VALÈNCIA: UN PASSEIG PEL JARDÍ BOTÀNIC

El jardí botànic de València no és un jardí qualsevol perquè és com un  museu, que acull col·leccions i també s’aprenen  coses noves.

Un passeig entre vegetació sempre va bé, i si estàs en plena ciutat millor que millor. Hui anem a fer una caminada per un jardí valencià creat fa cinc segles com un hort de plantes medicinals per a l’ensenyament de la botànica.

Hui en dia hi ha una àrea de plantes medicinals, però el jardí botànic té molt més.

Actualment és la universitat de València qui custodia este espai i a més s’encarrega d’oferir als xiquets i xiquetes o als estudiants, activitats lúdiques i didàctiques sobre natura i ciència. Així que, el que era un hort de plantes medicinals ara és un jardí ple de diversos arbres i plantes en el que es pot gaudir d’activitats didàctiques i lúdiques, on hi ha espais amb bancs per a seure i descansar gaudint de l’aire pur i del sol. Hi ha tallers diversos, com el de fer cosmètics, plantes aromàtiques, conèixer plantes comestibles o fer galetes. Hi ha tallers de dibuix o manualitats.

Nosaltres no optem per tallers, tal volta ho fem en altra ocasió. El que fem és gaudir del passeig lliurement.

Cada flor i arbre  està clarament explicada.  També tenim un plànol que ens guia. Hi ha molts cartells i etiquetes, així que anem llegint-los per saber què és el que ens trobem a cada pas. Són al voltant de 4500 especies procedents dels cinc continents que estan dividides en 20 col·leccions monogràfiques.

Fem el passeig a l’aire lliure, amb la premissa que les plantes i arbres són essers vius que hem de respectar, això és molt important. Enmig del jardí trobem els edificis històrics de finals del segle XIX per a conreu i protecció de plantes tropicals.

 Són els hivernacles, que des de 1990 acullen distintes col·leccions de plantes, hi trobem, entre altres  les plantes trepadores o les favorites dels més menuts, les carnívores.

És un passeig molt agradable que hem iniciat pel camí central i que seguim pels camins tranversals. De tant en tant trobem escultures.

 I tambè hi ha fonts i estanys amb  peixos. És on estan les plantes aquàtiques.

Ens agraden les canyes de bambú.

Encara que no tant que les ratllen perquè les plantes són essers vius.

Anem mirant-ho tot seguint les indicacions del plànol i ho veiem tot. A més a més de les plantes medicinals, també en trobem altres classificades com útils com són les d’horta, els arbres de  cítrics, els arbres fruiters o les flors d’ornamentació.

També hi ha col·leccions de palmeres, orquídies o bromèlies...

I també plantes trepadores o desèrtiques. Pare l’atenció en les desèrtiques, m’agraden molt perquè em recorden a les pel·lícules d’indis i vaquers que veia de xicoteta i que m’atreien per això de la llunyania i de mostrar paisatges diferents al que m’envoltava. Hi ha moltes, tenim cura de no punxar-nos, podria ser dolent clavar-se una punxa d’alguna de les plantes com el cactus.

Al final anem per una part un poc amagada i molt acollidora, amb pontets i on se sent el cant dels ocells i el pas de l’aigua.

Ah! I  hem vist molts gats per tot arreu:  caminen, ens miren, juguen amb els xiquets, mengen, descansen i  també en trobem algun que altre que dorm entre plantes.

No es la primera vegada que vinc i sé que tornaré. No importa, cada vegada es gaudeix del passeig perquè cada estació de l’any es veu diferent. Tal volta la pròxima vegada que vinga siga en primavera, quan els colors de les flors s’escampen per tot arreu junt a la verdor dels arbres.

QUADERN DE VIATGE, VALÈNCIA :MARÇ 2019