Pàgines

diumenge, 17 d’octubre del 2021

XÀTIVA (València) MUSEU ARQUEOLÒGIC MUNICIPAL DEL ALMODÍ

 Per tal de fer un passeig per la història de Xàtiva… entrem al seu museu de l’Almodí.


Xàtiva, la capital de la comarca de la Costera és, dels llocs que m’envolten, un dels meus preferits. Ja he mostrat alguns passejos mostrant com és de bonica la ciutat,  també he mostrat el Castell

Hui us convide a conèixer un dels seus museus. No és la primera vegada que el visite, però hui ho faig posant mes atenció i fent moltes fotos que il·lustren les meravelles sobre la història de Xàtiva. A més a més el museu està diferent a com el vaig veure fa uns anys. Hi ha més vestigis històrics i la part pictòrica i escultòrica ja no està perquè fou traslladat l’any 2014 la Casa de l’Ensenyança, que s’ha convertit en el museu de Belles Arts. Hi també aniré i us el mostraré en altre escrit a banda.


En estos moments em centre en el museu de l’Almodi. Primer pare l’atenció en l’edifici que ocupa una antiga llotja de blat que s’acaba de construir l’any 1548, com diu en un dels escuts que es conserven en la façana.


Veiem dos portes per entrar, una que dona al pati renaixentista amb columnes jòniques, que deixem per al final...


...i la porta principal, per on entrem. És una façana gòtica original on hi ha escuts reials de la corona d’Aragó.


En l’actualitat es visiten tres plantes. Només creuar la porta estem a la planta baixa i el primer que veiem és la peça més valuosa del museu: la pica islàmica del segle XI  esculpida en les quatre cares, possiblement procedent d’algun palau o casa d’un personatge poderós de Xàtiva.


Uns panels amplien els detalls dels relleus que la decoren que fan referència a la vida de palau pròpia dels regnes Taifes. És una obra excepcional de l’art musulmà feta amb marbre rosa de la serra del Buixcarró. Els relleus són preciosos i mostren escenes realistes. És veu un personatge tocant el llaüt, altre bevent, altres lluitant, una nodrissa nueta...i moltes escenes més. Hi ha influència romana i oriental. Diuen els estudiosos que fins al segle XVIII la pica s’utilitzà com abeurador per als animals. És una peça reclamada per a moltes exposicions d’Espanya i Europa.


A més a més de la pica, de l’època àrab també estan els Arcs dels banys públics intramurs que són els únics que es conserven de la ciutat. Són tres arcs de ferradura recolzats per columnes i pilastres de pedra sorrenca.


I és que, sense dubte, l’etapa musulmana és la que es veu mes representada al museu. Perquè Xàtiva va ser una època d’esplendor en el qual, entre altres fets, es crearen sèquies que reguen les hortes de la ciutat, el poeta xativí Ibn hazam va escriure un tractat d’amor “El collar de a Paloma” i també va nàixer i créixer la industria paperera considerada la primera en Espanya.


Tanmateix, al museu també hi ha representació d’altres èpoques anteriors i posteriors. Hi trobem informació i peces de paleolític trobades a la Cova Negra xativina en excavacions dutes a terme en la primera meitat del segle XX. Són vestigis importants que mostren com eren i com vivien els nostres avantpassats.


Hi ha vestigis ibèrics com el Cap ibèric desl segle IV aC, amb influència grega i vestigis de l’època visigoda com l’altar del bisbe...

I també hi ha vestigis romans. Veiem una col·lecció d’inscripcions de l’època. Xàtiva estava junt a la via augusta era municipi important que encunyava moneda i destacà amb el teixit de lli.


Però és en la segona planta on, entre altres objectes i informació, podem gaudir d’una important troballa romana que es va fer relativament fa poc de temps: Villa Cornelius. Veiem fotos dels treballs d’excavació...


...i molts panels informatius, molt interessants per saber més sobre esta Casa romana.


Vila Cornelius, la major vila rustica romana de tota la Comunitat Valenciana, estava enclavada al terme municipal de Enova. Segon la llei del Patrimoni, quan es fa un descobriment, és el museu més proper l’encarregat de custodiar-ho, per això està a l’Almodí. La troballa va ser en 2003 quan casualment s’estaven fent els treballs previs per a la construcció de l’AVE Madrid- Valencia. Sortosament una plataforma ciudatana es va mobilitzar per a descobrir realment el valor d’aquella troballa, perquè segins la companyia ferroviària, allò era res sense importància.


Però no era així. Vila Cornelius era un jaciment arqueòlogic valuós. El propietari era Publius Cornelius Lunianus, un noble patrici romà, que vivia a la casa amb la família i tota la gent al seu servei, criats i esclaus. S’han trobat noms dels que hi vivien. La vila, amb mes de 3.000 m2  entre part rustica, part urbana i zona boscosa on anirien de cacera es  construí a finals del segle I dC i fou abandonada a finals del segle V dC.


Com la vila s’abandonà alguns sostres van caure i alhora van protegir els paviments de mosaics que podem veure al museu. També s’hi trobaren unes termes, una inscripció votiva en marbre del Buixcarró dedicada al propietari …una inscripció sepulcral, paviments de marbre, basses per al treball de lli i espart, un temple dedicat a Hèrcules,  monedes, restes de vidre, ceràmica…i molt més. Val la pena anar-hi per observar cada peça i objecte.


Pense en tot el que no s’ha tret i que a hores d’ara està soterrat. Tot quedà cobert de terra, de nou, l’any 2006 quan donaren per enllestides les primeres tasques d’excavació. Al menys està salvaguardat i les vies de tren AVE no passen directament per damunt. El tren va actualment per uns ponts que la companyia ferroviària es va veure obligada a crear, modificant el trajecte inicial.  

Tan de bo algun dia es tornara a obrir el jaciment, segur que s’hi  trobaria molt més. Segur que davall de les herbes, hi ha restes de termes, ceràmica, tal volta joies...marbres de les parets, més fragments de mosaics...m’ha recordat una vila romana que vaig veure en Sicilia: Vila Casale. 

A més a més d’esta vila, a la segona planta també veiem un poc sobre la família Borja, sobre els barris i monuments de Xàtiva. Hi ha panels informatius i audiovisuals molt didàctics i una gran maqueta de Xàtiva.




A la tercera planta hi ha una magnifica exposició de ceràmica de tots els periodes. Una meravella! Hi ha restos ibèrics, romans, musulmans…època dels  furs o murals del tipus industrial de finals del XIX i XX.

Baixem de nou i li fem una ultima ullada a la pica àrab. Escodrinyem el que es veu per una porta de vidre tancada, és el pati. Em diuen que actualment l’accés per entrar-hi és per la porta lateral exterior. Cap allà vaig.


I quan entre al pati, quede bocabada, no només per la bellesa del lloc, sinó per la tranquil·litat, per l’ambient històric que desprèn cada peça, cada columna jònica...


És una meravella.


Al final del recorregut, ens hem quedat sense veure els arcs del palau de Pinohermoso que pertanyien a una mansió rica islàmica de l’època almohade. Ens diuen que estan guardats i no estan accessibles al públic. Quina llàstima!. La primera vegada que vaig vindre si que els vaig veure. Sol passar, el patrimoni augmenta i cal reorganitzar tot el que hi ha perquè l’edifici es queda xicotet i algunes de les restes no caben i s’han de guardar.  No m’estranyaria res que en un futur el museu es tornara a desglossar, com va fer fa uns anys deixant la part pictòrica i escultòrica en la Casa de l’Ensenyança i tal volta acabe deixant en altre lloc la part de la ceràmica. El temps ho dirà.

QUADERN DE VIATGE, XÀTIVA, maig 2021

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada