El llibre “Antes de los años terribles” m’ha sorprès i l’autor, Victor
del Árbol, també. El cas és que és un autor internacional i molt premiat i no
havia llegit cap llibre seu. I encara m’estic preguntant per què. Pensava que
les joies literàries no se m’escapaven. Sóc una il·lusa pensant que puc estar a
dia en totes. Ho sé. Pot ser la raó-excusa és que hi ha molt-massa al mercat
editorial, (encara que jo siga en part culpable contribuint a este fet) i de
vegades el que realment val la pena llegir no es veu amb facilitat perquè la
publicitat d’altres és molt cridanera i ennuvola la resta.
El llibre conta la història d’un jove ugandès que viu a Barcelona on ha
aconseguit crear-s’hi una nova vida ben diferent de la que portava de xiquet a
la seua terra. El jove Isaïes va ser víctima de segrestament, va ser adoctrinat
i obligat a convertir-se enxiquet
soldat. I va complir amb dedicació perquè a més a més tenia un don especial per
caçar les víctimes que havien d’apressar. Al cap de molts anys, la roda de la
vida el porta de nou a Uganda on ha de reviure més períodes d’angoixa i
supervivència.
El protagonista és real i representa a milers de xiquets a qui un
autoproclamat dirigent i líder anomenat Kony els furtà el dret de la infantesa.
Foren molts els que perderen la innocència i foren condemnats a deixar els jocs
i convertir-se en malvats. Isaïes, com molts altres, va ser culpable i víctima,
monstre i humà, i eixa contradicció és la que ens fa pensar que res és blanc o
negre totalment, que hem de ser tolerants i flexibles, que la vida és molt
complicada i no hem de complicar-la nosaltres amb banalitats. El personatge de
Joseph Kony és real i actualment encara estan buscant-lo per apressar-lo. Mai
se sabrà amb exactitud totes les barbaries que ha arribat a fer. S’hi comptabilitzen
més de 40000 xiquets i xiquetes segrestats i posats al seu servei.
Generalment valore els llibres en la mesura que m’enriqueixen, siga en
saviesa o com a persona. Quan busque què llegir mire un contingut interessant
però de res serveix si no està ben contat. Sóc una amant de les paraules
escrites i em molesta la mala literatura, la que no té en compte al lector crític.
I este llibre està molt ben escrit.
Per a mi un llibre és interessant quan em desperta la curiositat.
“Antes de los años terribles” m’ha fet buscar un mapa per situar Uganda, així
com m’ha motivat a buscar informació complementària sobre qui és Kony o la
problemàtica dels albins i xiquets soldats a Àfrica. També una lectura em
resulta interessant quan em mostra “els móns” i diferents mentalitats, les
diverses i complicades maneres de ser i actuar que hi ha en la vida real. Perquè
el que és una indubtable veritat, és que generalment vivim a la nostra bombolla
particular i no sabem, o no volem saber, què passa més enllà. Qui em coneix sap
que no és la primera vegada que parle de les bombolles aïllants en les que
vivim perquè pense que és una realitat que s’ha d’evitar.
Victor ens convida a trencar la bombolla que ens cobreix per a conèixer altres vides i històries, és
necessari saber que passa més enllà de la nostra comoda realitat, per crear-nos empatia i fer-nos tolerants. Este tipus de llibres
haurien de ser de lectura obligatòria per aprendre a posar-nos en la pell
d’altres i intentar entendre’ls sense criticar-los.
Victor del Árbol no dicta normes de
conducta, però si mitjançant les situacions i els personatges es pot arribar a
comprendre la dificultat d’allò que s’anomena “viure” per a certes persones. I
això indirectament influencia en la manera de pensar de qui llig. El lector no
queda impassible.
M’agrada l’estil literari de Victor del Árbol relatant tanta situació
esborronant amb una antagònica bellesa
literària captivadora que a poc a poc atrapa el lector per guiar-nos per un
món de desesperació i per una realitat que no hauria de passar. I així, barrejant
present i passat, mirada infantil i mirada adulta, Victor va embolicant tot l’ambient,
tota la trama, tota la crueltat... És un llibre dur que va directe a la nafra, però
el patiment que transmet és més fàcil de suportar gràcies a la bellesa de les frases
emprades.
El llibre té molt de contingut convidant-nos en tot moment a a
reflexionar-hi, no només tracta el tema dels xiquets soldats, parla de la lluita i esforç per un objectiu,
del lideratge i com un individu pot arribar a dominar la voluntat de tantes
persones, parla de racisme, de discriminació dels albins considerats sers amb
poders màgics, parla de la dissipació de la ingenuïtat, també dóna pinzellades
sobre els matrimonis mixtes i les diferències entre occident i orient. I fa
pensar-hi al voltant de les identitats amagades.
El llibre té tots els ingredients per poder convertir-se en una
pel·lícula, encara que a mi no en fa falta cap pel·lícula perquè jo ja m’he
creat la meua pròpia. Els personatges estan molt ben definits, els escenaris
molt ben recreats... Pàgina a pàgina mentalment he anat imaginant cares i situacions, he imaginat diàlegs, l’horror o les xicotetes dosis d’amor, la
duresa o la tendresa que es dedueix en
alguns moments. Eixa és la millor lectura, la personal, la que cada lector fem
a mesura que anem llegint. És el que ens queda: la nostra interpretació d'allò que l'autor volia contar.
I si és un plaer llegir a Victor del Árbol per tot el que aporta, més
ho és, si cal, escoltar-lo. I jo he tingut eixa sort. Ara sé que tots els
títols de Victor del Árbol parlen de temes dels que val la pena saber i que
estan ben escrits.
Per cert, ja tinc entre mans altre llibre de Victor del Árbol que també té molt bona pinta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada