Allà on
anem l’edifici de la filharmònica destaca...i de sobte el tenim davant i ja podem cantar allò de:“hi esta, hi està... amb la melodia de la
cançó de “La porta d’Alcalà”.
Anem a la filharmònica. Ja teníem
ganes, hem fet boca mirant-la de lluny... des del moll, des de l’aigua mentre
fèiem el passeig en ferry i des de Bornsteiplatz, després de travessar el túnel Elbe.
La filharmònica d’Hamburg s’ha convertit en un
nou símbol de la ciutat. Hamburg ja té el port i els magatzems com icones, però
l’edifici modern de la filharmònica competeix per sobreeixir en importància simbòlica
i cada dia avança en popularitat. L’edifici no té la rellevància històrica ni l’antiguitat
dels magatzems, però la modernitat lluita amb força per ocupar el primer lloc.
Encara que s’ha de matisar que l’edifici actual està construït sobte un
dels antics magatzems més importants
d’Hamburg, un dels més grans, el magatzem Kaiser, que durant anys donava la
benvinguda als visitants que arribaven al port. Durant la Segona Guerra Mundial
el magatzem va quedar destrossat pels atacs i després es va reconvertir en dipòsit
de cacau. Passats els anys, es va decidir donar un aire nou a la fesomia del
port amb un edifici destinat a altres finalitats a les de magatzem i a més a més, que tingués un disseny diferent
que ressaltara entre les aigües del riu Elbe.
L’edifici va costar molt car,
tant es van incrementar les despeses que
va arribar un moment que l’ajuntament va fer un referèndum per preguntar als
habitats si volien que el projecte
continuara o no. La decisió va ser
enllestir l’edifici que acabaria donant un toc de llum i modernitat al port. En
octubre de l’any 2016 acabaren les obres i la inauguració va ser en gener de
l’any 2017. Fa no res.
Així que estem en un edifici molt
nou, i es nota. És una meravella arquitectònica. L’edifici està molt cèntric,
al centre històric i el trobem fàcilment. Volem entrar-hi i pujar al mirador. Hem
d’agafar torn en les taquilles. M’agrada
l’organització. Així controlen la quantitat de gent que puja i dalt no hi ha
massificacions.
Ens donen un tiquet i només hem d’esperar
deu minuts. Mentre esperem contemplem la façana i de nou em bocabada, de la mateixa manera que ho va fer
mentre la mirava des del riu o des del moll. És simple però atrau la mirada.
Mirem la gent que hi ha a la part alta, al mirador, que xicotetes! Semblen formiguetes.
La part superior està formada per una superfície
vidriada coberta per panells corbats que simulen l’efecte del mar. Hi ha
quasi 1.100. Els panels com si foren finestres s’obrin i es tanquen i des de
lluny fan efecte de moviment. La part inferior simula rajola fent així recordatori
de l’edifici que hi havia anteriorment , un magatzem de rajola marró.
Dins hi ha un hotel, apartaments
de luxe, un aparcament...i un auditori amb cabuda per a més de 2000 persones. Pugem
unes escales mecàniques per arribar al mirador. Són les més llargues d’Europa.
M’agrada la simplicitat de
l’arquitectura, l’espai obert...el blanc que ressalta i que dóna llum...
I quan eixim al mirador i donem
la volta a l’edifici... les vistes del port i de la ciutat són espectaculars...
Es un edifici amb tecnologia
avançada. Abans de baixar parem l’atenció en unes pantalles digitals informatives
i molt visuals que expliquen el que hi ha a l’edifici. Mire la pantalla de l’auditori,
que gran! I amb seients en filera corbada! Estaria molt bé veure-hi un espectacle , un musical, una obra de teatre, un concert, una opera, un ballet...
qualsevol estaria molt bé.
I abans d’acomiadar-se’n... fem
una última mirada...Veiem de nou les persones menudes com formiguetes i
ens atrau un somriure pensar que fa no res nosaltres érem unes d’elles i que
des de baix pensarien el mateix de nosaltres.
QUADERN DE VIATGE, ALEMANYA ,
estiu 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada