EL CASTELL DE BRAN a ROMANIA

El castell de Bran... diuen que és el  de Dràcula... però no és cert.

Bran, que està a 50 km de Sinaia i a 30 km de Brasov, té un castell al que han volgut traure profit turístic basant-se en la novel·la de l’escriptor Stoker. I és que a la novel·la, el comte Dràcula, el vampir, viu en un castell que se li pareix a este. I parle amb propietat perquè he llegit  la novel·la i ho sé. 

Segurament Stoker va agafar de referència este castell o altre de similar construcció i entorn. És  llicència de l’escriptor barrejar realitat i ficció. I passà el mateix amb el protagonista, el Dràcula romanès va existir, però no és com el literari. El personatge real va ser un príncep que a hores d’ara els romanesos encara el consideren com un heroi per haver lluitat contra els otomans. Era un heroi però també, de tots és sabut, era un  sàdic cruel i empalava als enemics. El príncep Dràcula era un sàdic però no era vampir. Stoker agafaria la idea del nom del príncep que pertanyia a la dinastia dels dracs i d’ahi el sobrenom i li va atribuir els poders o característiques dels vampirs segons llegendes del país que el autor va escoltar o llegir.

Vlad Tepes no va viure al castell de Bran, hi ha qui diu que només passà uns dies a la presó quan el portaven de camí a Budapest per a condemnar-lo. Vlad Tepes va viure en altre castell que actualment està en ruïnes.

 Molts romanesos, i el govern també, deuen estar farts de l’aureola llegendària que s’ha creat al voltant del seu símbol nacional. De fet, Nicoleta, la guia romanesa que ens acompanya en tot moment al llarg del viatge, ha fet poques referències al vampir de la novel·la, només les justes i necessàries  i vol deixar les coses clares. Se li veu a la cara quan parla del tema que no li agrada molt la confusió. I és que, hi ha qui torna de Romania i encara no té clar que el Dràcula príncep, Vlad Tepes, era un personatge real i  el Dràcula literari altre de ficció.

Tanmateix qui es dedica al turisme lucratiu veu una font inesgotable de divises perquè sap que molta gent  va a Romania seguint les petjades del fictici  Dràcula,  el que la novel·la creà i el cine s’encarregà de fer-lo famós posant-li rostre. Al castell fan espectacles per a tot tipus de públic, adults i menuts, però per a ser sincera, no m’he trobat cap “casa del terror” com esperava. D’eixe tipus d’espectacle, ja vaig veure un tast a l’hotel creat a propòsit només eixirem del pas del Borgo, i ja vaig tindre prou. En arribar a Bran, venia amb idea de trobar  persones disfressades de vampirs i dràcules, homes llops i calaveres al voltant del castell. I muntatges turístics en fan, perquè ho veig anunciat, però hui tinc la sort que no veig, o no me n’adone.

El que he vist són tendes amb uns quants productes de tema “terrorífics”, res més. És lloc turístic per excel·lència i l’ocasió per a vendre no falta.

Entrem al castell  travessant un jardí que serveix de museu etnogràfic, són unes poques cases tradicionals.

Després cal pujar una senda empinada fins a la porta. El castell està sobre un promontori rocós de més de 60 metres.

Sortosament hem arribat abans que la resta de visitants i no trobem la cua d’espera molt llarga.

El castell és prototip de fortalesa de Transilvània i va estar edificat al segle XIV, l’any 1377,  pels mercaders sajons per protegir les rutes comercials. Va ser important com punt duaner en època en la Valaquia i Transilvània eren principats independents. El castell va ser al final residència d’estiu dels reis de Romania i el primer que trobem abans de començar el trajecte són fotos reials. Tots els murs estan pintats de blanc però hi ha algunes parts on s’hi veu la pedra original.

És en este moment quan s’inicia la visita, en un pati central amb la font típica on tirar monedes. Este pati anem veient-lo des de perspectives diferents des de la balconada de fusta que anem trobant conforme anem pujant escales per visitar les nombroses habitacions.

La visita es fa segons un  camí establert i seguint les passes del maremàgnum de gent. I malgrat tot, m’agrada molt el que estic veient: un castell  amb les parets blanques, sostres rojos i balconades de fusta... sales i més sales decorades amb vitrines i estores, són dormitoris, el saló d’armes, les sales d’estar, de lectura... de música...

Pugem moltes escales totes estretes. Hi ha molts racons i corredors incòmodes, en este aspecte no és un castell molt pràctic per a viure i un poc molest de visitar, i més encara quan hi ha tanta gent.

Hem arribat a la part més alta del castell. Des de les torres hi ha una magnífic paisatge que convida a imaginar llegendes i tradicions supersticioses, a imaginar com seria la vida dels residents.

No visitem el castell amb presses, anem al ritme que marquen les persones que ens precedeixen, la qual cosa és bo perquè deixa temps per poder observar amb més deteniment. I és que... hem de veure sempre la part positiva en tot i en este cas que seguim la cua també ho hem de fer.

A les parets hi ha fotos reials que esn donen idea de vestimentes i tipus de vida. I tambè trobem un arbre genealògic de Vlad l’Empalador i un  panell informatiu sobre Stoker.

És un castell sobri i fort.

Després de la restauració presenta l’aspecte similar a com  quan vivia la reina María de Sajonia Coburgo-Gotha, reina consorte casada con Fernando I de Romania. Va ser la més famosa de les residents que a principi del segle XX va moblar el castell i decorar al seu gust. L’edifici passà a mans de la filla la princesa Elena. De mare i filla hi ha moltes fotos a les parets. Elena hi va viure l’últim any de la segona guerra mundial i després amb la implantació del comunisme Bran passà a mans de l’estat. Actualment ha tornat als descendents dels reis.

El final del trajecte és  el pati del pou.

I en eixir trobem unes cues que espanten. Quan es visita llocs turístics cal matinar. Compensa. El castell fortificat de Bran m’ha agradat, és més bonic dels que esperava. I és que el meu cap s’havia forjat una idea equivocada.

QUADERN de viatge, ROMANIA, estiu 2018