RESSENYA LITERÀRIA: LA REPUDIADA

LA REPUDIADA

Eliette Abécassis

Hui parle d’una novel·la curta. Hi ha lectors que les refusen per ser curtes. Hi ha qui jutja les novel·les per grossària i dedueixen que si tenen moltes fulles segur que serà una gran obra literària. Estan equivocats, les obres literàries les podem trobar en qualsevol relat sense importar la quantitat de línies escrites. Val més qualitat que quantitat diu la dita i en este cas també es pot aprofitar la frases feta. Sempre pose com exemple la novel·la Seda, que és una joia per ben escrita i temàtica, per sensibilitat i delicadesa.

Doncs, Repudiada també podria ser un exemple de novel·la curta i ben feta. No cal més per explicar el que vol dir. No cal reomplir fulles amb paraules que només serien paraules palla. Estic farta de llegir transcripcions de la wilkipedia en novel·les només per a fer-les llargues. Repudiada és una novel·la breu, concisa, directa que mostra perfectament la realitat al cor del barri de MeahShearim, el barri jueu dels hasidim, els jueus ultra ortodoxos de Jerusalem. I està ben escrita perquè alhora que hi ha dramatisme hi ha bellesa i hi ha poesia.

Quan vaig estar a Jerusalem caminant per carrerons i un poc desorientada malgrat anar plànol en mà, vaig entrar al barri ortodox, ho vaig saber  immediatament perquè no hi havia turistes i totes les dones anaven vestides fins els peus, tots els homes i xiquest vestien  de negre i amb els "tirabussons" a cada costa de la cara. Vaig eixir ràpidament perquè em sentia una estranya i pensava que era irrespectuós i estava infligint alguna norma. En esta novel·la he llegit que a qui mostrava els braços li tiraven pedres.m’haguera pogut passar.  Els fanatismes no duen a enlloc. No m’agraden. Cap.

Els ultra ortodoxes segueixen unes normes molt estrictes i per a les dones més. Els homes es dediquen a l’estudi i les dones treballen i tenen  cura de la casa i dels fills. Les dones no poden estudiar la Torà. No poden viure un amor lliure, han de viure l’amor imposat. És un integrisme que posa a les dones en segon lloc i han de ser submises. Les dones han de caminar sempre per darrere dels homes, no poden cantar en públic, no poden mostrar el cabell, la menstruació les converteix en impures... Són normes establertes que per altra banda afavoreixen als homes. Tot en el nom de Deu.  

I per a les dones que no tenen fills la situació és horrible i són repudiades. És el que li passa a la protagonista, que amb només 26 anys viu amb dramatisme el seu matrimoni perquè porta deu anys casada i no té fills. I ella va tindre sort perquè va estimar al marit des del mateix moment que el va veure, quan es va casar. Abans no l’havia vist mai.

La protagonista  viu esta vida amb resignació i amb certa felicitat fins que pateix el fet de ser repudiada per no concebre. i l’obliguen a divorciar-se i es quan cau en un fons ple de gelosia, soledat i tristesa. I el pitjor de tot és que ella no és estèril. Hi ha una veu dissident, la germana de la protagonista, obligada a renunciar al seu amor perquè el jove va decidir fer el servei militar i va contra la norma.

M’ha agradat molt. És un llibre de descripcions de costums, de costums absurdes, el que li dóna un valor afegit per saber més sobre un tema tan específic d’una comunitat religiosa tan tancada. S’hi veu perfectament el dolor i sofriment que es pot patir per l’abús de la llei.

Pense que mostra als utra ortodoxes  però representa moltes societats igualment injustes i antiquades amb tradicions aberrants i costums que segueixen unes lleis imposades per homes. Pense que són societats que haurien  de plantejar-se molts canvis perquè tot evoluciona i no es pot quedar estancat en el temps.