Pàgines

dissabte, 19 de maig del 2018

CROÀCIA: seguim el passeig per ZAGREB-II PART

Si vas pr Zagreb i veus ombrel·les roges en un mercat pintoresc, és que estàs en Dolac. M’agrada passejar entre les paradetes i entre la gent.



Esten de visita per Croàcia i ja en l’etapa final parem en la capital Zagreb des d’on agafarem l’avió de tornada a Espanya. Ja hem vist una part de la ciutat i m’ha encisat. Sé que el que em queda per veure encara m’agradarà més, esta ciutat m’atrau.

Continuem el camí per Kaptol. Molt a prop trobem el lloc més pintoresc de Zagreb és el mercat de Dolac que es caracteritza per les ombrel·les roges.



Hi venen fruites i verdures del dia a i altres productes típics de la regió. També arriba peix de l’Adriàtic i productes tèxtils o fusta d’altres països. És el mercat local on van els de la ciutat a comprar. Veig moltes dones majors, ja velletes que van a comprar-hi. Hi ha turisme, però els que van a fer la compra són els habitants de la ciutat. Segurament s’estan acostumant, a poc  a poc, a trobar al seu voltant gent de diferents races que parlem diferents llengües, a trobar diversitat.




Passegem pel nivell superior, al nivell inferior està el mercat de carn i embotits. També es pot menjar o beure en alguna paradeta a l’aire lliure. Hi ha on triar. Està obert tots els dies pel mati, des de primera hora. Nosaltres mentre som a la ciuat passem pel mercat sovint, i és que està al casc antic i tot el que se sol visitar està junt. 

M'agrada, i molt. És un lloc molt agradable, molt popular, on s’ajunten joves i vells, rics i pobres, forasters i locals. 



Seguim passejant. Està bé caminar sense saber exactament per on vas, portem plànol però no fem molt de cas.






No obstant això hem de passar per carrers amb història, com el carrer pintoresc Tkalciceva que antigament era un rierol que dividia les poblacions de Kaptol i Gradec. El rierol donava energia a molt molins que crearen manufactura de teixits, sabó, paper o licors. A finals del segle XIX es va tapar perquè contaminava i es va convertir en carrer. Un carrer amb molta vida, amb oficis variats com tendes, tavernes o prostíbuls que no tancaven ni de nit ni de dia. Actualment continua amb molta activitat encara que no siga la mateixa.




Pugem un carrer empinat on veiem una de les moltes botigues on es venen corbates. La corbata es va inventar en Croàcia. Uns soldats croates del segle XVII  que anaren a Paris a recolzar a  Luix XIII portaven un mocador de seda al coll  nugat de manera especial. I van agradar tant que els francesos ho van copiar i es va posar de moda. Des d’aquella època les corbates són senyal de distinció.




També Zagreb s’enorgulleix de ser el bressol de l’inventor del bolígraf. Va ser l’innovador i enginyer  Eduard Slavoljub Penkala, que a principi del segle XX en 1907 va patentar el llapis mecànic.




El nostre passeig ens ha portat davant de l’estàtua de san Jorge front a la Puerta de Piedra, únic vestigi de porta d’entrada a la ciutat. L’estàtua que està en este emplaçament des de 1994, mostra a san Jorge de manera inusual, és el moment de després de matar al drac.




La Puerta de Piedra és un curt túnel on se està el santuari catòlic de la Mare de Déu de la Puerta de Piedra,  la protectora de Zagreb. La festivitat és el 31 de maig i es commemora el miracle de la salvació del quadre de la Verge en el devastador incendi de 1731.  Les flames  ho van arrasar tot  excepte la imatge santa. Actualment és lloc de peregrinatge, resos i demandes i els agraïts pels favors que la verge atorga ho manifesten amb escrits que estan hi col·locats.




Eixim del lloc de culte. Estem en el carrer Kamenita  on s’hi troba la farmàcia més antiga de Zagreb,oberta en 1355. Un besnét de Dante Alighieri, autor de la Divina Comedia, va ser un dels farmacèutics l’any 1399. La farmàcia continua oberta.




I tot seguit anem cap a l’església de san Marcos...i cap a la torre del canó... i cap al carrer Iilica...tot es mereix explicar-ho amb més detall, serà en altre post.



QUADERN DE VIATGE, estiu 2017,  CROÀCIA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada