Pàgines

diumenge, 10 de maig del 2020

VALÈNCIA: Torres de Serrans

Quantes vegades he passat per davant d’estes torres monumentals! Quantes vegades les he fotografiat! Hui per fi ens decidim a pujar i observar la panoràmica que s’hi veu des de dalt.


La porta de Serrans és un dels monuments mes ben conservats de València. L’any 1931, va ser declarat monument històric artístic nacional i de fet la porta de Serrans és considerada un dels millors exemples d’arquitectura militar del segle XIV.


Quantes vegades he passat per davant! I fotos, en tinc moltes... però cap des de la part alta. Hui ens decidim a pujar-hi i observar la panoràmica que s’hi veu des de dalt.


Hem arribat  i la primera vista ha estat la façana posterior, tal volta la menys coneguda. Les imatges publicitàries sempre mostren la part de davant i no la de darrere. 


Des d’esta perspectiva observem l'edifici alçant el cap. Cert que, per a construir tot el conjunt, els picapedrers hi farien feina de valent. Són ben altes i els murs tenen una grossos considerable.



Mai m’havia parat a observar detalls. Són dues torres poligonals subdividides en tres plantes amb voltes unides per un cos central que acull la porta. La part central està decorada a l’estil gòtic flamíger.  La forma poligonal té una raó,  complia millor la tasca defensiva, millor que els angles rectes.
Busquem l’entrada per poder pujar. I accedim per la gran escalinata que és monumental, està feta de pedra i engrandeix el monument.



La porta i les torres formaven  part de la muralla al segle XIV. Tot el monument el va crear Pere Balaguer, el mateix que va participar en la construcció de la catedral i el Miquelet. Pere Balaguer es va inspirar per a fer esta porta de Serrans en la porta Reial del Monestir de Poblet.


La porta i les torres també s’assemblen a les de Morella, però les de Serrans són més imponents. Antigament esta era la porta principal d’entrada i eixida de la ciutat i s’hi pagava peatge. Se la considerava l’entrada principal de València perquè la major part de la població s’hi concentrava a prop.


El conjunt tenia finalitat defensiva per la qual cosa els murs són de maçoneria per fer més sòlida la fortificació,  però també tenien funció ornamental i de fet serviren com arc triomfal i porta d’entrada solemne. Foren utilitzades en cerimònies oficials i entrades d’ambaixadors i reis perquè era el camí reial de Barcelona i de Saragossa, per on els reis d’Aragó i els comtes de Barcelona entraven.



La muralla de la ciutat s’ordenà enderrocar a mitjan del segle XIX perquè la ciutat s’havia fet gran. Quan la muralla ja no hi era, es canvià la denominació i de porta de Serrans passà a anomenar-se popularment com  Torres de Serrans. Sobre la raó del  nom de Serrans hi ha tres hipòtesis, una és perquè estava en el camí a la comarca dels Serrans, també es diu, perquè en temps de Jaume I la majoria dels repobladors del barri procedien de la zona de Terol anomenats serrans o  terolencs, i el tercer motiu que s’al·lega  és que el nom procedeix d’una família que vivia al carrer. 


Anem pujant plantes i mentre ens adonem de la qualitat de la fortificació, observem  la ciutat vella  i el front del riu amb el jardí. Estes vistes les anem veient en tot moment, cada vegada amb més altura.



També observem amb més detall les gàrgoles. Les que veiem actualment no són les antigues, estes són relativament recents, donat que es col·locaren a la dècada del any 80 del segle XX a  imitació de les que hi havia abans.


Al segle XVI, després d’un incendi a la ciutat les Torres serviren de presó de nobles i cavallers. Això suposà uns canvis a l’interior com, entre altres,  cegar les arcades obertes a l’exterior. També cal dir que el fet d’usar-la com a  presó va ser motiu per a que no ser enderrocada alhora que la muralla. La funció de presó va durar fins al segle XIX, que ja s’instal·là al convent de sant Agustí. Després va sevir d’arxiu històric i museu.



Des de 1936 a 1938, període de guerra civil, les Torres acolliren les obres del “Tesoro artistico” evacuades del museu del Prado i la Biblioteca Nacional. I es que les Torres donaven garantía de seguretat front als bombardejos de guerra.


Però com el que anaven a collir era molt valuós, augmentaren les garanties de seguretat i es construïren noves voltes de formigó de 90 cm de grossor. Sobre la volta s’amuntegà càscara d’arròs i per damunt un metre de terra. Al segon pis es posà altre metre de terra i la terrassa estava coberta de sacs terrers. Tot per protecció per si  hi havia explosions o enderrocaments i que no es fera malbé res del tresor artístic nacional. També s’instal·laren controls d'humitat i temperatura per a  que les obres d’art s’hi conservaren en condicions adequades.



 Les vistes amb més altura des de la part alta són una meravella! És altra manera de veure València.




En l’actualitat les Torres continuen  servint  per a diferents actes, entre els quals ressalta la inauguració oficial de les falles, és quan es fa la cridà anunciant que les festes falleres ja han arribat.

Mentre baixem aprofitem per veure de nou tot i observar detalls que en la pujada no hem vist. Hi ha tant!




 L’any 2000 s'hi van fer tasques de neteja de la pedra i quedà com la veiem en l’actualitat.





QUADERN DE VIATGE, VALÈNCIA, tardor 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada