ROMANIA: BRASOV

Brasov és una ciutat acollidora, animada i  encisadora, que està envoltada de les muntanyes dels Càrpats.

Estem a la zona de Transilvània i anem de camí a Brasov. Només dir Transilvània tothom pensa en el vampir novel·lesc i és una errada perquè Romania és molt més. Romania atrapa, i en part és pels paisatges. Algunes carreteres tenen el paviment fet malbé, altres són molt estretes i en costera, necessitant ser molt professional quan trobem cotxes de cara, Andrei, el conductor amb qui vaig, ho és.

I observe a traves de la finestra, així mentrestant vaig veient i recordant els paisatges vistos en dies anteriors, compare. També imagine les vides que portarà la gent que viu a les cases. De fet, pense, i tal volta m’equivoque que els grangers són els qui millor viuen perquè tenen totes les necessitats bàsiques d’alimentació cobertes. També les tenen les monges que viuen als convents que són autosuficients i realment viuen una vida molt tranquil·la lliure de preocupacions terrenals. Ja feia estes cavil·lacions quan les vaig veure per primera vegada en Izvorul.  

M’agrada observar al llarg  dels molts quilòmetres travessant valls i boscos...travessant pobles en els que les esglésies criden l’atenció quan passem pel costat... fins i tot de camí a Brasov veig a la llunyania una fortalesa.

Brasov és, una de les ciutats més antigues de Transilvània i de les més destacables de  Romania. Va ser fundada pels alemanys  de la Sajonia en l’Edat Mitjana. La ciutat tenia gran activitat comercial perquè era el punt comú de tres estats, el de Valaquia, el Moldavia i el de Transilvània. Era antigament una ciutat molt influent.

El que veig m’agrada. Un dels aspectes pel que m’atrau és per la singularitat d’estar envoltada de boscos. A la part alta de la muntanya hi ha un cartell amb el nom de la ciutat, a l’estil del cartell Holywood americà. I vages per on vages per la ciutat, el cartell és visible.

Hi ha molt d’ambient, la plaça principal, Piata Statului,  està envoltada per edificacions barroques. El traçat original data del segle XVI.

Enmig de la plaça està l’antic ajuntament de 1420 i reformat al segle XVIII, que és quan se li va afegir la torre de quasi 50 metres. A la torre se la coneix com la torre del flautista perquè, segons la llegenda,  va ser fins a este punt on el flautista de Hamelin va atraure els xiquets fent sonar la flauta. En un balcó trobe casualment al flautista representat. Al menys a  mi m’ho sembla.

A l’entrada de l’ajuntament s’hi veu l’escut de la ciutat amb l‘arbre i la corona.

A la plaça hi ha edifici històrics com el de l’any 1539, la casa dels comerciants, que actualment és un restaurant dels mes carismàtics de la ciutat: Cerbul carpatian.

Hui la plaça està tancada perquè estan enfeinats amb preparatius per a un esdeveniment musical internacional de molta fama, es tracta del conegut  com El ciervo de oro, cerbul de aur, on han cantant famosos com Tom Jones, o Julio iglesias, tots de renom internacional.

Deixem la plaça i fem un passeig sense rumb pels carrers dels voltants,  sense saber què són els monuments que trobem. A l’església negra de pedra si que la identifiquem.  El nom  l’agafà per l’incendi de 1689 produït per la insurrecció dels Brasov contra els Hasburgo. Tardaren  en  construir-la quasi un segle entre 1385 i 1470. La torre mesura 65 metres.

El centre històric està rehabilitat amb cura, és menut i en un tres i no res passegem pels seus carrers. S’hi conserva l’arquitectura antiga, i veiem poc de l’ arquitectura del règim comunista de Ceausescu.

 

Anem per un carrer on tots els monuments són històrics, un escut a la façana ho especifica, tots necessiten restauració, sinó en uns anys s’hauran enderrocat perquè s’hi veuen molt malament.

Arribem a la sinagoga neomudejar de 1901 que va ser restaurada.

Passem per carrer més estret de la ciutat.

Brasov està animat….quina activitat. Em quede amb ganes de conèixer més ...a Brasov vull tornar.

I per acabar retornem a la plaça i entrem a una xicoteta església, menuda i acollidora on escoltem amb respecte com un grup de fidels resen. Tambè hi ha dins un xicotet cementeri. l'esglèsia és singular perquè està en un pati veïnal, s’hi veu que està habitat perquè hi ha roba estesa..

QUADERN DE VIATGE, ROMANIA. Estiu 2018