És un tast de
Bucarest, una mirada ràpida feta de dia i de nit, una passejada a peu i també
a traves de la finestra d’un vehicle. És una mirada precipitada que necessita
més.
Després de fer una passejada per la zona del Parlament, seguim la visita.
Diuen que Bucarest és una de
les ciutats amb més esglésies del món, diuen també que des de la caiguda del
règim fins a l'actualitat s’han construït més de 400. Cal visitar doncs, la més
important, la catedral Patriarcal que segons diuen els entesos i amants de
l’art, val la pena. I és cert, ho val, des de la meua humil opinió. El
Patriarcat romanès és el segon amb més fidels ortodoxos del món després de
Rússia.
Es va erigir sobre una menuda
església de fusta dedicada a l’emperador Constantí i sa mare santa Helena, era
de fusta i estava situada en un turó ple de vinya. Els mateixos que conreaven
el camp la construïren. Després, al segle XVII, el príncep de Valaquia manà construir l’església perdent-se els frescos
originals. Actualment trobem les restes del patró de Bucarest San Dimitrie Basarobov i tombes de diversos
patriarques. En la impremta d’esta església es va imprimir la primera bíblia en
romanès. L’església té un campanar del segle XVII i reconstruït l’any 1958.
M’atrau observar el lloc dels
ciris i dels precs on està l’aigua beneïda. S’hi respira sinceritat i pau. S’hi respira devoció i estima.
Dins l'esglèsia, la decoració és rica i de
gran bellesa. És un tast del que veuré en altres esglésies al llarg del viatge
per Romania i especialment quan arribe als monestirs de Bucovina.
Esta catedral ortodoxa ja té
una substituta, encara no està enllestida. Diuen serà la més gran del poble
romanès. La Catedral de la Salvació del poble romanès té 30 plantes,
restaurant, llibreries i aparcament al soterrani. És una catedral molt costosa
que ha creat polèmica perquè s’hi estan destinant diners que deuria rebre el
poble romanès per cobrir necessitats bàsiques. Ja fa anys que iniciaren les
obres i en l’actualitat encara s’hi veuen andamis i grues. L’estan construint
d’esquena a l’edifici el Parlament,
LINK, al bulevard Uniri, d’estil bizantí romanès amb huit torres
cobertes d’or i elements moderns. La idea s’inicià poc després de la primera
guerra mundial, amb el comunisme el projecte es paralitzà i en caure el règim
de nou va ressorgir la proposta.
Mentre anem de lloc a lloc
observe carrers i avingudes, edificis soviètics conviuen amb els dels temps
actuals. El terratrèmol de 1917 va destrossar molt i gran part es va
reconstruir a l’estil modern.
Pare l’atenció en la gent, en els carrers, en les cases...i me n’adone que els romanesos no tenen normes a l’hora de l’aparcament.
Voregem el riu Dambovita,
afluent del riu Arges que alhora és afluent del Danuvi.
Però el que té encís en la ciutat,
és la part antiga que esta plena d’activitat de dia i de nit. És el barri de
Lipscani. L’edifici més significatiu es Curtea Veche, la primera cort Reial des
de finals del segle XIV i principis del segle XV. És un lloc arqueològic
protegit pel govern amb un museu i un jardí on trobem un bust de Vlad Tepes o
Vlad l’empalador, príncep de Valaquia i inspirador de la novel·la Dràcula. LINK Hi va estar la cort fins a l’any 1718 any que va haver un incendi que va cremar
el centre històric. A més a més un terratrèmol l’any 1738 va acabar amb el poc
que quedava. Aleshores la cort es traslladà.
Al costat trobem l’església de l’Anunciació, el
monument més antic de la ciutat, l’església de la cort reial.
A prop està la posada Hanul
Manuc, fundada l’any 1808 per un mercader armeni, és un lloc bonic, acollidor i
històric donat que és el lloc on es feren les negociacions per posar fi a la
guerra entre Turquia i Rússia.
Els carrers dels voltant són
estrets i són els que antigament
concentraven els gremis. Actualment els edificis s’han convertit en restaurants
i lloc d’oci per als turistes. També hi ha botigues de roba de luxe o
tradicional.
Hi ha molta animació i en un
dels carrers, al carrer Lipscani, hi ha
una preciosa llibreria enorme, és Carturesti Carusel, que significa
Carrusel de llum. No podem evitar entrar hi i escodrinyar. De sobte, en
veure-la recorde que he llegit sobre ella i sé que és una de les 20 llibreries
més boniques del món. Es va inaugurar l’any 2015 i segons es diu, ocupa 1000 metres quadrats i
6 plantes en un edifici històric i elegant el segle XIX. No només és llibreria també s'hi ven musica i es centre de dinamització cultural oferint punts de lectura,
organitzant acrivitat culturals i tambè
hi ha sales d’exposició d’art.
l’església Stravopoleos,
menudeta i que com la esta de les esglésies ortodoxes concentra art. Va
ser construïda en 1724 però al segle XX estaba tan deteriorada que anaven a
enderrocar-la. Sortosament un arquitecte romanès. Ion Mincu va impulsar la seua
restauració salvant així un del llocs més estimats pels romanesos.
La cerveseria restaurant Caru’
Cu Bere, és la primera cerveseria de Bucarest i data de 1879, aleshores hi
anava un públic intelectual i acadèmic. Està decorada amb arcs neogòtics i
pintures que li donen una atmosfera especial. S’hi menja barat i molt bé, és la
raó per la qual està sempre de gom a gom i també perquè és lloc turístic i esta
recomanada en totes les guies de viatge. En este cas és un bon consell aixi com
ho és que s’ha de fer reserva prèvia.
L’avinguda de la Victòria és
l’arteria principal i la més antiga. També la més cara. Va ser construïda com
un camí reial que unia la cort reial amb el palau situat al nord de la ciutat,
així l’avinguda travessa Bucarest començant al centre històric i acabant a la
plaça Victoria.
Hi se situen llocs d’interès
com la plaça de la revolució on està el
monument als caiguts en la revolució de 1989. Des del balcó del Comité Central
del Partit comunista Ceaucescu feia els seus discursos. El règim del governant,
l’últim dictador comunista d’Europa, va caure l’any 1989 després d’un alçament
de 10 dies en el que va haver un miler de morts i més de 3000 ferits. El líder
estava a Iran i va tornat a corre-cuita per intentar salvar la situació amb un
discurs des del balcó. Va ser l’últim. La gent enfurida obligà al dictador i a
l’esposa a fugir en helicòpter, però els apressaren, jutjaren i afusellaren
abans d’aconseguir escapar. En els últims anys de govern la situació arribà a
ser insostenible: qualsevol critica al règim era castigada, s’hi veia lleis
injustes que es creaven per interessos propis, a les botigues no hi havia res
de menjar i als carrers les faroles nocturnes no s’encenien i de vagabunds...no
hi havia, qualsevol sospitós que vagava a les nits pels carrers era traslladat
a un lloc assignat pel règim.
Enfront està és el museu d’Art on es mostren diverses
exposicions nacionals i estrangeres.
Un poc més endavant està
l’Ateneu on se celebren tots els concerts de la filharmònica.
També anem per la zona enjardinada i pel carrer Kiseleff vorejat
d’arbres. Es la part de Bucarest on se situen
algunes ambaixades i organismes
oficials en edificis historicsn alguns fins i tot d’abans de la segona guerra
mundial.
És un carrer elegant. En esta zona
hi ha un arc de Triomf replica del parisenc. El veig de nit, amb poca il·luminació
però em bocabada que siga tan similar al de la capital de França. Aleshores acabava d’arribar a Bucarest i encara no havia
vist el bulevard Uniri que sembla els camps Eliseos. LINK I és que a Bucarest antigament
se l’anomenava “La xicoteta Paris”. Segons deien era la ciutat que millor sabia
imitar el millor d’Europa per la qual cosa es una barreja d’estils
arquitectònics.
QUADERN DE
VIATGE, ROMANIA, estiu 2018
