Pàgines

dimecres, 12 de juny del 2019

ROMANIA: museu a l’aire lliure de SUCEAVA

A Romania hi ha molts museus a l’aire lliure que mostren el món rural romanès del passat, als que vivim en el present i també als que ens seguiran.

Suceava és la segona ciutat més gran de Moldàvia i així i tot és menuda, però és punt interessant per conèixer la regió, i lloc idoni com a seu per conèixer els monestirs que no estan molt allunyats. Durant un temps fou important. Va ser capital de l’estat moldau i residència dels prínceps des del XIV al XVI. Suceava també es coneguda per la comunitat jueva que s’establí al segle XVI. Aleshores hi ha via 18 sinagogues. Amb la reconversió urbanística comunista s’enderrocaren la majoria. Queda una i dos cementeris jueus.



De la ciutat de Suceava destaca la ciutadella fortificada Cetatea de Scaun. Va ser erigida al segle XIV per protecció  dels otomans. També destaca la església de san Jorge, una de les set esglésies pintades inclosa al llista de patrimoni de la humanitat per UNESCO, però no anem a veure-la. 

De Suceava només visitem la fortalesa i el  museu de l’aldea que està al costat. és dia festiu i hi ha paradetes i atraccions per a menuts, es veu que no està enfocat al turime, que es un mercat local.




Esteban el Grande afegí a la ciutadella el fossat, les muralles i torres de defensa que li donava més protecció. No entrem-hi, només la veiem per fora.




En fer una ullada a la fortalesa entrem al museu a l’aire lliure. Amenaça pluja per la qual cosa no podem parar-nos molt en el passeig mirant l’arquitectura rural.  Jo ja he vist abans altre museu, va ser a Rússia i sé de què tracta. M’agrada la idea perquè suposa  definir la identitat etnico cultural.




A Romania hi ha altres museus a l’aire lliure que salvaguarden els tipus de vivendes que existien al passat i que en alguns punt al camp romanès encara conserven. Està molt bé. Volíem entrar al de Bucarest i no va poder ser  perquè eixe dia tancaven, per a altra ocasió queda pendent.




També diuen que el de la població de Sibiu és el millor, el més bonic, el museo ASTRA. Va ser inaugurat un 19 d’agost de 1905. É gran té 10 km d’exposició, en les que no només hi ha edificis del passat sinó tallers d’artesania, mitjans de transport, manufactures de productes animals i vegetal…també hi ha espai per als temps actuals amb escultures modernes de fusta i hi ha llocs per passar el temps lliure com tabernes o bolera. Diuen qui l’ha vist, que en dies festius sembla que estàs en un poble tradicional romanès.




Quan torne a Romania ho inclouré al trajecte.





Ara estic a Suceava i gaudeisc del que hi ha. El museu de l’aldea de Suceava té  80 edificacions pròpies de la zona de Bucovina i no son copies, són originals. Tenim el moli, el forner, el ferrer.




Tambè trobem una menuda església negra de Maramures.





A l’interior de les cases hi ha també una representació de les etapes de la vida des del naixement fins a la mort. Són maneres de preservar la tradició.




Es un passeig agradable, no hi ha molta gent, imaginem que per l’oratge, si que hi ha un grup de gent que acompanyen a uns nuvis recent casats, ho hem sabut perquè en l’entrada hi havia discussió per si havien de pagar un extra per fotosper ser de professional. Els nuvis i el seu seguici no porten roba de camp, van amb vetsimentes de festa i les xiques estan patint pel calçat amb uns tacons descomunals.




Fem el passeig al nostre aire, entrant dins de els cases i llegint cartells.





Acabem escampant a córrer per la pluja i perquè s’han fet les 6 de la vesprada, no hi ha ningú més i els de taquilla ens esperen perquè ja han tancat les portes.



Per la nit dorc malament. Només arribar de la visita al museu a l’aire lliure en obrir el balcó de l’habitació vaig veure que al camp que tenia just davall estava ple d’animals negres. Mirant amb més atenció vaig endevinar que eren carronyers, els còrbids, que només veure’ls espanten. Hi ha molts per tota Romania, mai n’havia vist tants junts, de sobte podem trobar a llocs com teulades, bandades en els que pot haver-hi un centenar. No m’agraden eixos pardals,  gens, ni mica ni gens.

            

 QUADERN DE VIATGE, ROMANIA, estiu 2018


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada