RESSENYA LITERÀRIA: LLIURES, ciutadanes del món

LLIURES ciutadanes del món

Carmen Alborch

24 d’actubre de 2018 moria CARMEN ALBORCH, hui fa un any. Carmen Alborch, doctora i professora de dret, que va ocupar nombrosos càrrecs entre els quals destaca haver estat de directora de l’IVAM i haver ocupat la cartera ministerial de  cultura del govern espanyol durant tres anys,  quan encara era poc habitual veure cares femenines al govern, va rebre molts premis per la seua tasca per la igualtat social entre dones i homes. Carmen Alborch era una persona preocupada per la cultura i difondre-la i tindre les idees en este aspecte és signe de ser una persona culta.

Libres és, junt al Solas i Malas una trilogia sobre els drets de les dones i feminisme.

Fa mols anys vaig llegar “Solas” i m’agradà per dignificar l’estat de la soltería i la soletat. Carmen mostraba en aquell llibre converses i reflexions i lectures de dones de la seua generació. L’esta civil és el que menuys importa , deia l’autora, el que s’ha de lluitat es per la cooperació i l’afecte. El llibre Malas no l’he llegit, però sé que refelxiona sobre trencar les exprectaves tradicionasl i ser “menys obedients.

En “Libres, ciudadanas del mundo” l’últim llibre de la trilogia publicat al 2004,  ens parla d’extraordinàries dones contemporànies que són importants però només conegudes en àmbits reduïts. Són dones valentes, compromeses que caldria imitar, dones que desitgen la llibertat coma eina per a dignificar les persones,  dones constructores del món, de vides plenes de valentia i sentit comú. Són dones amb vides creatives i dignes que han pres decisions que han marcat la seua vida i la de molts, dones defensores dels drets humans pioneres, innovadores, hàbils, fortes…dones que amb el seu exemple ajuden a eliminar la inseguretat de la resta de persones. Són estímul de que el canvi es possible. Són dones amb el qualificatiu d’excel·lència. Cap d’elles ho ha tingut fàcil, totes són líders malgrat ser poc conegudes. És el que em crea malestar, sabem què fan  i què no fan “famosillos” que no ha fet res per a ressaltar en la vida  i tothom coneix, i  en canvi no en sabem res d’altres realment valuosos per a la humanitat. No és just, encara hi ha molt que canviar.

Es un llibre didàctic i enriquidor, no només ens mostra la vida de la protagonistes sinó que explica al detall les circumstàncies que l’envolten i que han contribuït en gran mesura a que siguen com són i actuen com han actuat.

És un llibre que et transporta amb bona narrativa a  diversos llocs del món i la problemàtica que viuen una gran part de la població perquè cadascuna de les 9 dnes representades procedeixen de diversos punts geogràfics.

Així que llegir el llibre de Carmen Alborch ens obri una finestra al món i als seus problemes en general.

Coneguem la problemàtica de la deforestació en l’Amazònia de la mà de MARINA SILVA. Un problema que va comportar misèria per a moltes famílies que es veien sense res mentre altres engreixaven les butxaques amb la riquesa del terreny. També va comportar, malauradament, el genocidi de nombrosos grups ètnics d’indignes.

Amb l’autora del llibre El color purpura, ALICE WALKER, neta d’esclaus,  sabem del patiments de la dona africana del passat i en l’actualitat. No només va escriure este llibre tan conegut, especialment desprès de convertir-se en pel·lícula, també va escriure altres relats, assajos i poemes sempre centrats en a lluita dels afroamericans, especialment dones que son testimoni de societats racistes, sexistes i violentes.

RITA LEVI-MONALCINI era una científica i neuròloga italiana que va viure en època del Mussolini i dels nazis. Carmen ens conta l’entorn del nazisme que la va envoltar mentre anava preocupada ens investigacions importants que la van dur al  descobriment del primer factor de creixement conegut en el sistema nerviós i a  guanyar el premi Nobel de medicina l’any 1986, convertint-se aixi en la quarta dona guardonada amb este premi al llarg de la història. Els seus descobriments han ajudat a comprendre el funcionament de les cèl·lules.

Carmen Alborch para l’atenció en la premi nobel de la pau de l’any 2003, la musulmana irani SHIRIN EBADI, la veu de qui no tñe veu  que va aparèixer a fer el discurs a Oslo sense vel i amb un discurs contundent i clarament reivindicatiu explicant la stuació de la dona al món que l’envolta i la lluita contra l’integrisme islamic. Advocada i jueva al seu país va haver d’abandonar el,càrrec despres de la revolució islamica l’any 1979. Va destacar, com la resta de done sselcionades per Alborch en este llibre,  per la lluita constant per la democracia  ipels drets humans I ella ho tenia molt dificil i aixi i tot va ser molt valenta no fent cas a les constants amenaces que atentaven contra la seguretat personal. Les amences van continuar cada vegada que mostrava cara a occident una cara que el seu pañis no volia mostrar.

Presentant-nos a ADRIAN PIPER Came alborch divaga sobre que és ell’art i é quq la protagonista d’este apartat és una filosofa  concetual que a traves de l’art mostra la reivindicacio social, politica feminista i busca la provocació com una nova manera de reflexió. Adrian Pipe, de pell blanca nacuda en familia de negres de Harlem  paral sovint sobre xenofobia perquè sap perfectamnet del tema.

La societa hindú queda plasmada prensentant a la següent protagonsta seleccionada per Albosrch, VANDANA SHIVA, una activista en favor de l’ecofeminisme qualificada com l’heroina ambiental. Impulsa a done s agricultores a recuerar el tradicional paper que havia tingut durant segles, al guardar les llavors per preservar l’especie i tornar-la a plantar. Aixi Shiva es nega a obeir les lleis internavcionals de comerç i es nega a catar les regles de l’economia de mercat per crear el seu mercat independent.

MARY ROBINSON és política i advocada irlandesa, va ser la primera dona presidenta del seu país amb preocupació constant pels drets humans i per la pau.

La xilena, metge i politica MICHELLE BACHELET JERIA va ser presidenta del país en dos periodes no consecutius. Michelle sap que és l’ exili politic i les tortures.

MARILYIN WARING, Política i intel·lectual feminista nascuda a Nova Zelanda, va escriure el llibre “Si las mujeres contaran ” desafia els homes politics i economistes analitzant amb una mirada global, l’economia moderna destacant que l’economia dominant ignora el treball no