És la tercera vegada que visite
fugaçment la ciutat, esta vegada he vist un poc més que les altres ocasions,
abans d’entrar, he vist un palau i la factoria
de cotxes BMW.
Sense dubte la regió bàvara és punt
i a part dins del total Alemanya. És diferent per ambient, pel color de les
flors, pel verd paisatge, pel conreu de llúpol o herba de la cervesa, per les
altes muntanyes alpines que estan tan a prop i omplin d’aire sa l’atmosfera... també, pels trets culturals que la
caracteritzen i como no, per l’ alegria constant de la gent. Cert que la regió
contrasta amb la serietat del nord. Ja coneixia esta part Alemanya i també la
seua capital, Munich, ciutat
encisadora que obri les portes al
viatger, ja, des del seu aeroport situat en un punt estratègic d’Europa.
Munich va ser fundada en 1158 i és un lloc amb molta història.
Malauradament també va ser escenari d’un part fosca perquè hi va ser el bressol
del moviment nazi. Munich és on començà Hitler el seu camí polític després de
la I guerra mundial que acabà amb la cruel II Guerra amb episodis de destrucció
i genocidi per culpa del seu deliri autoritari. De fet en Munich intenta un
colp d’esta l’any 1923.
És la tercera vegada que visite fugaçment la ciutat, esta vegada he vist un
poc més que les altres ocasions, però... entrar a les antigues i famoses
cerveseries, mai falta..
Pas a pas.
Primer, abans d’entrar en la ciutat, fem una parada al palau de Nymphenburg,
residència dels reis de Baviera. La ciutat de Munich està plena de turisme,
doncs la noblesa alemanya també va escollir la ciutat per passar l’estiu. La
prova és este palau barroc de Nymphemburg construït l’any 1664, que no està
cèntric però val la pena anar-hi, per veure malgrat siga només la façana i els
jardins d’estil angles.
Un poc allunyada del centre també, està la fàbrica BMW. Hi anem. Només per
veure l’exterior de l’edifici ultra
modern, val la pena.
A l’exterior jo ha en exposició algunes motos o cotxes. És un tast del que
hi ha dins.
Entrem. Agraden o no agraden els cotxes una vegada dins de l’espai
d’exposició és un goig veure’ls. Estan els d’última generació. I a més a més,
Les carreretes i autopistes d’Alemanya estan molt ben condicionades i al mínim
desperfecte que hi ha, l’arreglen. Especialment és posa atenció en les més
transitades. Em fixe quan vaig per l’autopista. Els cotxes són tots d’alta gama
que poden arribar a 260 quilometres per hora. A qui li agrade conduir Alemanya
és el millor lloc perquè no hi ha límits de velocitat en la majoria dels trams
i no hi ha peatges. Això si, els alemanys paguen un impost de circulació que no
és barat i que pot duplicar al d’Espanya. Els autobusos i camions també paguen
un impost per entrar en raó a les persones o quilometres que fan. Hi ha un cos
de policia especial que s’encarrega d’estos controls que són molt seriosos.
Tot just enfront de l’edifici de la BMW està la ciutat olímpica, que veiem
de passada. La torre olímpica, construïda l’any 1968, és també un símbol de la
ciutat, te 291 metres i ofereix vista de tot el parc olímpic.
Els jocs olímpics de 1972 passarien malauradament a la història per un fet
obscur, un atac terrorista de palestins contra atletes jueus, amb morts i
segretament d’ostatges per demanar l’alliberament de presos politics. Malgrat
tot, els jocs continuaren. Recorde la pel·lícula dels 2005 dirigida per
Spielberg “Munich”, que contà el fet abordant el mesos posteriors quan agents secrets han de
buscar ajusticiar als palestins
terroristes. Però hi ha molt que no es contà i que només se sap en capes altes
i secretes.
I ara si...ara ja anem cap a la ciutat, a gaudir de l’ambient i de la cervesa,
que té fama mundial.
QUADERN DE VIATGE, ALEMANYA estiu
2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada