RESSENYA de cine: GOOD BYE LENIN

GOOD BYE LENIN

Golffang Becker

M’encisa esta pel·lícula, l’he vist un grapat de vegades i mai em canse de veure-la. Cert que la tornaria a veure altres altres vegades més malgrat saber-la quasi de memòria. Good Bye, Lenin!, és l’originalitat feta pel·lícula. Mostra com era l’Alemanya dividida, la diferència marcada pel mur de Berlin, el mur de la vergonya.

M’agrada l’actor, Daniel Brühl perquè negar-ho. Segueisc la seua trajectòria artística des de que era jovenet. De vegades el veia en pel·lícules internacionals i altres en espanyoles. És el que té ser fill de dos nacions. I no hem de negar que és un gran actor, ha anat fent-se gran en professionalitat de la mateixa manera que ha anat complint anys. I això que de xicotet ja era un dels millors.

Però deixant a banda les meues preferències pel protagonista, cal dir que és una de les pel·lícules més tendres, sensibles i alhora innocents que mai he vist, la innocència ve per creure que pot enganyar a la mare, i a la sensibilitat per les històries d’amor que s’entreveuen. La història d’Alex amb la infermera que es veu vindre des del primer moment i la més bonica i  tendra de totes, la que professa Alex  a la mare. Si no és per estima no s’arriba a fer el que eixe fill fa. I tot acompanyat d’un fons musical preciós.

Berlin oriental es l’escenari principal, l’acció transcorre des d’octubre de 1989 fins poc després de la reunificació alemanya.

Alex, el protagonista, viu amb la germana i el seu fillet, i la mare dels dos en l’Alemanya oriental. El pare va fugir a occident molts anys abans. En anar-se’n el pare, la mare va patir depressió i quan va eixir es convertí en una fervent  patriota partidària del partit socialista unificat d’Alemanya, el partit. Un dia veu que el fill ha estat arrestat per participar en una manifestació en contra del govern, pateix un atac al cor i entra en coma. Al poc de temps el mur de Berlin cau i el capitalisme envaeix els carrers del país. Mentrestant la mare continua en coma i no s’ha assabentat dels canvis que ha patit el seu Berlin idealitzat.

I l’acció comença quan es desperta i el fill, junt a un amic se les enginyen per a fer-li creure que res ha canviat. Són un seguit d’aventures i històries amb humor agre que van passant perquè la mare no pot saber que occident ha entrat en la part de la ciutat oriental. No pot saber-ho per perill a patir altre atac al cor. Seria molt dur descobrir el canvi tan radical, perquè ella era una idealista que creia en aquell passat.

I tot comença amb la decisió del fill de retornar la decoració de l’habitació on està la mare al llit i fer-li creure que la vida continua en el mateix punt on ella se la va deixar. Ni vestimentes, ni menjars, ni exterior, no pot haver cap indici de canvi, tot ha de retornar a com era abans. És complicat però eixe fill que tant estima a la mare no pot consentir que descobreisca la realitat que li podria comportar la mort. És un engany en tota regla, cada vegada exigeix més complicació i sofisticació, perquè la mare va trobant-se millor i reclama més informació. És l’engany portat a extrems amb mestria i per una bona causa perquè són mentides per pietat, per no arribar a altre mal pitjor que comportaria la mort. El fill fa de tot per sa mare. Fins i tot troba al pare i és quan se sap una veritat amagada, és la trama paral·lela en la  que sabem que la mare també ha mentit als fill inventat una mentida pietosa.

Val la pena veure la pel·lícula que en este seguit de trames i mentides hi ha tant d’humor. No conte més, no explique fins quin extrem arriba l’engany. Vull que mireu la pel·lícula i que us agrade tant com m’agrada a mi.

És una pel·lícula realment bonica i emociona, personalment diria que arriba a ser magistral, de les que mai s’obliden i sempre tens a la memòria perquè és un homenatge a les mares i un cant a la vida i dins de la seua simplicitat tota una meravella.