M’he proposat visitar més llocs dels que m’envolten, conèixer
el més proper i mirar amb més atenció els monuments i els seus carrers.
M’agrada Valencia i
m’agrada fer turisme per la ciutat passejant pels seus carrers i avingudes
entre edificis nous i vells, caminar sense altra finalitat que gaudir del que
veig. I és que de vegades desconeixem el que tenim més a prop. Passa sovint,
com ho tenim a mà anem deixant-ho per a altra ocasió…i al capdavall deixem de visitar joies.
Però per eviatr-ho, em vaig proposar dedicar-li temps a la ciutat de València, amb màquina de fotografiar i plànol en mà, per saber per quin carrer he d’anar i no perdre’m.
Però per eviatr-ho, em vaig proposar dedicar-li temps a la ciutat de València, amb màquina de fotografiar i plànol en mà, per saber per quin carrer he d’anar i no perdre’m.
Fa unes setmanes vaig visitar
l’ajuntament de Valencia obert al públic gratuïtament des de l’any 2015. I
m’alegra que siga així. Està declarat monuments Artístic Nacional des de 1962 i
està bé que puga ser admirat per qui vulga.
En esta visita he aprés informació que no sabia perquè entrar-hi m’ha motivat a saber més d’un edifici que tantes vegades he vist i mai havia mirat amb deteniment.
L’ajuntament no ha estat
sempre en este mateix emplaçament, abans estava ubicat on actualment està el
jardí del palau de la Generalitat a la plaça de la Verge. Però l’any 1854 estava
ruïnós i es va traslladar provisionalment a l’antiga Real Casa d’Ensenyança,
que era un centre docent per a xiquetes sense recursos, situada a l’actual
plaça de l’ajuntament.
Quan es decidí la
reforma per acollir el nou ajuntament s’utilitzaren tres edificis ara tapats per
la façana. Un era la Casa de l’ensenyança fundada al segle XVIII per l'arquebisbe
Mayoral, l’altre, l’església de Santa Rosa de Lima i el tercer la arxiconfraria
de la sang.
Aixi que de ser
provisional passà a ser permanent des de 1860. L’any 1906 s’inicià una gran
reforma que s’enllestí després de la guerra civil. La reforma va ser principalment
ampliació de l’edifici i fer una façana que fora representativa.
Ara m’he adonat de la grandària
de l’edifici. L’actual ajuntament té façanes a quatre carrers, sent la
principal a la plaça, nucli valencià de tants esdeveniments. És en esta façana en la que pare
l’atenció encara que les altres també són interessants.
Mire la façana des de baix, hi ha un cos central coronat per la torre del rellotge que té tres pisos i està rematada per un carilló col·locat en 1930. A cada costat, simètricament col.locada, hi ha una torre quadrada. Veig finestres i molts balcons tan en la planta baixa com en els dos pisos. També veig en cada extrem una torre circular amb cúpula.
Mire la façana des de baix, hi ha un cos central coronat per la torre del rellotge que té tres pisos i està rematada per un carilló col·locat en 1930. A cada costat, simètricament col.locada, hi ha una torre quadrada. Veig finestres i molts balcons tan en la planta baixa com en els dos pisos. També veig en cada extrem una torre circular amb cúpula.
I destaca entre tot, el
balcó de pedra fet entre 1965 i 1967 recolzat per quatre columnes. Hi volem pujar, per veure la perspectiva de la plaça que generalment veuen les falleres majors cada any, junt a les
personalitats.
Davall de les torres hi
ha altres portes més menudes que donen accés a altres dependències municipals,
però l’entrada oficial és la porta gran de fusta i decorada. Entrem, està
envoltada de pilastres corintis.
Pugem
uns escalons i passem els tràmits de seguretat. I trobem la gran escalinata de
marbre d’estil neoclàssic de 1924 que realment bocabada. Des de 2015 l'ajuntament ha rebut molts
visitants nacionals i estrangers, sempre hi ha moltes cues per entrar-hi, però
hui, sortosament no hi ha gent. Recorrem l’ajuntament pràcticament a soles,
només hi ha un parells de persones.
Sembla que estem en un
palau. L’escalinata va ser reconstruïda després de la guerra civil. En una fornícula
hi ha una escultura del Sagrat cor de Jesús, de 1941 també de marbre. Tot està il·luminat
per una claraboia, que és una vidriera de cristall representant l’escut de la ciutat.
Al primer pis tenim l’accés al balcó. És una porta de fusta que veiem només pujar. Tenim ganes de trepitjar el lloc que les falleres han fet famós per eixa frase anual de senyor pirotècnic pot comenzar la masclet i que tanta pólvora respira. Eixa frase que este any, malauradament per culpa del coronavirus ,no es farà en la data que toca i s'ha tingut que ajornar. Però esta crisi passarà i en no res...tornarem a veure les portes del balcó obertes i les falleres assenyalant l 'inici de les festes...
Arreibem al balcó. Quan ja hi som em sembla que no està molt alt i que és molt gran. L’imaginava amb menys cabuda. M’emociona i no sé la raó, és un balcó emblemàtic. Hi ha escultures de benlliure decorant-lo.
I quines vistes!
Entrem al saló de festes, anomenat de cristall inaugurant pe rei Alfons XIII en 1929. És gran, de 10 metres d’amplària i més de 22 de llarg. És d’estil renaixentista.
Ho mirem tot, especialment
el sostre, per veure d’on ve tanta claror. Hi ha llum natural procedent de
les vidrieres de colors i llum artificial
procedent de les grans làmpades d’aranya de cristall de bohèmia. Al sostre
també veiem pintures a l’oli de 1927 representant la Terra, el cel i el mar
valencià.
Un bust del rei emèrit Juan
Carlos presideix la sala.
En el passat era saló de
ball i conserva un toc d’elegància. És fàcil afigurar-se gent ballant seguint
els acords d’una música en directe. Imagine el dia de la inauguració amb el rei
presidint la festa i el ball, m'imagine la sala plena amb les millors famílies valencianes,
rendint-li honors. Actualment s’usa per
a recepcions oficials o actes fallers
Entrem a l’hemicicle o
saló de plens. Ho imaginava més gran. Cert que em pregunte si hi cabran totes i
tots els representants politics. Com hi ha tants! La sala és semicircular com un amfiteatre i també com els
dels teatres, hi ha accesos laterals. Per moments oblide que estic en escenari
polític i em sembla que vaig a presenciar una representació teatral. Em fa
ganes de seure i esperar a que comence, però no...no hi ha teló, al seu lloc
està la taula principal. El quadre del rei Felip VI presideix la sala.
També entrem al Museu històric municipal. És gratuït.
El museu guarda peces
importants per a la ciutat, com el plànol de València de 1704. En
una vitrina neogòtica trobem un còdex dels furs que son 124 pàgines escrites en
valencià que ajunta des de 1329 fis a 1797.
Passem a la sala següent i cert que sembla una capella i és que el museu Històric Municipal es va crear a partir de la transformació del que era la capella de Santa Rosa de Lima de la Casa de l’ensenyança. Un cartell explica la història.
Hi és també el penó de la
conquesta que va ser hissat en una de les portes d’entrada a València l’any
1238 i que suposava la rendició de la ciutat musulmana de Balanseya als
cristians que comandava Jaume I. També està la Real senyera de València de
1545.
També trobem, entre
altres elements importants, la clau àrab
de la ciutat que obria la porta principal. Hi està també l’espasa i l’escut de Jaume I, aixi com un bust representant-lo.
La visita ha valgut la pena per tot el que custodia i també per admirar les valuoses pintures i sostres
de fusta treballada.
Per tot l’ajuntament també
trobem mobles històrics.
Este museu ha estat tot un descobriment per a mi, mai haguera imaginat que hi era. Que bonica és Valencia! Seguiré visitant-la a poc a poc per a descobrir tots els racons que amaga i tots els tresors que custòdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada