Suceava és la segona ciutat més
gran de Moldàvia i així i tot és menuda, però és punt interessant per conèixer
la regió, i lloc idoni com a seu per conèixer els monestirs que no estan molt
allunyats. Durant un temps fou important. Va ser capital de l’estat moldau i
residència dels prínceps des del XIV al XVI. Suceava també es coneguda per la
comunitat jueva que s’establí al segle XVI. Aleshores hi ha via 18 sinagogues.
Amb la reconversió urbanística comunista s’enderrocaren la majoria. Queda una i
dos cementeris jueus.
De la ciutat de Suceava destaca
la ciutadella fortificada Cetatea de Scaun. Va ser erigida al segle XIV per
protecció dels otomans. També destaca la
església de san Jorge, una de les set esglésies pintades inclosa al llista de
patrimoni de la humanitat per UNESCO, però no anem a veure-la.
De Suceava només visitem la fortalesa i el museu de l’aldea que està al costat. és dia
festiu i hi ha paradetes i atraccions per a menuts, es veu que no està enfocat
al turime, que es un mercat local.
Esteban el Grande afegí a la
ciutadella el fossat, les muralles i torres de defensa que li donava més
protecció. No entrem-hi, només la veiem per fora.
En fer una ullada a la
fortalesa entrem al museu a l’aire lliure. Amenaça pluja per la qual cosa no podem
parar-nos molt en el passeig mirant l’arquitectura rural. Jo ja he vist abans altre museu, va ser a Rússia
i sé de què tracta. M’agrada la idea perquè suposa definir la identitat etnico cultural.
A Romania hi ha altres museus a
l’aire lliure que salvaguarden els tipus de vivendes que existien al passat i
que en alguns punt al camp romanès encara conserven. Està molt bé. Volíem entrar al de Bucarest i no va
poder ser perquè eixe dia tancaven, per
a altra ocasió queda pendent.
També diuen que el de la població de Sibiu és el millor,
el més bonic, el museo ASTRA. Va ser inaugurat un 19 d’agost de 1905. É gran té
10 km d’exposició, en les que no només hi ha edificis del passat sinó tallers
d’artesania, mitjans de transport, manufactures de productes animals i vegetal…també
hi ha espai per als temps actuals amb escultures modernes de fusta i hi ha
llocs per passar el temps lliure com tabernes o bolera. Diuen qui l’ha vist,
que en dies festius sembla que estàs en un poble tradicional romanès.
Quan torne a Romania ho inclouré al trajecte.
Ara estic a Suceava i gaudeisc del que hi ha. El museu de
l’aldea de Suceava té 80 edificacions pròpies
de la zona de Bucovina i no son copies, són originals. Tenim el moli, el
forner, el ferrer.
Tambè trobem una menuda església negra de Maramures.
A l’interior de les cases hi ha també una representació
de les etapes de la vida des del naixement fins a la mort. Són maneres de
preservar la tradició.
Es un passeig agradable, no hi ha molta gent, imaginem
que per l’oratge, si que hi ha un grup de gent que acompanyen a uns nuvis
recent casats, ho hem sabut perquè en l’entrada hi havia discussió per si
havien de pagar un extra per fotosper ser de professional. Els nuvis i el seu
seguici no porten roba de camp, van amb vetsimentes de festa i les xiques estan
patint pel calçat amb uns tacons descomunals.
Fem el passeig al nostre aire, entrant dins de els cases
i llegint cartells.
Acabem escampant a córrer per la pluja i perquè s’han fet
les 6 de la vesprada, no hi ha ningú més i els de taquilla ens esperen perquè
ja han tancat les portes.
Per la nit dorc malament. Només
arribar de la visita al museu a l’aire lliure en obrir el balcó de l’habitació vaig veure que al camp que tenia just
davall estava ple d’animals negres. Mirant amb més atenció vaig endevinar que
eren carronyers, els còrbids, que només veure’ls espanten. Hi ha molts per tota
Romania, mai n’havia vist tants junts, de sobte podem trobar a llocs com
teulades, bandades en els que pot haver-hi un centenar. No m’agraden eixos
pardals, gens, ni mica ni gens.
QUADERN DE VIATGE, ROMANIA, estiu 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada