MATÈRIA DE BRETANYA
Carmelina Sánchez-Cutillas
Hui parle d'un llibre d’una dona llicenciada en Filosofia
i Lletres, poetessa i novel·lista, que pertany a la generació dels cinquanta, com Fuster o Estellés, hui parle de Carmelina Sánchez Cutillas, l’escriptora de l’any
2020 segons el reconeixement de l’Acadèmia Valenciana de la llengua. Com un extra per no haver pogit fer-se tot el que es volia fer, la celebració s'ha prolongat a l'any 2021. És la
segona dona en rebre l’honor per part de la institució valenciana, en l’any 2016
fou atorgat a Isabel de Villena. L’homenatge és per la trajectòria professional
escrivint, investigant i preocupant-se pel desenvolupament intel·lectual.
Carmelina va nàixer a Madrid l’any 1927 però era valenciana d’adopció. Diuen els coetanis que Carmelina era una persona singular. Imagine que este any s’hauran fet moltes activitats, altres s’hauran adaptat a les especials circumstàncies sanitàries, doncs, la meua aportació en l’homenatge, abans que l’any s’acabe, és la ressenya del seu gran llibre, el que quasi ha eclipsat la resta de la seua obra i li ha concedit l’honor de passar a la història.
"Matèria de Bretanya" fou publicat
per primera vegada l’any 1976, després
de guanyar el premi Octubre l’any 1975. A partir de la publicació
començà a utilitzar-se com llibre de lectura per aprendre el valencià i durant
anys estigué a les aules. Ho recorde. Jo mateixa el vaig llegir per primera vegada quan vaig
voler saber escriure i llegir millor la meua llengua materna.
Materia de Bretanya és el nom genèric que es dona
a tot aquell compendi de textos al voltant de la figura del rei Artús, en este
cas, l'autora empra el nom perquè el llibre és un compendi de fragments de vida i de situacions. En el racó viatger té
cabuda esta ressenya perquè encara que no és un llibre de viatges, si que mostra la vida d’un
poble en concret, el d'Altea, d’on era el seu iaio. Tanmateix Altea representa
a la majoria de pobles on els costums i maneres de pensar es repeteixen i també representa una època passada, que des de fa uns anys ha canviat
molt.
El que fa Carmelina no és escriure una novel·la, són les seues memòries infantils, en els anys anteriors a la guerra civil espanyola. Tal volta alguna part puga estar novel.lada perquè amb el temps es poden oblidar aspectes i s'ha de tirar mà de la imaginació.
El llibre destaca per la sensibilitat
i calidesa degut al to infantil amb el que està escrit, també perquè sembla més
un relat oral que Carmelina va contant a cau d’orella. La influència del iaio
està patent. Carmelina retrata un ambient burgés de bona família i conta el seu tracte amb la població i amb la llengua. El iaio era un folklorista i erudit
molt involucrat en aspectes culturals.
És un llibre deliciós que atrau per la simplicitat del que explica, ben bé es podria dir que enalteix les coses xicotetes, dona valor a lo insignificant, als moments, als detalls i m'agrada. Retrata fets quotidians i rescata de l’oblit persones i vivències que les generacions de més edat, poden conéixer perquè ho han viscut o ho han escoltat als seus pares. I està bé rescatar les vivències del passat per a que les generacions joves coneguen el canvi de vida que ha suposat i tal volta així arriben a valorar millor el present que estan vivint.
Carmelina escriu amb mirada infantil, la mirada entre sis i nou anys, la que de vegades magnifica l’entorn i li dona una àuria màgica, i escriu des dels anys de repressió amb el toc de la innocència i deixant veure la felicitat viscuda perquè encara no està truncada per la guerra ni per la dictadura. A més a més hi ha un valor afegit, en una societat tancada, Carmelina demostra rebel·lia perquè com és una dona, el seu paper social no és escriure i ella ho fa, i també, si no és prou, escriu en valencià i ho hauria de fer en la llengua imposada.
Al llarg de trenta capítols Carmelina recorda l’ambient que va viure previ a la guerra i va descobrint el món observant situacions variades, com l’arribada dels homes
de la Ribera i el que feien per la nit... també observa personatges en concret com les
monges o el capellà. Carmelina parla d’ideologia i història, ens mostra carrers
i costums, parla dels contrabandistes i "d’anar a fer algues", conta sobre els
rellotges dels rics i sobre la pubertat, els rituals de la mort, els resos
del rosari diaris, el poder de les herbes, el ritual d’anar al mercat..i molt més. Els
que vivim en un poble entenem perfectament tot el que conta perquè malgrat que
els pobles van creixent i evolucionant l’essència del passat està intacta, la trobem impregnada a les
parets de les cases i en les mentalitats que s’hi van heretant.
És un fet comprovat que els llibres escrits amb mirada infantil funcionen, em venen al cap alguns: “El niño con el pijama de rayas” de John Boyne, “No tengo miedo” de Niccolo Ammaniti, “El curioso incidente del perro a medianoche” de Mark Haddon, “La ladrona de libros” de Markus Zusak o “El principito” de Antoine de Saint-Exupery. Són tots joies literàries especials, com ho és "Matèria de Bretanya", un llibre que és pura nostàlgia i tendresa, és poesia en la prosa.
I és un llibre que no ha caducat. Això és molt quan es parla de literatura, el fet que un llibre perdure en el temps és perquè té màgia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada