica amb les llums del sol apagant-se formen una imatge
idíl·lica i un poc embruixadora també.
M’agrada passejar pel barri amb els seus
estrets carrers, parar en les seues places menudetes o observar xicotetes
esglésies o menuts palaus de l’època musulmana. El barri manté el traçat urbà
antic, el laberíntic, el de carrers menudets i foscos que són idèntics als que trobem als països àrabs en l’actualitat.
 |
| fotos procedents de google imatges |
L’església de Salvador
d’estil mudèjar, situada en la part més antiga d’este barri, conserva part del
pati de les ablucions d’estil almohade. Va ser edificada sobre la mesquita
major de Granada al segle XIII. Diuen que era una de les mesquites més boniques del món islàmic.
L’encís de
Granada, com el de la majoria de les ciutats, està en caminar sense rumb per carrers transitats o buits. El carrer Caldereria, al barri de
Albaicin, conserva l’ambient àrab en la
majoria de les cases, hi ha panaderies i pastisseries, tallers artesans i molts
llocs per seure i prendre un te, i és que hi ha molts, tants que al carrer se’l
coneix com el carrer de les teteries. Hi es troba l’essència de Granada, la
part més autèntica. El nom li ve perquè antigament era el carrer on s’hi
fabricaven i reparaven calderes. Este carrer també és visita imprescindible,
junt a la Alhambra i el Generalife.
 |
| Algunes de les fotos d'este collage són procedents de google imatges |
Des del mirador
on havíem estat abans també es veuen les
cases coves del barri de Sacromonte que estan destinades, la majoria, a la
distracció del turistes estrangers que busquen en tipisme espanyol representat
pel flamenco.
 |
| foto procedent de google imatges |
 |
| fotos procedents de google imatges |
A Sacromonte està
l’abadia del segle XVII-XVIII, on es visiten les coves santes que guarden les
relíquies de diversos màrtirs, entre els quals estan les de sant Cecilio, sant
venerat que va ser bisbe de la ciutat. Durant el primer cap de setmana de
febrer el granadins pugen en romeria a Sacromonte en honor al sant perquè és el
lloc on s’hi trobaren les seues despulles.
 |
| fotos procedents de google imatges |
A Sacromonte
també es visita el col·legi del XVII i el seminari. Ací es fundà un del primer col·legis
universitaris privats d’Europa, a l’any 1610. En setmana santa l’abadia es un
lloc mot visitat per la gent que vol veure eixir o entrar al Crist dels gitanos
entre fogueres fetes a la serra que il·luminen el seu pas acompanyat de cants
de saeta. A l’abadia es mostra el passat
religiós i cultural de Granada i és important el que s’hi exposa per entendre
l’època de la Contrareforma. I alhora és un bon lloc on trobem unes vistes impressionants
de la Alhambra i Albaicin Sierra Nevada.
Seguint el
passeig per Granada anem a l’Hospital Reial que va ser fundat pels reis Catolics
per a orfes, pobres i peregrins sobre un antic cementeri musulmà que estava als
afores de la ciutat. Així, construint fora del centre es complia la normativa
de sanitat d’allunyar a malalts de la resta dels habitants. L’hospital ha esta
utilitzat pe a moltes finalitats com asil d’ancians o centre per a
discapacitats psíquics i actualment és seu del rectorat i d’altres dependencies
de la universitat. Hi és la biblioteca general de la universitat decorada amb sostre de fusta. Des dels jardins Campo de Triunfo es veu
l’hospital Reial que barreja l’estil mudèjar, gòtic i renaixentista.
 |
| fotos procedents de google imatges |
La catedral de
la Encarnación construïda per voluntat expressa de la reina Isabel és
considerada un dels monuments més bonics de la ciutat, és grandiosa, és
impressionant. Diego de siloé va saber crear un edifici renaixentista sobre
traç i cimentació gòtica. Les portes és clar exponent d’art renaixentista. Començaren la seua construcció l’any 1505, poc després de
la presa de la ciutat. El projecte original incloïa dues torres, i no poguè ser
per prblems de ciments. Així que es quedà en una i l’altra es rebaixà en altura.
Al museu es pot veure el dibuix de com
haguera quedat.
 |
| fotos procedents de google imatges |
La capella
reial, on estan soterrats els reis catòlics, està annexionada a la catedral. Els Reis Catòlics manaren la construcció
l’any 1504 per albergar les seues sepultures. Era un projecte prioritari al
qual Isabel i Fermado donaren ordre i finançament necessari per enllestir-lo al
seu gust. Deixaren fins i tot per escrit. Els reis moriren moriren abans i les despulles hagueren de
reposar en el convent de sant Francesc de la alhambra mentre la capella
s’acabava de construir. Hi també estan junt als reis, les despulles de la filla
Juana la loca i Felipe el hermoso, que protagonitzaren tants endevinaments turbulents
de la historia d’Espanya.
 |
| fotos procedents de google imatges |
El Corral del
Carbon és un edifici àrab de principi del segle XIV, que va ser hostatgeria i
magatzem dels mercaders que arribaven a la ciutat. És l’únic d’estes característiques
que es conserva en Espanya. Destaca la portada.
La madrassa és
l’antiga universitat àrab fundada al segle XIV per Yusuf que conserva perfecte
el mihrab. En l’actualitat pertany a la universitat i és seu d’activitats
culturals. El nom de madrassa ve de la paraula àrab medersa que significa escola
o universitat corànica.
L’edifici de La
real Chancilleria , bé d’interes cultural, és un dels palaus més notables de la
ciutat. Començà la construció l’any 1531 i acabà l’any 1587, sent el primer en
Espanya creat expressament per allotjar el tribunal de justicia. Actualment continua
sent seu del tribunal de justícia de la comunitat d’Andalusia.
El passeig per Granada continuarà...en una tercera part.
QUADERN DE VIATGE, GRANADA, primavera
1999
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada