La Catedral i la Alcassaba són
els monuments més importants de la ciutat, mostren les petjades del passat , l' àrab i el cristià.
Una vegada vista l’Alcassaba i
adonar-nos-en de l’esplendor de la ciutat en temps de Al andalús, anem cap a la
catedral. Tots dos són els monuments més importants.
En tota Andalusia la catedral d’Almeria té fama per la seua arquitectura i per l'art. Construïda entre 1523 y 1556 és bé d’interès cultural. No vaig a parar en
detalls d’art ni de construcció, hi ha escrit sobre el tema i tot firmat per
entesos que ho saben explicar millor que jo. Em pararé en el que em fa sentir i
pensar.
Veig una catedral-fortalesa amb robustos murs i contraforts. Ja mirant-la per fora imagine els pirates berberiscs i algerians dels segle XVI arribar-hi per la Mediterrània i imagine les batalles, també la gent dins amagada buscant protecció i a altra gent combatent. Alhora també imagine devoció i precs.
Veig una catedral-fortalesa amb robustos murs i contraforts. Ja mirant-la per fora imagine els pirates berberiscs i algerians dels segle XVI arribar-hi per la Mediterrània i imagine les batalles, també la gent dins amagada buscant protecció i a altra gent combatent. Alhora també imagine devoció i precs.
Destaca la façana realitzada l’any 1567 per Juan de Orea que és d’estil renaixentista
i està distribuïda en dos nivells. Hi trobem molts detalls on parar l’atenció,
gerros de flors o caps de lleó...la Verge, sants... i entre columnes i àngels,
l’escut d’armes del bisbe Villalan, fundador de la Catedral o l’escut de Carlos
I.
També destaca la torre quadrangular amb rellotge i campanar, iniciada al
segle XVI però enllestida al XVII.
Donem la volta a l’edifici...el caràcter defensiu queda patent.
En un lateral exterior encara, als peus d’una de les torres, veiem el gran
sol, un relleu tallat en pedra que s’ha convertit en el símbol
de la ciutat. Representa un sol amb rostre humà, del que eixen nombrosos rajos
ondulats. Tot ell està envoltat d’una garlanda de flors. Se l’anomena el Sol de
Portocarrero i està situat just a l’exterior de la paret de la capella del sant
Crist que acull al bisbe Villalán.
I no s’ha de confondre amb el símbol de la província que és el “indalo”.
Segons diuen "el indalo" allunya els mals
esperits. Representa una figura prehistòrica trobada a la cova de Velez fa
7000anys d’antiguitat. La figura que s’ha generalitzat sembla un home amb una arc i la veiem en molts llocs.
Entrem a l’edifici. I ho fem pel claustre processional que actualment compleix les
mateix funcions que als seus inicis. De sobte m’imagine la situació: monjos i
persones donant la volta al claustre portant un sant o verge. M’imagine silenci
i respecte. El claustre està situat en el que era un antic pati d’armes de la
fortalesa.
Una vegada a l’interior, el que veig m'impacta. Té estructura de fortalesa, de fet va ser
construïda, a més a més que per al culte, per defendre la ciutat dels atacs pirates. És
de planta rectangular amb tres naus i tres capelles i una torre de l’homenatge.
Hi ha una barreja d’estils que van des del gòtic tardà, barroc, neoclàssic i
del renaixement.
Seguim mirant i parem l'atenció en la sagristia d’estil
renaixentista de 1566, feta per Juan de Orea. La taula central de marbre és de 1769.
I també mirem amb deteniment el cor, que ocupa la nau central front a la capella
major. La silleria de nogal té setanta cinc seients en dos nivells, és obra
també de Juan Orea però amb detalls sorprenents com la tècnica de los “paños
mojados” que segons diuen és influencia de Miguel Angel, encara que per via
indirecta, per mig del sogre que si va rebre la influècia directa de l’artista
italià.
A cada costat del cor hi ha dos òrgans que daten del segle XVIII, però dels originals només queden les caixes, la resta es va fer malbé a la guerra civil.
A cada costat del cor hi ha dos òrgans que daten del segle XVIII, però dels originals només queden les caixes, la resta es va fer malbé a la guerra civil.
Una de les parts més importants de la catedral és la capella on està
soterrat el bisbe fundador, està fet amb marbre i alabastre. El bisbe volia ser
hi enterrat, en la capella presidida per la imatge del Santo Cristo de la
Escucha, per la qual cosa la capella se la coneix amb este nom. L’escultura
jacent del bisbe esta intencionadament amb els peus mirant el Crist i alhora
mirant la paret on a l’altra banda exterior, està el sol de Portocarreño que
abans hem vist.
Esta catedral desprèn espiritualitat, no ens cansem de
mirar detalls. Ens acompanya en tot moment un fons musical perquè estan
assajant per a una cerimònia nupcial que no tardarà en començar. De fet hi ha
alguna part de la catedral adornada amb flors on no podem accedir perquè està
reservada per als convidats.
Segons la tradició va ser San Indalecio qui, al segle I va fundar la
primera comunitat cristiana a la zona, concretament a Arci, posteriorment va fundar Pechina, que al capdavall es transformaria en Almeria. Indalencio està
considerat el primer bisbe d’Almeria i patró de la diòcesis. Les despulles
estan a Jaca, a Huesca, a excepció d’unes
relíquies que des del segle XX estan
guardades sota l’altar major d’esta catedral.
Eixim a l’exterior i mirant de nou
el gran monument, veiem els
nuvis que van a casar-se. Estan a punt d’entrar. La música nupcial que hem estat
escoltant a l’interior era per a ells. Els nuvis i els engalanats convidats es
fan fotos i llueixen vestimentes complint amb tots els rituals, mentrestant nosaltres
mirem l’espectacle que ens ofereixen.
QUADERN DE VIATGE, ALMERIA Desembre 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada