ROMANIA: monestir IZVORUL MURESULUI

Una primera mirada a la vida monacal actual romanesa.

En este viatge per Romania estem en tot moment acompanyats per Nicoleta, una guia romanesa, que és experta en història, és intèrpret, domina molts idiomes i a més a més, és professora de guies. Allà on anem tothom la coneix i sap totes les estratègies turístiques.  Al meu parer Nicoleta enriqueix el viatge amb les seues explicacions i opinions, subjectives però sinceres, Nicoleta ens conta sovint el seu parer adquirit  per l’experiència viscuda al llarg dels anys. En té més de 60 i ha viscut en primera persona diferents etapes politiques i socials. 

I és que opinions hi ha variades, segons amb qui parles hi ha qui diu que voldria tornar al regim comunista, que amb la dictadura tothom tenia el sou assegurat i que ara a penes tenen per a viure i altres dien tot el contrari. És cert que actualment costa molt viure a Romania perquè els sous són baixos i tot està car, però ara han guanyat una llibertat que abans no hi havia. Com sempre passa,  tot té la seua cara bona  i la no tan bona.

Hem deixat Sinaia i seguint trajecte pel país hem parat a Mercurea a dinar, només veiem una església que tenim de pas i algun altre edifici important. És centre cultural i ciutat industrial on s’hi fabrica una cervesa molt popular entre la població romanesa, la cervesa Ciuc.

Després, Nicoleta ens porta a un monestir actual, no és dels que es visiten turísticament perquè tenen valor artístic i històric, este és simplement per observar la vida monacal actual. Nicoleta coneix a la monja superiora, crec recordar que ens ha dit que la monja té una germana vivint a Espanya i li agrada rebre visites d’espanyols. I cert que ens rep amablement. I també hi ha un xiquet que parla espanyol i que juga corrent entre les faldes dels seu hàbit.

La idea és veure-les com treballen als seus tallers: com tallen la fusta, com pinten els icones religioses, com borden... També hi podem veure-les com tenen cura dels jardins o horts sempre amb una vida tranquil·la. Les monges són autosuficients, tenen hort, animals, fan sabó, tenen tallers artesanals on pinten o tallen la fusta. Tenen una botiga. 

A l'entrada hi ha una creu que em crida l’atenció, és la troita, Per Romania i en tots els recintes religiosos en veiem una, és la creu dels camins.

Cert que porten una vida sense preocupacions terrenals i amb tots els meus respectes, envejable per a molts perquè estan lliures del patiment d’arribar a final de mes per viure.

Tanmateix, malauradament,  no podem veure a les monges com treballen als seus tallers perquè estan enfeinades en altre assumpte. I és que hui és la vespra de la festivitat del la Mare de Déu, 15 d’agost i porten molt de tràfec decorant l’església i muntant un entaulat perquè al dia següent esperen molts peregrins i feligresos. I serà una celebració solemne perquè esperen a algunes autoritats eclesiàstiques que seran els que facen els oficis religiosos.

Huí, les monges, tenen voluntaries que els estan ajudant en la decoració florals.

Així que, no podem entrar a les seues dependències, no tenen temps de mostrar-ho. Fóra altre dia ho farien. Tampoc podem entrar als tallers perquè han retirat tot per posar matalassos on dormiran el peregrins que esperen arribaran al dia següent i s’hi quedaran perquè són de lluny.

Entrem a l’església, com les que hem vist fis ara esta tota decorada amb colorit i encara que no són pintures antigues és una església preciosa. Té un plàstic al pis perquè  una de els cerimònies programades és donar voltes a l’església per la nit i amb ciris encesos.

Tan dins de l’església com fora pels jardins s’hi respira pau. Hi ha 25 monges en total, algunes novícies i algunes que s’ho estan pensant abans de donar el gran pas. Algunes entren al monestir desprès d’un desengany amorós pensant que eixa és la vida que volen però en meditar-lo se n’adonen que no és el camí que en realitat desitgen. Passa com les monges catòliques.

I és que no puc evitar fer la comparació. Mentre passege pels jardí al meu aire, em ve al cap quan fa anys vaig visitar la província de Burgos on hi ha tants convents de monges. És altra opció de viure.

 QUADERN DE VIATGE, ROMANIA, estiu 2018