GRANADA- III PART- Seguint el passeig per la ciutat

Granada és única. Qui no ha estat en la ciutat andalusí no sap què és una ciutat màgica: els seus carrers, l'Alhambra...

Seguim el passeig per la ciutat que considere de les més boniques d'Espanya. 

Carrera del Darro és una de les vies més elegants de la ciutat, voreja el riu Darro i té edificis senyorials i altres que queden de l’època àrab. L’església de santa Ana a l’inici del carrer,  és una de les més boniques d’estic mudèjar que hi ha a la ciutat.

 També veiem l’església de san Pedro i san Pablo en la Carrera del Darro.

I enfront està la casa Castril, que és un exemple de casa aristocràtica, hui és seu del museu arqueològic i etnològic. És un palau renaixentista de 1539 com bé indica a la façana. La casa  guarda una llegenda que es remunta a època àrab. Diuen que de tant en tant apareix una dama vestida de blanc. Sembla que per una història t’amoris no acceptats per l’autoritat paterna. La història acabà malament:  el jove pretendent va ser penjar i la jove quedà reclosa a la casa, darrere d’un balcó tancat. En el balcó hi ha una consigna que diu: “Esperando la del cielo”, la justícia serà, són les paraules que l’amant, va dir suposadament abans de morir. 

Anem al monestir de la Cartuja, situat als afores de la ciutat, a uns dos quilòmetres del centre històric. Va ser fundat per ordre del que era conegut com El gran capitan, sobre un edifici àrab anomenat La font de les llàgrimes, complint així una promesa després d’aconseguir una victòria sobre els musulmans. Al monestir de la Cartuja contrasta l’ambient auster de l’exterior amb el barroquisme de la decoració interna.

I seguint amb els monestirs, visitem el de sant Jeroni, el primer que es fundà en granada després de la conquesta de la ciutat pels cristians que s’enllestí l’any 1547. És una construcció del gòtic tardà amb elements renaixentistes, en  temps de guerra va se saquejat i va perdre molta decoració esmerada que tenia i també la va perdre la torre de l’església que va ser reconstruïda posteriorment.

El Parc de les Ciències és un centre de ciència i museu situat molt a prop del centre històric de la ciutat. És un museu molt visitat i està obert tot l’any. Einstein  està a la porta donant la benvinguda al visitant d’estos pavellons amb exposicions permanents i altres temporals on gaudir i aprendre,  hi ha molt per a veure però destaque el planetari i l’observatori astronòmic També és museu a l’aire lliure amb mola zona verda. De tot particularment m’agrada el mariposari, on entre una vegetació tropical ben aclimatada a una temperatura que va al voltant de 30 graus,  idònia per a la seua conservació, hi ha unes papallones precioses,  vistoses i gegants, mai havia pensat que una papallona podria arribar a eixa grandària.

fotos procedents de google imatges 

fotos procedents de google imatges 

A l’hort de sant Vicent, fa uns anys els afores de la ciutat, està la casa de Garcia Lorca on el poeta passava èpoques de descans en estiu des de 1926 a 1936. Es va obrir al públic l’any 1995 perquè va ser el lloc on va escriure algunes de les seues obres i testimoni dels últims dies de la seua vida abans que fóra detingut i assassinat durant la guerra.

He de tornar a Granada. Vull passejar pels carrers i també de nou anar a l’Alhambra per gaudir del  jardins i impregnar-se de l’art absorvent de l’interior de les diverses sales. Si, vull tornar a Granada.

QUADERN DE VIATGE, GRANADA, primavera 1999