CIUTAT de XÀTIVA (València)

Un passeig entre els molts que es poden fer a la capital de la Costera.

Hui us convide a fer un passeig per Xàtiva, un passeig entre els molts que es poden fer a la capital de la Costera. Un dia ja us vaig mostrar una ruta entre torres i muralles. Quin goig! Altre dia us vaig acompanyar pel Castell contant-vos un poc de la història, una meravella! En altra ocasió vaig mostrar el seu betlem monumental, el que cada Nadal es munta en l’Albereda Jaume I. Grandiós! 

I hui recorrerem una xicoteta part urbana però eixirem també per sendes rondant el castell, per tornar després de nou a trepitjar els seus carrers i parar en raconets especials. En conjunt és un passeig agradable. M’agrada molt Xàtiva i no puc evitar parlar amb lloances.

La ruta que us mostre proposada per un grup d’amants dels paratges del País valencià, parteix de la Font del lleó, lloc cèntric punt de trobada de molta gent. També és el punt concret on he quedat hui amb els que seran els meus companys de ruta,  un grup de facebookers a qui no conec, que compartim el gust pels paisatges que ens envolten. Generalment quan visite un poble o ciutat m’agrada anar al meu aire, però s’han de fer excepcions...i esta és l’ocasió idònia. Al final m’alegre molt d’haver-me deixat guiar per esta ciutat on vinc sovint i fins i tot he estat treballant,  perquè he descobert carrers per on mai havia passat. Ara us els mostre a vosaltres per a que els visiteu també i gaudiu, com jo, del passeig.

Eixim de la Font del lleó, porta d’entrada en l’antiguitat. La reproducció del que era la porta antiga està en una redona molt important que també dona la benvinguda als cotxes que actualment entren a Xàtiva.

La Font del Lleó.

Una vegada estem tots acreditats, (hi ha molt bona organització),  iniciem el trajecte enfilant-nos pel carrer del portal del lleó. Seguim a Juanra que és un “socarrat”, que és, que per als que no ho saben, com anomenen als nascuts a Xàtiva. Si escarbeu en la història, sabreu la raó. Jo no em pare hui en qüestions històriques, tal volta altre dia que visite a Felip II a l’almodí, el museu on s’hi troba cap avall, hom faça.

Foto feta per  l'amic Pascual, Dturisme, guia de turisme de Xàtiva, amb una aplicació de mòbil que representa la xàtiva cremada pel rei, comdemnat pels xativins a viure cap avall ales parets del museu.

 En perpendicular al carrer per on anem hi ha, altre molt bonic, al meu parer el més bonic i senyorial de Xàtiva, és el carrer Moncada, ple d’història, ja us explicaré més, es mereix atenció especial. 

Estem prop de la plaça la Seu, la de Calixte III, però fem parada davant d’una farmàcia. Però no és qualsevol farmàcia. És la botica central i retaule rococó de ca Artigues, del segle XVIII.  Només la façana és rellevant perquè hi ha un gran retaule de taulells dedicat a la Verge de la Seu. La Verge hi és envoltada de personatges de Xàtiva que arribaren a un nivell important dins del mon eclesiàstic o els que foren santificats. S’hi veu la ciutat emmurallada amb altres personatges importants de l’època.

Retaule a ca Artigues, la botica central.

La plaça la Seu és molt espaiosa i acull dos monuments importants. La Seu i l’actual centre de salut publica. En esta ocasió no entrem dins dels edificis, només donem una volta per fora la Seu i entrem al pati de l’antic hospital.

De l’exterior de l’església Col·legial basílica la Seu destaca que falta una torre, que s’inicià i no s’acabà…és per això que es diu “tardes més que les obres de la Seu”.

La Seu.

Front a la col·legiata està un dels monuments més bonics de Xàtiva, el que va ser l’hospital real fundat per Jaume I l’any 1244. És bé d’interès cultural des de 1981. En altra ocasió entraré per veure les sales o la capella, hui només entrem a pati per escodrinyar i parem l’atenció en la façana amb arcs, pinacles, àngels, músics envoltant la Verge... pilastres i quatre finestrals...tot barrejant estils de diferents èpoques però creant harmonia. El conjunt està coronat per una galeria de menuts arcs de mig punt, que recorden als dels palaus de Florència..

L'hospital real.

Després agafem el carrer sant Domènech, el sabor medieval es respira a cada pas, i trobem  el  convent de sant Domènech  que iniciat per Jaume II va anar evolucionant. Situat en lloc estratègic entre poder civil i religiós, la tasca realitzada pel monjos va ser molt important des de l’època medieval quan va ser centre important de traducció de llengües, fins a la desamortització al segle XIX quan passà a mans privades. I el convent va complir diverses funcions, jo ho recorde com a teatre i cinema. A la dècada de 1960 i part de la dècada següent, per política urbanística començaren a enderrocar l’edifici però el procés es paralitzà per protesta  de  persones compromeses amb Xàtiva i la seua història, aconseguint la protecció com a monument nacional i adequació del que quedava de l’edifici per  a ús cultural.

Sant Domenech.

Eixim i seguint el carrer, passem per un col·legi públic que em porta bons records, l’escola d’adults i el conservatori. 

Anem per la part antiga ...entre carrerons estrets molt allunyats del que la Xàtiva comercial representa.

Tot just en este punt ens enfilem cap amunt per un preciós carrer. Estem en la part  que queda del barri medieval jueu, és el carrer de las santas. Mai havia passat per este carrer! Em sembla que no estiga caminant per Xàtiva! Esta zona és el que queda del nucli jueu i el carrer és peculiar, bonic, acollidor i es té cura de tenir-ho tot net i emblanquinat.

Carrer Les Santes.

Així estem deixant la part urbana per començar a trepitjar per sendes. La primera és un camí de terra ben condicionat amb vistes a la ciutat que seguim gaudint d’unes vistes precioses de la ciutat.

Camí del mirador Bellveret.

Fins a arribar al mirador Bellveret, on des de 1992 hi ha una escultura de l’artista de l’Alcúdia Manolo Boix dedicada a la pilota valenciana, l’esport autòcton, és l’anomenat Arc daurat. M’agrada, són dos braços amb uns mans que s’ajunten.

escultura de Manolo Boix

Des del mirador anem a l’església de sant Feliu, que tenim a mà dreta.

De lluny, l'esglèsia de sant Feliu

Però abans passem per davant de l’església de sant Josep i santa Barbera patrons dels fusters i dels obrers on hi ha un lloc molt agradable per descansar i fer-se un refresc. És un moment, només per mirar l’anomenada porta d’Aljama de la muralla àrab, per on diuen entrà Jaume I després de conquerir la ciutat l’any 1244.

Sant Josep i santa Barbera

De camí a sant Feliu passem pel que queda d'un palau àrab.

Palau àrab.

Sant Feliu és una  joia d’art, una de les esglésies més antigues valencianes. Va ser construïda sobre restes d’una antiga església visigòtica. l’any 1265 després de la conquesta de Jaume I coincidint amb l’expansió del gòtic per València, per al qual cosa crida l’atenció que la  portada siga romànica, és un element peculiar per ser un dels pocs exemples que queden per estes terres.

Sant Feliu.

L’havia vista per fora però ara entre dins per admirar el que custodia. Hi ha un retaule iniciat al  segle XV és la peça més important pels jurats, magistrats municipals, per la qual cosa estan els escuts de la ciutat i el real de la corona d’Aragó.

La Verge i San  Cristòfol hi són. A les parets hi ha valuoses pintures de meitat del segle XIV, en part restaurades formant el conjunt medieval més important de la comunitat valenciana.

Sant Feliu.

Després de sant Feliu agafem camp a traves i una senda ens porta a la nevera on ja vaig estar quan vaig fer la ruta per les muralles. I mentrestant admirem la nevera,  fem un descans perquè el calor comença a molestar. 

De nou descendim  baixant per camins de terra, roques i pedres. Com el grup va al seu aire els que anem en la capçalera no sabem bé si encertem o no la senda però com anem cap avall sabem que anem ben encaminats. 

I al final trobem la carretera i cases, hem arribat al carrer Gaiata i anem al carrer Blanc, carrer on va nàixer el cantant Raimón.

De camí a la plaça de sant Jordi

De tornada em pare a observar amb detall una escultura al la plaça de sant Jordi, és preciosa, i és cert que ho és. Està recent inaugurada. Encara que qui em coneix pot pensar que és un pensament subjectiu  perquè conec als autors, Olivares i Amoros, i sap que sempre parle bé d’ells.

Escultura d'Olivares i Amoros.

Jo m’he acomiadat del grup en el que he fet la ruta, ells pugen al castell que és una bona opció, dinar i fer un passeig pels dos castells.

El castell menor des del castell major.

Altra opció és dinar a qualsevol restaurant de Xàtiva i seguir fent passeig per Xàtiva. Per a qui vulga saber més seguiré mostrant-vos Xàtiva per a seguir el passeig per la vesprada...no ho dubteu...

QUADERN DE VIATGE, primavera (30-4-2017)