ROMANIA: BUCAREST-I PART, EL PARLAMENT

Marcada per la història i concretament per una etapa política de restriccions, just este any 2018 és el centenari del naixement del dictador que va contribuir a que el país siga com és, a que els romanesos siguen com són.

Aterre a l’aeroport Henri Coandă de nit i observe tot. L’edifici és la carta de presentació, per això m’agrada mirar amb deteniment. Este en concret es va inaugurar l’any 1965, molt nou no és, però la part que veig no està malament. Està a 19 km del centre, això està bé, perquè arribe de nit fosca i no tinc ganes de molt més que agafar el llit per unes hores.

I al dia següent ja veig les coses amb altra mirada, està un poc més descansada, només un poc, però amb ganes de descobrir, de conèixer... Quan estem a Espanya, Romania crea intriga. Sovint ens preguntem com serà i què passarà en aquell  país en el que tots se’n volen anar. Abans de vindre he llegit molt del país i em faig idea de les raons, al llarg dels dies d’estada comprovaré si estic o no encertada. El que està clar és que el país va patir una llarga transició que va obligar a molts a emigrar. 

A Espanya vingueren molts romanesos que demostren cada dia ser treballadors i responsables, al menys els que conec perquè viuen al meu poble. Alguns ja han aconseguit guanys i han retornat, altres s’han emparellat i s’hi quedaran a Espanya, altres viuran entre els dos països...la diversitat és riquesa, diga el que diga alguna gent contrària.

Una vegada a Romania, el primer que he de fer és parar l’atenció especialment en dos coses: afegir una hora al rellotge i familiaritzar-me amb la moneda nacional. I trobe una peculiaritat en este aspecte: els bitllets estan plastificats i no són de paper. Vaja! Que pràctic!

El viatge que en estos moments inicie serà curt, ja sé de bestreta que he de tornar perquè hi ha llocs on en esta ocasió que no hi aniré i des de fa temps m’abelleix conèixer-los. Tot arribarà.

De Bucarest faig una visita precipitada que em dóna temps de poc perquè la finalitat primordial és fer trajecte cap a Moldàvia i Transilvània. No obstant això faig una passejada panoràmica i a peu que em descobreix racons interessants. Veig un poc de nit i un poc de dia però tot amb més temps haguera estat millor, les presses no són bona companyia.

No em dóna temps d’anar al museu de la aldea perquè està tancat el dia que hi vaig, però em consola pensar que al llarg del trajecte en veuré altre més menut però de similars característiques. En general són museus etnogràfics a l’aire lliure en el que és barreja la cultura, la tradició i l’arquitectura. Diuen que el de Bucarest és el més important de l’Europa de l’Est. Està al parc Herăstrău des de l’any 1936, i  constitueix l’extensió més verda de la ciutat ocupant 110 hectàrees. Cada edifici està etiquetat explicant la procedència geogràfica i cultural i informació en diverses llengües sobre l’ús que s’hi feia.

El que si faig és visitar per dins el Parlament, però també només l’exterior, la visita per dins queda pendent. Està situat al bulevard Uniri  que és una gran avinguda enjardinada i amb fonts construïda imitació dels camps Eliseos de Paris. Només dic que l’edifici és espectacular, bocabada, i l’entorn on està situat també.

El palau del Parlament és un gran edifici, un del més grans del món, el segon concretament després del Pentàgon. Diuen que es veu des de la Lluna, nosaltres conforme ens apropem des de lluny anem veient-lo. Començaren a construir-lo l’any 1983 i malgrat semblar enllestit encara no ho està totalment perquè la revolució de 1989 va interrompre la construcció. Aleshores començà el debat sobre la seua utilitat deixant alguns interiors per acabar. Actualment acull el parlament i també el senat, s'usa com centre internacional de conferències i amb finalitats turístiques. Fan visites guiada, no s’hi pot entrar per lliure, i dura 45 minuts.

És enorme, amb 20 plantes i huit d’elles subterrànies. Del Parlament podria dir tant! seria començar i no acabar, però us contaré un poc per a despertar-vos la curiositat de coneixer este edifici tan singular.  Hi va un tast. Té habitacions en les que hi cap un camp de futbol. En un dels vestíbuls de la planta més alta, al sostre, hi ha un mecanisme que permet obrir-se per a que puga aterrar un helicòpter. Tot està decorat amb cura i amb materials de qualitat. Cal dir que tots els materials emprats per a la construcció i decoració són romanesos. Tots sense excepció. Altra curiositat és que en cada sala hi ha una llosa que indica en quina part de l’edifici s'està en eixe moment. L’edifici ocupa 330 mil metres quadrats. Així ho volia Ceaucescu i així ho va fer. El manava, ell i Elena l’esposa, que segons conta la història era la intel·ligent i la que veritablement estava darrere, o davant, de cada proposta.

L’edifici constitueix la deixa d’un dictador que va aconseguir aniquilar el cor d’un poble reduint a runes monuments, obres d’art i carrerons, barris i jardins per a construir el seu palau, símbol de l’edat d’or dels socialisme. A més a més el terratrèmol de 1977 va acabar de destruir altres monuments senyal d’identitat del poble romanès.

Però Bucarest és molt més... El passeig per Bucarest continuarà en breu...

QUADERN DE VIATGE, ROMANIA, estiu 2018