Me’n vaig a Almeria, escenari de pel·lícules, és un viatge curt, condensat
i tranquil, però desitjat. No conec la ciutat ni el seu desert ni la zona costera del Cap de Gata, però
durant estos dies ho faré. Ja tocava.
Hi ha diverses opinions sobre l’origen del topònim Almeria, uns diuen que
si fa referència a una torre de vigilància de l’Alcassaba, altres diuen que Al
Mariyyat significa mirall del mar...o mirador... Em quede amb esta hipòtesi, és la que mes
m’agrada: Almeria és un espill on mirar...i això és el que vaig a fer, una
mirada a la ciutat que fou molt important en època musulmana.
Tenim un hotel cèntric i és un avantatge, encara que a Almeria no hi
distàncies. El primer que anem a visitar és l’Alcassaba, que domina la ciutat i
esta considerada bé d’interès cultural junt al barranc de la Hoya i el cerro de
san Cristóbal.
Almeria va ser fundada durant la primera meitat del segle X, però abans, passaren
tota classe de civilitzacions, des dels fenicis fins als bizantins. Cap
ressaltar que l’Almeria musulmana va ser gran i rica, una de les més riques del
món islàmic, va ser ciutat d’importància i de gran influència i prosperitat,
només la superava Còrdova. I és que en temps de Al-Ándalus el seu port comercial era punt de referència. El segle XI
va ser època d’esplendor.
Des del centre de la ciutat, travessem uns carrers, i alguna costera que
altra, fins arribar a les portes de l’Alcassaba. Està situada en un turó
aïllat. Hi està, sembla forta, es veu gran, les muralles són altes i grosses i
és que tota ella tenia la finalitat de defensar.
El barri de La Almedina i el de Las Chancas s’han format als seus peus.
I es veu la funció defensiva de la fortalesa només mirant les portes
d’entrada i els murs que les protegeixen. Una vegada dins, fem un tranquil
passeig. Des del primer moment ens adonem de la important tasca de restauració
feta. M’agrada.
L’Alcassaba és un dels monuments més
importants i visitats d’Almeria. Les seus ruïnes són testimoni d’història i
expliquen l’arquitectura civil i militar durant la dominació àrab.
Domina la ciutat. Des de l’Alcassaba s’hi veu Almeria, i especialment el
més a prop: el barri de La Almedina i el de Las Chancas, nom que denomina el depòsit on es curen els peixos per a
conserva. El barri de La Almedina és el més antic d’Almeria, creat sobre un assentament romà en la ciutat
califal del segle X. El barri va augmentar de població i es va eixamplar cap al
segle XII creant el barri de La Chanca
que tradicionalment ha sigut barri de pescadors. Hi ha molta població d’ètnia
gitana i religió musulmana. Conserva la fesomia i en part el traçat antic. Les
cases han canviat, han evolucionant, però es conserva l’ambient àrab de carrers
estrets i laberíntics amb tocs orientals. Des de la part alta de l’Alcassaba
s’hi veu. És bressol de cantaors de fama. L’essència de l’autenticitat del
barri ha estat inspiració literària per autors com Goytisolo.
A vista d'ocell, semblen barris d’una ciutat àrab, marroquina o algeriana, les casetes com
caixes quadrades, banques o blaves, s’hi endevina ambient deprimit i marginat.
La construcció de l’Alcassaba va ser iniciada per Abderrahman III a l’any
955 i s’enllestí amb el regnat de Jayrán, rei taifa al segle XI. Al segle XV la ciutat formà part de la corona
de Castella al ser conquistada pels Reis Catòlics i va perdre tota la
importància anterior com punt important en l’Espanya morisca. Després de la
conquista cristiana els reis catòlics i Carlos I feren reforma de l’Alcassaba.
L’Alcassaba es divideix en tres parts fortificades, dos musulmanes i una cristiana.
La primera part es el que era el campament militar i refugi de la població
en cas d’assetjament. hi ha aljubs.. pous.. Al segle XVI un terratrèmol va
destruir part de la ciutat i afectà a l’Alcassaba. Com no hi havia documentació
ni plànols per fer restauració exacta, en esta part s’hi feren jardins i fonts a
l’estil àrab imitant als de la Alhambra de Granada.
De nou, entre els merlets de la muralla, fem mirada als barris que estan
als peus de l’Alcassaba.
A l’altra banda, veiem una bonica panoràmica de la muralla de Jayran,
primer rei taifa. La veiem des de diferents perspectives i sempre bocabada. És
el que queda en peu de l’antiga muralla que envoltava la ciutat. La muralla és llarga, té 1430 metres de longitud, tres metres de grossor i cinc d’altura. Té
set torres, tres de planta quadrada d’origen àrab i quatre de planta circular
d’origen cristià, manades construir per Alfonso VII.
Està al barranc de la Hoya, on està
el turó de san Cristóbal que conserva les ruïnes d’un castell cristià. Des de 1930, a la part mes alta, hi ha una
escultura, feta de marbre de Macael, dedicada al Sagrado Corazon que va ser dinamitada
en la guerra civil i es va restaurar l’any 2000. Em quede amb ganes de caminar
per la muralla, des de l’Alcassaba, travessar el barranc i arribar al turó de san Cristóbal, per veure
de prop l’escultura de marbre que es veu des de la distància. Però no pot ser,
ho deixe per a altra vegada, ara no hi ha temps perquè encara queda molt per
veure de la fortalesa, de la seua part àrab i de la cristiana.
L’Alcassaba amb la seua muralla demostra encara hui en dia la seua importància per
al califat.
Anem pujant.
El Mur de la vela, manat construir per Carlos III, separa el primer recinte
del segon, hi està la campana de la vela, anomenada Santa Maria la Mayor, que anunciava
fets com mal oratge, tocs de queda, l’arribada
de vaixells... o si hi havia perill o incendi.
El segon recinte era el destinat a la residència dels governats, guàrdies
i servidors. Era la ciutat palau. Hi havia mesquita, cases, banys, aljubs,
tendes... Els terratrèmols del passat van destruir molt i actualment encara
s’està excavant entre les ruïnes.
Entre restos arqueològics que ens fan imaginar com eren els edificis en
l’antiguitat trobem un mur que corresponia al palau de Almotacin, del segle XI,
que dona al barranc de la Hoya i enmig, hi ha una finestra que té llegenda. Si
és certa o no, no em correspon a mi assegurar-ho, en tot cas sobre les
llegendes no importa que siguen o no certes, el que importa és que siguen
boniques i està, sense dubte, ho és.
La història és la següent. Almotacin tenia un harem i la seua concubina
favorita era Galiana. A les masmorres del castell estava tancat un pres cristià
que alguna vegada havia vist a la concubina i s’havia enamorat de la seua
bellesa. I des de les masmorres li cantava de nit i de dia. Galiana solia treure
el cap per la finestra per observar les fonts i el jardins, i aleshores sovint
escoltava els càntics d’amor del presoner cristià. I a poc a poc va anar caient
rendida front a tanta passió demostrada pel cristià, que havia convertit la
concubina en la il·lusió que el mantenia en vida. Galiana va voler conèixer-lo
i aprofitant el fet des ser favorita del rei va convèncer els guàrdies que l’acompanyaren
a la presó. Galiana s’enamorà. I no va ser una nit sola, van ser moltes nits
les que hi anava a passar les nits amb
el cristià apressat. El rei comença a sospitar i al capdavall es va assabentar
de la infidelitat.
Galiana sabedora també que el rei agafaria represàlies contra el seu
enamorat va voler ajudar-lo a escapar nugant molts mocadors de seda per a que
baixara des del la torre al barranc de la Hoya. Després ella fugiria amb ell. Però
malauradament un guardià fidel al rei va
veure com escapava i el cristià, per no se
de nou apressat, es va tirar al barranc. Preferia morir abans que ser de
nou tancat. Galiana ho va veure tot des
de la seua finestra, s’acabava de truncar el desig d’escapar-se. Des
d’aleshores Galiana va caure en un pou sense fons, no va poder suportar el
pesar i al poc de temps va morir de tristesa.
En esta zona de la Alcassaba estan la zona anomenada Els banys de la tropa.
I també entrem a dos cases reconstruïdes de les seues ruïnes que acullen
exposicions d’objectes de l’època i informen sobre la manera de viure.
Entrem a l’aljub califal, molt ben restaurat.
I abans de deixar esta part, fem una ullada a l’ermita de san Juan que era
l’antiga mesquita reconvertida pels Reis catòlics. Construïda entre 1490 i
1523, actualment és auditori.
El tercer recinte és la part més moderna. En arribar els Reis Catòlics al
segle XV, manaren construir un castell on estava l’Alcassaba, adaptant el que
hi havia a les noves necessitats. Este espai estava protegit peu un fossat, que
es traspassava gràcies a un pont
llevadís i unes torres semicirculars.
El recinte estava organitzat al voltant d’un pati d’armes. Enmig del pati
hi havia un aljub i un accés al que va ser una masmorra.
La torre de l’homenatge domina el conjunt monumental, servia de residència
i es diferència per ser quadrada.
La torre de la pólvora servia per emmagatzemar
els explosius de les armes de la fortalesa.
Les vistes donant la volta al pati d’armes, són precioses, amb l’altura,
guanyen en perspectiva. S’hi veu el port d’Almeria i fins i tot el famós cable anglès.
Més a prop, als peus d'on estem, observem el barri de la Almedina i al costat
el de Las Chancas amb les cases cova. No ens cansem de mirar les vistes a esta part de la ciutat que són tan diferents a la resta d'Almeria.
M’agrada este lloc habitat pels almeriencs del passat i on actualment els
únics que hi viuen són gats. Hi estan, van al seu aire anant d’ací cap allà i
colant-se entre les fotografies dels visitants.
És una visita recomanable. Per tot arreu hi ha molt d’espai verd, jardins i
fonts. M’ha sorprès per la grandària i pel nivell de restauració. Tenia la idea
preconcebuda que l’Alcassaba estava abandonada de la mà de Deu i m’he trobat un
monument amb entrada controlada però que s’accedeix gratuïtament. M’ha agradat l’ambient
que s’hi respira, un ambient de tranquil·litat, amb el fons del soroll de l’aigua córrer per les fonts. Hem anat matí i
s’ha notat, l’allau de visitants han vingut després i no han interferit en el
nostre passeig relaxat.
Eixim de l’Alcassaba i només iniciar la baixada cap al centre de la ciutat pel carrer La Almedina, el principal del barri, trobem a Jayran.
Hi està el governat vigilant l’Alcassaba on va viure tants anys
QUADERN DE VIATGE, ALMERIA, desembre 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada